Les àguiles pescadores tornen a visitar la desembocadura del Millars en les últimes setmanes

Aquesta espècie de rapinyaire lligada al medi aquàtic és molt rara i escassa a Espanya 

Vila-real Informació

 Durant les últimes dos setmanes els guardes rurals del Consorci riu Millars han detectat la presència continuada d’almenys un exemplar d’àguila pescadora (Pandion haliaetus) al Paisatge Protegit de la desembocadura del riu, concretament en la zona coneguda com a Carnissers. Es tracta del tram més baix de la desembocadura localitzat a uns centenars de metres de la Mediterrània. No és la primera vegada que les àguiles pescadores utilitzen les llacunes i el tram baix de la riu com a zona de descans i alimentació durant els seus moviments dispersants a llarg de la franja costanera mediterrània. Pràcticament durant els últims 10 anys ha sigut albirada en el paisatge protegit tot els anys a finals d’agost i durant tot el mes de setembre. “Per a les àguiles pescadores el Millars és un lloc de descans on agafar forces i continuar camí. Els ornitòlegs i observadors d’aus ho anomenem un lloc de sedimentació per a descansar i alimentar-se si les rapinyaires troben suficient menjar”, ha explicat l’observador d’aus, Miquel Barberà, que durant els últims 10 anys ha pogut veure tres vegades aquesta espècie raríssima a la província  de Castelló. 

Rapinyaire rara i escassa

L’àguila pescadora és una de les aus de presa més escasses d’Espanya. Segons dades de la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife, l’espècie únicament es reprodueix a les illes Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera), a les illes Canàries (Tenerife, La Gomera, El Hierro, Lanzarote, Alegranza, Montaña Clara i Lobos) i a les illes Chafarines. A tot Europa s’estima una població de vora 12 000 parelles. Les últimes dades de reproducció a Espanya de 2003 indiquen que criaven entre 30 i 38 parelles. Antigament les àguiles pescadores van arribar a criar a la província d’Alacant. Per tant l’aparició de nous exemplars d’àguiles pescadores a la desembocadura del riu Millars atorga al paisatge protegit un nou valor natual com a lloc de descans i alimentació per a grans rapinyaires. “El fet que hi haja aquest tipus de fauna al Millars el converteix en una zona important a tota la Mediterrània. Però el Millars podria estar millor si el control de l’aigua fora més adequat perquè amb el tema del nivell ecològic es nota que moltes espècies pateixen eixes regulacions. Hi ha èpoques amb una presència d’aigua excessiva i altres amb una absència absoluta d’aigua i això fa que la presència d’aus estiga molt condicionada i siga molt dispar. Un fet que no ajuda gens a la presència continuada d’aus a la desembocadura”, ha puntualitzat Barberà.