7 d’abril, Dia Mundial de la Salut

Maria Fajardo. Candidata de Compromís de Vila-real.

L’any 1948 es va celebrar la Primera Assemblea Mundial de la Salut en la qual es va proposar establir el Dia Mundial de la Salut per a commemorar la fundació de l’OMS. Des de 1950 aquest dia se celebra cada 7 d’abril amb diferents temàtiques al voltant de la sanitat, tot centrant-se en malalties concretes, campanyes de prevenció, àrees amb dèficits notoris o mancança d’informació. No obstant això, tant l’any 2018 com aquest s’ha mantingut la reivindicació d’aquest Dia Mundial de la Cobertura Sanitària Universal.

En les notes de premsa i publicacions que l’Organització realitza amb motiu de la commemoració, se solen valorar les cobertures sanitàries a les diferents regions del globus. És obvi i som coneixedors que encara hi ha molts països amb una cobertura sanitària escassa o fins i tot amb nul accés a l’aigua potable; així doncs, com podem parlar de medicina?

Quan pensem en aquests casos o llegim aquesta informació és ben senzill sentir-nos afortunats per la nostra cobertura i accés als serveis sanitaris que ens venen facilitats per un sistema públic i de qualitat. No obstant això, en els darrers anys el nostre sistema públic sanitari ha vist perillar la qualitat que ens ha de ser garantida amb retallades, privatitzacions i altres mesures.

L’aplicació del Reial decret 16/2012 amb el govern del Partit Popular, fa ara set anys, va generar un debat que encara alguns volen mantenir envers determinats col·lectius, especialment els immigrants en situació no regularitzada, en el sentit de fer-los fora de la cobertura universal. 

En resposta a aquesta situació, el Govern Valencià va crear la Llei 3/2015 de la Generalitat Valenciana que retornava l’accés a la sanitat pública a totes les persones, independentment de la seua situació legal, però no va ser un camí fàcil ja que fins i tot el Tribunal Constitucional va intervenir en un primer moment per considerar que l’autonomia sobrepassava les seues funcions amb aquestes decisions, però finalment es va resoldre en favor de la recuperació de la cobertura al nostre territori, en votar-se de nou a les Corts i comptar amb el suport de tots els grups presents a excepció de nou del Partit Popular, que es va abstenir.

El Govern central va aprovar el darrer 2018 un altre reial decret que recuperava l’accés d’alguns col·lectius, però és ben cert que, amb la nova obertura del debat, algunes institucions i entitats sanitàries han aprofitat per a denunciar la ineficiència dels serveis sanitaris amb llargues esperes i sobrecàrrega del personal, sobretot pel que fa a l’atenció primària i la medicina de família.

Incrementar l’eficiència depén de la coordinació efectiva dels recursos sanitaris del territori, així com de la col·laboració d’altres sectors com poden ser els serveis socials, el sistema educatiu, l’ocupació o l’habitatge, entre d’altres, ja que són determinants comunitaris de la salut presents a la totalitat de municipis.

L’atenció primària i comunitària, com s’anomena l’atenció que rebem als centres de salut de la localitat, necessita, per a garantir una perspectiva intersectorial, la participació de la societat civil i de les administracions públiques de l’àmbit local en totes i cadascuna de les fases dels programes i projectes establerts, ja que encara que el sistema sanitari té esglaons estatals i autonòmics que vetllen per l’efectivitat, és l’àmbit local qui pren major consciència de les necessitats i aplicacions de la cartera de serveis que s’ofereixen a la seua ciutadania.

Treballem estretament per a continuar, tal com publica el darrer estudi realitzat per l’Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques Sanitàries, i fer que la nostra atenció primària estiga al pòdium de la resta de països europeus, i afavorim una millora de les condicions tant d’atenció a la ciutadania com laborals i de ràtio als centres de salut, per a garantir així l’eficiència de la vessant sanitària més propera a les persones.