Al forn amb Pepe Bellmunt: 48 anys de Pasqües i panetes

Des del cor de Vila-real, Pepe manté viva la tradició de la mona i el llongo amb quasi mig segle de dedicació entre farina i forn

Rosa G. Llobat / Vila-real Informació

Són les quatre del matí. Mentre gran part del poble encara dorm, en el forn de Pepe Bellmunt ja fa estona que bull l’activitat. La farina vola, els ous s’amassen i el forn agafa temperatura. Com cada any per aquestes dates, les mones i els llongos són els protagonistes indiscutibles. I al darrere de tot, ell, Pepe, panader des dels 16 anys.

“Jo vaig començar als setze, i ja són 48 anys…”, ens diu amb un somriure i les mans encara plenes de massa. Des del 1984 regenta el seu propi forn, un local modest però carregat d’història, oloreta de forn casolà i molta estima.

Li preguntem què és el que més li agrada preparar, i la resposta és tan clara com la seua vocació: “Cada època té lo seu… Ara les mones”. I és que a Pasqua, la demanda es dispara. Entre mones, panetes i llongos –que explica que són com “la mona però llargueta”– poden arribar a fer més de 25 comandes en un sol dia.

Amb naturalitat i sense perdre el bon humor, ens descriu el procés: “Li posem ou, sucre, oli, farina… Quan està feta la massa, s’estira, i després li pots posar cabell d’àngel o xocolata”. Així, com si res, però amb una dedicació que només els anys d’experiència poden donar.

Per a Pepe, esta època és una barreja de molta feina i molta tradició. “És la nostra faena, és tradició”, ens diu quan li preguntem per què li agrada fer mones i llongos. Va aprendre a ser panader autodidacta, per necessitat, però de seguida li va agafar el gust. “Havia de fer una faena… i em vaig quedar ací”.

L’amor per l’ofici li ve de dins, no de família, tot i que ara té una neboda que també l’ajuda, encara que la família li dona suport, però del moral. “Se porten bé, però el de fer mones ho deixen per a algún altre. Si n’hi ha, s’ho agarren, i si no, se’n van”, diu entre rialles.

El forn de Pepe és també testimoni del canvi dels temps. Ens conta que abans era tot més manual, però que ara, sense màquines, seria quasi impossible seguir el ritme: “Falta gent. Hui dia no hi ha gent que vulga matinar per plantar-se al forn”.

Tot i les dificultats, no ha perdut mai el seu lloc. “Sempre hem estat així. La gent del barri ja sap on estem”. Els clients de tota la vida, sobretot gent major, continuen fidels al forn de Pepe, mentre els joves opten cada volta més pels supermercats.

Les èpoques de més faena? “Nadal, Reis i Pasqua. Ara, ara és quan més en fem”, afirma. Encara que també reconeix que en les festes de maig o la Mare de Déu de Gràcia també tenen més moviment. Les seues vacances? “A l’agost. A l’agost no hi ha pa”, bromeja.

I la comanda més especial que ha fet en quasi mig segle? “Totes, perquè totes es fan amb ganes”.

Pepe no sap quant de temps més continuarà, però encara no es veu deixant-ho. “Tot s’acaba… però ganes encara en tinc”. I mentre hi haja gent amb ganes de menjar una bona mona de tota la vida, Pepe Bellmunt continuarà al peu del forn, treballant des de ben matí, com sempre, com abans.