Ment en Blanc

Conchín Arnal. Professional en atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials i secretària d’Igualtat del Bloc Nacionalista Valencià de Vila-real.

Som el que som perquè amb el nostre passat construïm el nostre present i projectem el nostre futur.

Què som realment? Som records. Sí, records perquè sempre en la nostra ment es guarden els moments més feliços de la infància, adolescència i maduresa.

Recordem moments amb vertadera tendresa, amb el nostre primer amor, els primers amics, aquella joguina que tanta il·lusió ens va fer, la nostra cançó preferida, el naixement dels nostres fills, l’olor d’aquell menjar tan bo de la nostra mare, els estius a la mar…en fi, records.

L’Alzheimer, una epidèmia que avança dia a dia (14.000 famílies afectades en la província de Castelló) provoca un deteriorament progressiu de la capacitat de pensar, raonar, comprendre, recordar i parlar. En resum un “esborrament absolut”.

Existeixen persones molt joves amb aquesta malaltia. És una afecció compartida amb una arma de doble fil, existeixen dues víctimes. El malalt que la pateix, que necessita, a banda de la seua medicació, atencions específiques per a la seua malaltia i el familiar o cuidador que està al seu costat, el que viu un gran desgast emocional, una despesa econòmica i molt poca ajuda.

Per a facilitar la vida d’aquestes persones seria necessari més informació i assessorament a les famílies. Quan una persona es veu afectada per la malaltia d’un familiar, en un principi està perduda, no sap què fer ni on dirigir-se per poder rebre ajuda enfront d’aquest problema que sense voler li ha arribat de colp. Necessita molta informació sobre això, i també suport i assessorament. Està clar que hui en dia tenim a la nostra disposició les noves tecnologies i tota la xarxa, però hi ha persones que per l’edat o altres causes no tenen la capacitat d’utilitzar aquests mitjans. És important informar i assessorar totes les persones que ho necessiten mitjançant fullets explicatius, xarrades i reunions. Ressaltant el gran suport que estan realitzant actualment les associacions per a familiars de malalts d’Alzheimer.

Per una altra banda, es necessiten més ajudes per part de l’administració. És una despesa econòmica molt gran per a les famílies, ja que en la majoria de casos la pensió d’una persona malalta és molt baixa per a totes les cures que necessita. En aquests casos s’hauria d’incrementar la pensió del malalt per a garantir-li una atenció completa. Aquestes ajudes també han de ser dirigides per a la creació o ampliació de més centres especialitzats en aquesta malaltia.

I per últim, fer una major investigació i un diagnòstic precoç. Poder tenir accés a realitzar-nos totes les proves necessàries per part de la sanitat per al seu diagnòstic i sobretot no deixar d’investigar. Tenim personal i laboratoris amb la suficient capacitat per a trobar un fàrmac capaç de generar les cèl·lules destruïdes (neurones) i combatre aquesta epidèmia.

Ara bé, acabe aquest article amb una pregunta que convida a la reflexió: Què seria de mi si em llevaren tots els meus records?