El glifosat sí que està sota sospita

Josep Pasqual Sancho Rubert. Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic.

Potser no hàgeu sentit massa vegades la paraula glifosat, segurament us semblarà molt més familiar el seu nom comercial, Roundup. Anem al gra: el glifosat és un herbicida organofosforat no selectiu i sistèmic. És el més utilitzat al món.

Tot i ser promogut com un producte miracle amb pocs efectes negatius, amb els anys, el nombre de veus contràries ha augmentat. L’ús massiu ha fet que després de cinquanta anys d’utilització intensiva a tot el planeta, se’n troben residus en molts aliments, fins i tot en la llet materna. El 2015, França va ser el primer país que va prohibir la venda lliure del producte, en limitar el seu ús sols a professionals.

A més a més, mitjançant enginyeria genètica s’ha introduït, a iniciativa de Monsanto, un gen a les plantes conreades que les fa resistents contra aquest herbicida. Amb la resistència introduïda ja es poden arruixar els conreus i les males herbes alhora. Aquesta relació entre l’herbicida i les varietats vegetals modificades genèticament per a resistir-lo és el que ha provocat una polèmica encara major, perquè el seu ús es fa sobre plantes que poden servir per al consum humà.

Cal dir que a Dinamarca el seu ús massiu ha tingut com a efecte que ja el 2005 es trobaren a les aigües freàtiques residus de glifosat cinc vegades superiors a la norma; això ha fet que a Dinamarca estiga prohibit l’ús de glifosat sobre superfícies pavimentades, en comprovar que l’aigua de la pluja l’arrossegava cap als rius i les aigües subterrànies, fet que posa en perill el subministrament humà.

Al País Valencià, des de Compromís, coneixedors de totes aquestes controvèrsies, hem presentat una proposició no de llei a les Corts per tal de trobar alternatives sostenibles al glifosat, tant en l’agricultura com en la jardineria. Sabem que hi ha en joc el futur de l’agricultura europea, la salut de les persones i la diversitat dels nostres ecosistemes.

Recentment, al març de 2015 l’Agència per a la Recerca sobre el Càncer, depenent de l’Organització Mundial de la Salut, ha classificat el glifosat com a “probablement cancerigen per als éssers humans”. Aquesta classificació es basa en una forta evidència que és cancerigen per als animals. Però, a més, intueix que actua com a disruptor endocrí i que és tòxic per a la reproducció.

Al començament de 2016, la Comissió Europea va proposar renovar l’autorització de l’ús del glifosat durant 7 anys més i només per a ús professional, tot i que la proposta de renovació inicial havia sigut rebutjada per la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del Parlament Europeu.

Però, mireu, açò del glifosat a les institucions europees s’assembla cada vegada més a una llarga sèrie per capítols: a) Els informes científics que la indústria productora de glifosat fa arribar a la Comissió Europea es troben sota secret. b) El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que, per tal de mantenir l’equilibri d’interessos, aquests informes no poden ser completament secrets i s’han d’arbitrar mecanismes perquè puguen ser coneguts pel públic. c) Hi ha dues agències europees competents en la matèria, l’EFSA (seguretat alimentària) i l’ECHA (productes químics); aquesta darrera encara no ha emés el seu dictamen final sobre la substància.

Així les coses, el comissari europeu de Salut i Seguretat Alimentària, V. Andriukaitis, ha anunciat que la Comissió Europea estendrà l’autorització “de manera automàtica” per a comercialitzar el glifosat durant 18 mesos més, atenent “obligacions legals” i a l’espera de l’informe de l’Agència Europea de Productes Químics, que s’haurà de produir a finals de l’any 2017. Aquesta decisió ha tingut lloc a finals del mes de juny, de “manera automàtica” perquè els estats membres de la UE no s’han atrevit a votar a favor del glifosat, davant la gran oposició i preocupació que genera en la població europea aquest herbicida.

Això sí, s’han imposat unes restriccions, al nostre parer poc significatives, com ara l’obligació dels estats de reforçar el control abans de la collita o minimitzar-ne l’ús en llocs com ara els parcs públics o zones de joc, en comptes de prohibir-lo. És més, l’organització Corporate Europe Observatory adverteix que l’EFSA (Agència de Salut i Protecció Alimentària) ja ha començat a estudiar l’increment dels valors legalment admissibles d’exposició al glifosat. Per la seua banda, una altra ONG, la Pesticide Action Network ha dut als tribunals a Monsanto i el Govern alemany per frau en l’elaboració dels estudis científics sobre els efectes del glifosat.

Sabem que el culebró del glifosat encara no s’ha acabat, però davant de manifestacions tan clares com són les de l’OMS (basades en dades científiques), en relació amb el glifosat i el seu potencial caràcter cancerigen, nosaltres, els valencians i valencianes, no podem esperar a ser, de nou, els darrers a prendre les decisions que més beneficien la població i una agricultura competitiva lliure de tòxics.

Des de Compromís instem, per això, a potenciar la formació de professionals en matèria de gestió de cultius mitjançant alternatives no químiques i ecològiques a través de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), i a donar prioritat a les alternatives no químiques i naturals, a fi de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i animal i del medi ambient.

Alhora, advoquem perquè la ciutadania s’informe i prenga consciència de la realitat que s’amaga darrere d’una paraula tan poc coneguda per al públic en general. Per això, m’agradaria compartir amb vosaltres un conjunt d’enllaços de mitjans de comunicació i organitzacions no governamentals. Gràcies per la vostra atenció, perquè en el tema del glifosat és molt fàcil perdre’n el fil; més enllà de qüestions científiques, es tracta d’una qüestió en què la política dels lobbies afecta plenament el desenvolupament d’una democràcia transparent i al servei de la ciutadania.