Benlloch: “Vila-real està en el seu millor moment amb grans projectes de futur”

No farà la ZBE que acabaria amb el comerç, però si el soterrament de la via i el Port Sec i lluitarà pel Tercer sector per a millorar la vida de les persones

E. Molina / Rubén A. Jaime / Vila-real Informació

José Benlloch és un home ‘del poble i per al poble’. Amb un sentit fonamental de ciutat en la qual l’ajuntament ha de ser l’element integrador. Així ho ha fet fins ara, amb un endeutament endiablat. No realitzarà la Zona de Baixes Emissions perquè això mataria el comerç tradicional i el centre. I està disposat a presentar batalla per a tirar avant l’enterrament de la via, la nova estació de mercaderies i aconseguir un model d’atenció social per a millorar la qualitat de vida de les persones.

José Benlloch torna a presentar-se a l’alcaldia de Vila-real amb les sigles del Partit Socialista el 28 de maig, i torna aspirar a renovar la seua majoria absoluta.

No és un home corrent. És un ciutadà de Vila-real per i per a Vila-real, ambiciós, però amb sentit comú que sent la ciutat dels seus veïns. I els últims anys li han demostrat que ‘El Model Vila-real’ no sols ha aconseguit la primera transformació de la ciutat, pese a l’endeutament municipal.

Sinó que, a més, està disposat a barallar (i molt dur) per una ciutat que aspira a una transformació completa per a aconseguir infraestructures com l’enterrament de la via, el Port Sec, l’estació de Mercaderies i un model d’assistència social que millore la qualitat de vida dels seus veïns.

Ara bé, no ho ha tingut res fàcil. És alcalde d’una ciutat que ja ha superat els 50.000 habitants i continua creixent, i una de les més industrialitzades d’Europa.

Vila-real no és com altres capitals espanyoles. En el positiu, ha sabut conservar el seu ‘sabor de poble’ on tots els habitants es coneixen i on les tradicions i la cultura popular ‘de tota la vida’ no s’ha diluït en els grans desenvolupaments i projeccions internacionals.

Perquè, Vila-real és, sense cap dubte el municipi més internacional i conegut de la província, i de la Comunitat Valenciana com a fruit de la seua indústria i de l’estirada esportiva del Villarreal Club de Futbol.

Però alhora, cuida de la seua gent i manté en alça l’orgull de ‘ser del poble’; no es deixa arrabassar els elements d’identitat que l’han portada fins on està. És una ciutat que creix i es desenvolupa sense perdre l’ànima. I és una ciutat on el visitant pot sentir-se a casa i, alhora, en el cim del món.

L’herència enverinada i el repte per la transformació

Passat i futur formen part de la línia estratègica que persegueix Benlloch per al seu municipi.

“Iniciem ara una nova campanya electoral i tenim ja una història i tenim un futur prometedor”.

Pregunta: Quin seria el balanç d’aquests anys de gestió al capdavant del seu ajuntament?

Resposta: “Tenim una ‘història interminable’ amb una herència rebuda, i tenim un futur, jo crec, que és molt esperançador.

El balanç, després de gestionar cinc crisis des que vaig arribar ací, en 2011, passa per la crisi immobiliària financera del 2008, que ens la vam menjar sencera aquest govern i jo com a alcalde, en la qual desapareixien les empreses i els llocs de treball. I la crisi del deute del PP. Amb Manolo Vilanova passem d’un deute en la qual cada ciutadà devia 98 euros, a un endeutament en la qual cada ciutadà va passar a deure 500 euros amb el senyor Rubert”.

Això és així, afirmava Benlloch, perquè en plena crisi del 2010 l’ajuntament va signar un préstec de 20 milions d’euros “i ens la vam haver de menjar sencera, des del primer moment del primer mandat, perquè ells no van pagar ni un euro. I, a més va ser un sobreendeutament per a coses que no van servir per a res i era insofrible: una biblioteca sense llibres, un cementeri sense nínxols… Un deute que no va contribuir al desenvolupament de la ciutat, però que ha condicionat durant anys la gestió de l’ajuntament.

 I després, si faltava alguna cosa, va vindre la Covid, va vindre a la guerra d’Ucraïna i la crisi immobiliària pesava com una llosa en la capacitat de desenvolupar polítiques a l’ajuntament”.

Aqueix deute de la qual parla Benlloch és la que obliga l’ajuntament, cada any, a pagar el préstec subscrit que encara està en vigor, però també els desenvolupaments urbanístics fallits que no es van desenvolupar i que es tradueixen, des de llavors, en sentències judicials que cada poc temps perd l’entitat municipal, i que també s’han de pagar per aquella mala gestió.

