Un any de canvi

 Mònica Àlvaro. Diputada de Compromís a les Corts Valencianes.

Fa una setmana els companys de Compromís a l’Ajuntament de Vila-real i jo mateix féiem un repàs del que ha sigut un any de govern, l’any del canvi, ara per fi, al Govern valencià. I resumir 365 dies en pocs minuts resulta difícil i complicat, què em deixe? Què no dic? I el que és pitjor… Què no hem fet, i de la mateixa manera i amb esperança i il·lusió cal preguntar-se: què queda per fer? MOLT. En tot. Escric aquestes línies des de les Corts Valencianes, el meu nou lloc de treball des del 24 de juny, quan vaig prometre el càrrec i vaig ser designada com a síndica adjunta per Compromís; per primera volta una vila-realenca arriba a ser portaveu adjunta, tot un repte. I puc dir que durant aquests més de 365 dies de treball no ha passat ni un sol dia sense que el meu poble estiguera al meu pensament; continue tornant a casa totes les nits en acabar la feina i, a diferència d’altres portaveus d’altres partits que han decidit viure a València, la meua gent, la meua ciutat, continua sent la mateixa. Ací em pariren i ací estic. I per això mateix tracte tots els dies d’aprofitar l’experiència que he anat acumulant al llarg dels darrers anys en què vaig tenir el privilegi i la gran sort de ser regidora de Serveis Socials a Vila-real. Encara avui, quan algú crida: “regidora”, seguisc girant el cap per si es refereixen a mi, que això de diputada, tot i que una es podria arribar a acostumar a això i a coses pitjors, encara sona estrany.

Sona estrany i desconegut, què fa una diputada de la Plana Baixa a València? Doncs, més del que poguérem creure a priori i espere que almenys la feina siga útil. Com ser la responsable que les beques de menjador foren modificades per a alleugerir les càrregues a les famílies, perquè el PP mentia quan parlava de beques de menjador al 100% perquè, i com no, també portaven un copagament de 31 cèntims per xiquet i dia a les famílies que amb prou feines poden comprar el sopar de tots els dies. Ara el Govern fa desaparéixer aquest copagament en les beques al 100%, per fi, perquè era injust, perquè era negar el pa a les persones que més el necessiten. Igualment i també a iniciativa d’aquesta diputada que us escriu, augmentarem de 4,5 euros per dia a 12 euros per dia per a acollir, per a prestar-se a ser la família dels xiquets de tots i totes, que són nostres i sota la tutela de la Generalitat, xiquets que no tenen cap culpa del drama dels seus pares o de no tenir-los, xiquets que estan acollits en famílies meravelloses que cuiden d’ells tot i no ser seus, que són nostres. Aquestes són dues de les vora 280 iniciatives presentades fins ara, que em fan agrair el coneixement que la gent de Vila-real em va transmetre quan era regidora i que ara, com a diputada, volia retornar en forma de millora.

Òbviament, la meua mediació pel manteniment de la línia educativa de Fundació Flors o del Bisbe Pont també em fa sentir útil de cara a la ciutat que m’ha vist créixer i que m’ha donat l’oportunitat de treballar per a ella. Així com treballar per a la millora de l’Hospital Provincial i de l’Hospital de la Plana amb les iniciatives que presente, sempre intentant millorar l’assistència a la nostra gent, així com la transparència que la ciutadania demanda. Buscar la millora de les infraestructures que calen al poble i d’aquelles que fins ara ens han negat, com la intermodal, que sembla que des de Madrid no volen que tire endavant.

Poques línies i moltes coses que contar, i una ciutat al cor que està viva i per la qual podem treballar des de les Corts, i els i les integrants del canvi eixit de les urnes el 24 de maig estem decidits a dur-lo a terme. El canvi que arriba en el moment oportú, quan la gent ho ha desitjat, quan la gent ho ha demanat, quan la gent ho ha votat. I per això, gràcies i a per feina, que hi ha molt que cal fer per la millora de la qualitat de vida de la nostra gent.