ALIV i altres quatres associacions exigeixen “ser escoltats” i asseguren que hi haurà noves mobilitzacions

La Conselleria es reuneix en els agricultors, però no “ens consideren interlocutors vàlids”

Els agricultors es mostren molests i desil·lusionats amb ‘actuació de Conselleria. Segons expliquen des de les associacions independents, la reunió va durar una hora, no va haver-hi temps a debat, “l’empatia va ser nul·la” i encara que “ens van sentir no ens van escoltar”

Vila-real Informació

La fi última de tota manifestació és asseure’s a negociar amb les autoritats una solució als problemes que la van originar, o almenys que l’administració escolte als representants dels manifestants.

En aquest sentit, la manifestació del 28 d’octubre convocada per les associacions independents: Adaribera; ALIV; AAN; Avida i Biotech Rural, ha aconseguit el seu objectiu: ahir, 16 de novembre a les 16.30, tres representants de les associacions independents (President d’Adaribera, Sr. José Ramón Pous, Presiden d’AAN Sr. José Montagut i el Presiden d’ ALIV Sr. Víctor Viciedo) juntament amb el químic que assessora aquestes associacions en l’àmbit tècnic (Sr. Ricardo Gozalbo), ens reunim en la Consergeria d’Agricultura amb el Secretari Autonòmic d’Agricultura Sr. Roger Llanes Ribas i amb el Director General d’Agricultura Sr. Antonio
Quintana Martínez.

Després de dos anys i sis cartes dirigides a la Consellera d’Agricultura, a par de ser escoltats en una curta reunió, no s’ha aconseguit res més. És com si després de la demostració de suport social rebuda en la manifestació, aquestes autoritats es veren obligades a suportar l’aiguat i asseure’s amb nosaltres una única hora, ja que, en començar la reunió, les primeres paraules
del secretari Autonòmic d’Agricultura van ser “hem vingut a escoltar les vostres reivindicacions, però no espereu cap solució”, advertint-nos que disposàvem d’una hora per a exposar nostres cinc reivindicacions, inclosa la resposta del secretari Autonòmic.

Els cinc punts tratats

Els temes tractats en la reunió van ser els següents, amb les corresponents respostes del secretari autonòmic: En primer lloc, que des de la Conselleria es pressione al Ministeri d’Agricultura i a la Comissió Europea perquè es revisen els Tractats de Lliure Comerç, i davant les conclusions d’una Anàlisi de mercat, en funció de l’impacte sobre els productes agrícoles espanyols, es modifiquen els citats Tractats, establint les corresponents defenses comercials que minimitzen aquest
impacte.

Sobre aquest punt va haver-hi pocs comentaris, centrant-se el Senyor Roger Llanes en l’actual revisió del Tractat de Sud-àfrica i la sol·licitud del Ministeri d’Agricultura de declarar als cítrics com producte sensible.

“Per l’escassetat de temps, no va haver-hi lloc a rèplica, però volem ressaltar que aquesta declaració com a producte sensible, el ministre d’Agricultura la sol·licitava a la Comissió Europea amb el propòsit d’evitar futures concessions, quan el que necessitem és una limitació d’entrada de cítrics sud-africans a partir del 15 de setembre, perquè en cas contrari, el
futur de les varietats de principi de temporada i fins i tot la clemenules tendiran a ser substituïdes pels cítrics sud-africans”.

En segon lloc, que el Ministeri d’Agricultura i el Govern d’Espanya insten a la Comissió Europea perquè es frene l’Estratègia de la UE de la Granja a la Mesa, i que es tinguen en consideració els advertiments de l’informe elaborat pel ‘Centre Comú d’Investigació’, (braç científic de la
Comissió Europea), sobre el negatiu impacte que el desenvolupament d’aquesta estratègia tindrà sobre l’agricultura europea, i especialment la prohibició indiscriminada de Fitosanitaris sense prèviament donar una alternativa vàlida a les plagues que aquests combaten.

En aquest sentit, el Senyor Roger Llanes, a pesar que reconeix que no s’haguera de prohibir cap fitosanitari sense que existisca una alternativa vàlida a les plagues que combaten, va explicar que la nostra diferenciació respecte als altres països és la seguretat alimentària per tant la direcció comercial a seguir es feia una producció més ecològica. Per part nostra simplement cal assenyalar que l’agricultura ecològica, implica majors costos i menys collita, per la qual cosa si no es tanquen fronteres al que arriba de tercers països, ens converteix en menys competitius i per tant ens aboca a l’abandó.

