Esperant un naixement

Mónica Álvaro. Diputada vila-realenca a Les Corts.

No són encara les vuit i mitja de la nit i mamprenc aquest article, entre altres, perquè m’ho han demanat i no m’agrada faltar a la paraula. Sí, heu llegit bé, sóc diputada, política, però no m’agrada faltar a la paraula i tant de bo no falten tampoc els altres a la seua, perquè mentre escric espere ansiosa la promesa que avui coneixerem el nom del nou director de la CVMC, és a dir, el nou director o directora de la nova televisió valenciana, tele i ràdio que totes i tots portem llarg esperant. Jo també.

Podria fer un refregit d’algun article antic i seure tranquil·lament al sofà a veure qualsevol canal d’aquests que es fan a Madrid, però sent honesta amb vosaltres i amb mi, no podria. Avui especialment és com si estiguera esperant un naixement d’un ésser estimat, avui tinc neguit per saber qui haurà estat triat com a nou director/a de l’ens públic. I és que, estic cansada dels canals de ràdio i tele que no parlen de nosaltres, els valencians. Estic farta que si vull saber què passa a casa nostra sols tinga els diaris (beneïda premsa escrita) i tal volta alguna emissora o connexió local que fan la seua tasca molt dignament, però en horari de matí principalment.

I avui també acaba una part important del treball a les Corts: avui és la primera prova d’una llei que parírem per consens majoritari entre els cinc partits i que ha de regular per sí mateixa que els polítics quedem lluny de decisions com aquesta que a les 20.39 h em té en vigília. La llei que férem diu que serà el Consell Rector provisional qui, basant-se en mèrits i capacitat, triarà el càrrec de director de l’ens. I quan la resta dels consells que han de crear-se (redacció, treballadors, participació, etc.) estiguen configurats també triaran democràticament els seus representants. A partir d’ara, els diputats i les diputades solament ratificarem noms que ens seran proposats des de l’ens i vigilarem el compliment dels acords que emanen de la llei. I esperem que aviat en la nova radiotelevisió valenciana se li sume de nou, la retransmissió de TV3… quanta més pluralitat millor i no seré jo qui vote per prohibir res com sí feren els que abans estaven.

Dues coses li demane a la persona que ostente a partir d’ara un càrrec de tanta responsabilitat: que la informació siga veraç i que no s’oblide de nosaltres, els pobles. Que trobe a faltar una tele i una ràdio que em diga en valencià, ni tan sols siga, que avui, 23F, Urdangarín no anirà a la presó, però que ens informe també que s’ha aprovat una llei per la qual les famílies monoparentals podran gaudir dels mateixos drets i beneficis que les famílies nombroses (que ambdós fan força per tirar casa endavant amb més dificultats si cap que les covards com jo que sols tenim un fill/a), que em parle de l’oratge i quants litres han caigut avui a Oriola i a Nules, i que seguisca la nevada des de Vistabella o des de Dènia, un seguiment dels èxits de l’equip de futbol del meu poble i de quantes medalles ens porten els valencians com Sebastián Mora a casa per poder estar pagats… que emeta producció valenciana i sèries de ficció que parlen de nosaltres, i que ens descobrisca tota la música feta des d’ací que fins ara no hem escoltat.

Així és la llei que parírem les persones que estem en la comissió de les Corts, d’altra banda no hauria tingut un ampli suport en tots els partits, i així és la radiotelevisió valenciana que esperem. Són les nou de la nit, i la premsa deia que a aquesta hora possiblement sabríem el nom… vaig a consultar per internet perquè tot i ser diputada i portaveu de les Corts, tot i ser de les que redactàrem la llei, doncs no tinc cap informació privilegiada per assabentar-me d’altra forma de qui és la persona triada. I això és bo i contrasta amb la manipulació que abans hi havia. No creieu?