Encetem nou curs, nova executiva local

Santi Cortells. Secretari Local del Bloc a Vila-real.

Aquest estiu he visitat Finlàndia on, a banda de retrobar-me amb un dels millors amics que vaig fer durant el meu temps d’estudiant Erasmus, he pogut gaudir del refrescant clima estival i, com no, he pogut conèixer més de prop alguns dels assumptes que de sempre em tenen captivat, com ara és el seu sistema educatiu.

Com és sabut, els finlandesos també tenen diversitat lingüística dins del país: finés, suec i les llengües sami del poble lapó. Igual com ací, fan servir el sistema d’immersió lingüística, que tant polèmic és per a alguns partits polítics. Josep M. Castellà, Chomsky, Saussurre, Werlich, J.M. Adam, Lambert, Bronckart, Cassany, Cummins, Baker amb la hipòtesi dels llindars, Nunan i Zanon amb l’aprenentatge per tasques, les aportacions del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües i molts més científics i aportacions metodològiques basades exclusivament en la ciència descriuen i demostren com de beneficiós és per als nostres xiquets aquest sistema que, necessàriament, ha de ser el futur i present de les nostres escoles valencianes.

Perquè necessitem un sistema educatiu que ens prepare i ens forme per a fer front als reptes del futur de la societat en la que vivim i desmarcar-nos davant la resta dels nostres companys europeus. Només així podrem eixir endavant.

Per què us conte això? Doncs, perquè aquest dijous els militants del Bloc Nacionalista Valencià de Vila-real vam celebrar un Congrés Local per a renovar l’executiva -com s’ha fet a molts altres municipis del País des del passat Congrés Nacional del mes de maig-, on he tingut el gran honor, i des d’ací done les gràcies, de ser escollit pels meus companys com a secretari local amb un nou equip que representarà els interessos dels afiliats i afiliades, i aquesta, la de la formació i la preparació, és una de les principals reivindicacions que ha fet el nostre col·lectiu també davant el nostre propi partit. Així, durant el congrés, tot afegint les aportacions d’alguns companys i militants, hem fet nostra la reivindicació d’exigir davant el partit perfils preparats, amb experiència contrastada que ocupen els alts càrrecs de la Generalitat. No pot ser d’una altra manera, ja que sols així, guiats pels millors, podem tots plegats arribar a bon port.

D’altra banda, des del col·lectiu local es va reivindicar la tornada dels mitjans de comunicació en la nostra llengua: els de la corporació de la TV3 i l’antic Canal 9, malgrat l’últim històricament no fer servir massa la nostra llengua. Pel que fa a la corporació de mitjans de comunicació valencians, en renàixer, desitjaríem igualment que garantira un ús habitual de la llengua dels valencians, que necessitem, perquè malauradament no la podrem trobar en altres cadenes. Aquest espai comunicatiu va ser destruït, tristament, de manera intencionada per un Partit Popular del qual cada dia sentim nous i més sonats casos de corrupció.

Finalment, protegir els productes agraris i la indústria valenciana, des de l’europeisme, no pot ser oblidat de cap manera. Fa poc la Unió es va trobar amb una desunió en forma de “Brèxit”, conseqüència, en part, de prendre decisions pensant solament en les oligarquies i mai en les majories de treballadors dels pobles d’Europa. Els valencians ens sentim oblidats amb l’entrada d’uns productes de fora de la Unió Europea sense cap exigència comparable als nostres i per tant, representant una competència injusta. La seua entrada sols és comprensible si aquesta Unió va camí de defensar sols els interessos d’uns pocs. El fanatisme neocon i neoliberal sols fa que mal als interessos dels ciutadans normals del nostre país. Lluitarem mitjançant la nostra representació al Parlament Europeu perquè això canvie urgentment.

Tot açò sempre en una perspectiva local, de proximitat, que és la política més propera, perquè també és la més accessible i per tant, si ens ho proposem, la més eficient. Segur que serà un bon curs ple de reptes, i molt especialment d’oportunitats per tornar a creure que un canvi no només és encara possible, sinó molt necessari.