Tercer, que per a evitar l’entrada de plagues exòtiques a Europa, tant des del Ministeri com des de la Conselleria d’agricultura es pressione a la Comissió Europea perquè s’exigisca el ‘Tractament en’ per a tota plaga, per a tot país i per a tota importació, de la mateixa manera que li ho exigeixen tots els països extracomunitaris als nostres exportadors.

En aquest sentit, el Sr. Roger Llanes, es va felicitar que a la fi la Comissió Europea defensarà en la revisió del Tractat de Sud-àfrica el tractament en frio per a la plaga “Thaumatotibia leucotreta” o falsa arna dels cítrics. Però en la nostra opinió, Europa ha d’imposar aquest tractament a tot
país, per a tota plaga i per a tota importació, de la mateixa manera que tots els països extracomunitaris on exporta Espanya ens ho exigeixen (els EUA, el Japó, Canadà,…). I ha d’exigir-ho, al marge dels Acords comercials.

El quart punt és la indemnització completa, per part de totes dues institucions, a tots els agricultors amb danys de cotonet en cítrics i Caquis: En aquest punt el secretari d’Agricultura va comentar la línia de tres milions d’euros aprovada en els nous pressupostos per a indemnitzar als agricultors pels danys de la plaga, però no va comentar res dels danys ja causats. Això indica que no tenen previst indemnitzar a ningú pels danys d’enguany i que preveuen que la plaga continuarà causant danys.

I per últim que en el Pla d’Acció contra el Cotonet de Sud-àfrica del Ministeri d’Agricultura, es contemplen totes les armes necessàries per a combatre la plaga, inclosa una autorització excepcional del fitosanitari metril cloropirifós en els mesos de març i abril, per a Cítrics i Caquis; mesos en què no es produiran residus i es puga salvar la producció. Aquest punt va ser el més discutit. Les associacions independents li expliquem que després de la declaració per la Conselleria d’agricultura com plaga d’utilitat pública, s’està reconeixent que es tracta d’una plaga amb danys econòmics substancials, i que la propagació imparable d’aquesta, indicava que no existien productes eficaços per a parar-la. Aquestes dues condicions són les que al·ludeix l’article 53 del reglament de la UE 1107/2009 perquè els països membres puguen emetre una autorització excepcional d’un producte.

A això cal afegir que els nous mètodes del Pla d’acció (paranys de feromones i parasitoides) són experimentals i d’eficàcia no provada (a la vista queda que la seua eficàcia és poca o nul·la) i que únicament s’aconseguia frenar la plaga a base de diverses fumigacions a dosis més elevades, la qual cosa dona lloc a major impacte sobre el medi ambient i majors costos per als agricultors. A més, tenim l’exemple d’Itàlia, que ja ha aprovat dos anys consecutius una autorització excepcional del Metil Cloropirifós. Finalment assenyalem que una autorització excepcional es pot realitzar tot l’excepcional que es desitge, limitant a zones i a quantitat de producte autoritzat a retirar per hectàrea.

El Sr. Llanes ens va explicar que la decisió de sol·licitar al Ministeri una autorització excepcional l’havia de decidir el Sector (Conselleria, CGC, Cooperatives de producció, Cooperatives de serveis, AVA i la Va unir) i que era improbable que es demanara, atés que segons ell, els nostres clients, no és que exigisquen que no hi haja residus, sinó que ni tan sols volen que es realitzen tractaments amb Metil Cloropirifós. És a dir, que les grans superfícies, venen cítrics de tercers països com Egipte, Turquia, el Marroc i Sud-àfrica, on s’estan produint moltes alertes fitosanitàries i en canvi no volen sentir parlar de què nosaltres tractem amb Metil en època de no residus.

“Malgrat ser associacions d’agricultors, la Conselleria no ens considera interlocutors vàlids, per això, al final de la reunió, se li va proposar incloure a un representant de totes les associacions independents en les reunions del Sector, al que el Sr. Llanes ens va respondre que no érem organitzacions agràries. Simplement cal comentar que AVA i la UNIÓ tenen reconegut aqueix caràcter, no sobre la base d’unes eleccions democràtiques, sinó en base d’una llei de temps de Franco. A la vista dels resultats, i amb la frustració d’haver sigut sentits, però no escoltats, les associacions agràries independents haurem de pensar en noves accions i mobilitzacions” asseguren des de les associacions independents.