Alcer Castalia denúncia la falta de mitjans i torna a reivindicar el centre de diàlisi a Vila-real

L’associació provincial lluita contra les malalties renals Alcer Castalia, ha iniciat una campanya de conscienciació social sobre les donacions. Castelló és ja la tercera província amb més donacions, però la falta de mitjans i especialistes posa en perill la situació de moltes persones, perquè no hi ha quiròfans, especialistes o mitjans econòmics per a realitzar els trasplantaments. Alcer Castalia ha tornat a reivindicar els centres de diàlisis de Vila-real i Vinaròs.

L’associació provincial lluita contra les malalties renals Alcer Castalia ha presentat hui dijous les jornades ‘Castelló amb la Donació”, que amb motiu del Dia Mundial de la Donació d’Òrgans i Teixits tindran lloc en la plaça Major de Castelló fins al dissabte 8 de juny. El programa, organitzat per Alcer Castalia en col·laboració amb Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló i Generalitat Valenciana, inclou múltiples activitats per a tots els públics.

Tal com ha explicat el president de l’associació, Juan Doménech, ha destacat la importància de difondre els valors humans i solidaris entre els xiquets i famílies, a través d’una campanya centrada enguany en el lema ‘L’art de donar vida‘: “si els xiquets entenen la donació, entendran moltes altres coses importants, com la solidaritat”.

En l’acte de presentació, Doménech ha subratllat que Castelló evoluciona a una velocitat molt important “amb l’esforç i generositat de Xavier Guasch, coordinador provincial de trasplantaments, i del seu equip, que són els que aconsegueixen fer-ho possible”. En aquest punt, el president d’Alcer Castalia ha destacat que Castelló ja és la tercera província espanyola en donacions. Segons les dades aportades per Guasch, Castelló ha passat d’uns 15 donants pacients per milió d’habitants en 2008 als 64 de 2018 (el doble que en 2015), i amb molt bones perspectives per a 2019, amb les dades disponibles a 31 de maig, per damunt fins i tot de l’any passat. En 2018, Castelló es va situar per damunt de València (54 pmp) i Alacant (40 pmp) per segon any consecutiu en aquesta classificació, en la qual fins llavors anava clarament per darrere. La mitjana espanyola de 2018 es va situar en 48 pmp, i la de la Comunitat Valenciana, en 48,2.

No obstant això, Doménech ha alertat contra l’autocomplaença: “em preocupa que puguem morir d’èxit. Que, de tantes donacions que fem, no siguem capaces de fer trasplantaments; aquesta és una qüestió delicada, però la capacitat trasplantadora implica mes quiròfans, més especialitats, i els mitjans humans actuals són molt limitats”. Així mateix, ha posat l’accent en el component econòmic de la donació: “per exemple, la malaltia renal és la més cara amb diferència, per la qual cosa, si fem una política ben conscienciada de trasplantaments, no solament salvem vides sinó també millorem en l’econòmic. Necessitem més recursos, més finançament, el pressupost de Sanitat ha crescut en un 3%, quan altres Conselleries han crescut molt per damunt, i també és veritat que la falta d’equitat que patim a Castelló, on encara reclamem i esperem que s’activen centres de diàlisi hospitalària a Vinaròs i Vila-real, s’ha de corregir, perquè els malalts renals la patim respecte a altres províncies de la Comunitat. És urgent actuar”, ha rematat Doménech.

Per part seua, Julio Hernández, director de l’Àrea Clínica del Renyó i Vies Urinàries de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, ha recolzat les paraules de Doménech i ha dit que en el sistema públic valencià (incloent concessions) “treballem actualment 120 nefròlegs, i només 11 es dediquen al trasplantament renal, i això genera problemes a l’hora de portar adequadament al pacient, perquè no és tan simple un trasplantament: després de l’operació arriba el dur, el seguiment, que requereix personal experimentat, amb habilitats i capacitat per a detectar ràpidament un rebuig, un tumor… que és el que fa que s’allargue l’esperança de vida dels trasplantats: necessitem més recursos, més gent per a dedicar al trasplantament renal. Així mateix, també necessitem nous grups per a fer *explantes, però això porta el seu temps fins a aconseguir bons resultats”.

Així mateix, Hernández ha destacat que l’ONT (Organització Nacional de Trasplantaments) es va marcar en el seu Pla Estratègic 2018-2022 l’objectiu anomenat ’50×22′, basat en aconseguir els 50 donants per milió de població per a l’any 2022; en la Comunitat Valenciana ja estem en 49, a punt d’aconseguir l’objectiu tres anys abans. Això dóna idea de la generositat i l’altruisme de la societat espanyola; i Castelló és una de les províncies que més aporta en donants”. Hernández ha recalcat la importància econòmica de les donacions i ha posat com a exemple la malaltia renal: “un pacient en diàlisi genera uns 46.000 euros anuals de despesa sanitària, i després de la donació -a partir del segon any- aquests costos baixen a 6.000 euros”.

Per part seua, Elena Vicente-Ruiz, diputada en funcions de Benestar Social en la Diputació Provincial, ha posat l’accent en la donació “com a acte de solidaritat, que mostra com la societat civil va sempre un pas per davant dels polítics, i quan hi ha tanta solidaritat i generositat, tots els partits polítics hauríem de posar-nos d’acord per a donar-lo suport amb recursos; no és possible que l’Administració no estiga a l’altura”.

En la seua intervenció, Ana Ávila, directora general en funcions d’Investigació, Innovació, Tecnologia i Qualitat de la Conselleria de Sanitat, ha afirmat que en els últims quatre anys “s’ha retornat la universalitat de l’atenció sanitària pública a la població” i ha afegit que des de 2013 s’ha incrementat en un 22% el pressupost sanitari per part de la Generalitat, “però mai invertirem bastant en Sanitat, perquè sempre fan falta més inversions i recursos; és clau que la Comunitat tinga un finançament just per part de l’Estat, que revertirà en una millor atenció a la ciutadania”. Així mateix, Ávila ha elogiat el caràcter solidari dels donants d’òrgans i la humanitat i diligència dels professionals sanitaris en aquesta matèria.

En les jornades col·laboren l’Hospital General Universitari de Castelló, la Universitat Jaume I, el Col·legi de Farmacèutics, la Federació de Penyes del CD Castelló i moltes empreses, com a Aigua de Benassal, Cooperativa San Isidro, Intur, el Gremi de Forners, ÀnimaPro, Orxates i Granissats Sybaryt i el Mercat Central de Castelló, a més de diverses agrupacions de moters de Harley Davidson que posaran el colofó el dissabte amb una ruta urbana per a visibilitzar la causa de la donació d’òrgans.

Com a principals atractius del programa, les jornades incorporen una Escola d’Art al carrer, amb la participació de diversos col·legis de la ciutat (Lluís Revest, Bernat Artola, Gaetà Huguet, Gregal, Estepar, l’IES La Plana o el Centre d’*Educació Especial Castell Vell) i de diversos CEAM (Constitució i Avinguda del Mar), així com del Centre Ocupacional Rafalafena. Tots ells gaudeixen també dels jocs populars, i així mateix, les jornades compten amb els punts de salut (amb presa de tensió i de nivells de glucosa, a més d’informació sobre la donació d’òrgans) i amb la col·laboració del Centre de Transfusions: els participants podran donar sang en la seua Unitat Mòbil, instal·lada en la plaça Major demà divendres a la vesprada i el dissabte al matí.