“La regidoria de la gestió dels empastres”

“El balanç, després que la regidoria més important de l’ajuntament de Vila-real és la del deute i els empastres del PP, que és la que té set milions d’euros consignats anualment a Vila-real. Tres i mig de mitjana per a l’urbanisme, tres per als préstecs que ens van deixar, i mig milió o una mica més per als interessos que ens toca pagar”.

“Això, per a l’alcalde que estiga a partir del dia 28 de maig, ha de ser la seua absoluta prioritat. La regidoria de la ruïna i de empastres urbanístics del PP. Per això molts no volen parlar d’aquest tema. Primer ens van dir que no era veritat, amb la cantarella que ho amagàvem, que això era mentida. Vam demostrar que no era així, i ara ningú (d’ells) vol dir res.

Vist tot el que ha ocorregut, jo considere que el balanç, després de cinc crisis en 12 anys, veure passar tres presidents de govern d’Espanya, dos papes, dos reis, tres alcaldes de Castelló, i alcaldesses, quatre a Almassora, després de tot això, considere que el balanç és tremendament positiu per a la ciutat.

P.- Però, malgrat tot, Vila-real ha sigut objecte d’una important transformació durant aquests últims anys…

R.- “Malgrat això, Vila-real ha viscut una primera transformació en aquest segle XXI. Tenim menys atur, som la ciutat amb menys atur de la Comunitat Valenciana; i tenim menys deute. Vaig agafar aquesta ciutat amb un 73% d’endeutament i ara té el 52% i hem pagat 60 i escaig milions d’euros a pulmó, de empastres d’urbanisme, de deutes i de convenis, ens queda fins al 2026 per a retornar els 20 milions amb els quals es va endeutar l’ajuntament en plena crisi.

I amb tot i malgrat això, tenim més zones verdes, el triple en metres quadrats. Tenim més instal·lacions esportives, el triple, de 26.000 m² a 78.000 m² a la ciutat. De dos poliesportius a cinc. D’una piscina coberta a tres. Dos circuits de Running, nous, històrics en l’Ermita, amb 2,2 quilòmetres amb un pont subterrani fins i tot, per a passar la carretera; un altre a la ciutat municipal esportiva, Pau Francisco Torres, la primera de la història de Vila-real i podria continuar donant dades…

Jo crec que el balanç és positiu: tenim més empreses i més indústries que en el 2011; tenim més gent que paga impostos, 1.600 unitats fiscals noves, no és que ací la gent pague més, és que hi ha més gent que contribueix per a generar el poder assumir passat present i futur”.

P.- Les alternatives per a mirar al futur els han obligat a utilitzar unes eines diferents?

R.- És cert, reconeix Benlloch, que la càrrega del deute financer ha condicionat en una certa manera a l’ajuntament en el que ha sigut la primera transformació de la ciutat. Però malgrat tot, n’hi ha hagut.

Quan l’alcalde d’un ajuntament s’enfronte a un increment tan pronunciat del seu endeutament, insisteix l’alcalde, es troba que les eines de gestió que utilitzen altres municipis són inviables per al seu, però no per això ha de deixar-se caure de braços. El que ha de fer és buscar un altre tipus d’oportunitats que, en aquest cas estan d’acord amb la societat civil i empresarial de la seua ciutat.

Per a Benlloch, Vila-real és una ciutat emprenedora, de persones treballadores que han llaurat el seu futur a base de molta faena i de molt d’esforç. L’Ajuntament no té per què ser una illa per als seus veïns.

El que Benlloch diu ‘El Model Vila-real’ no amaga secrets, però si posa de manifest que, quan fallen unes eines de gestió cal buscar alternatives en les quals l’ajuntament és una peça més de l’engranatge de la ciutat i ha sigut capaç de crear noves oportunitats en la seua aposta de futur.

P.- En què es basa aqueix nou model de gestió?

R.- “El model passa per crear sinergies, per establir convenis, per aprofitar l’impuls de tots els col·lectius i secundar-los des de l’ajuntament.

Crec que hem fet a l’Ajuntament, la qual cosa indica la pròpia paraula que el defineix: ajuntar. L’ajuntament i el seu alcalde han de ser una part activa d’aqueixa ciutat. I nosaltres el que hem fet ha sigut ajuntar a la societat.

Per a mi, el problema d’una empresa de Vila-real és el meu problema; el problema d’una associació de veïns és el meu problema; un problema d’un veí és el meu problema; una oportunitat d’ells és la meua oportunitat, és la nostra oportunitat i per a això hem treballat amb les aliances de la societat civil i hem aconseguit, treballant junts i juntes, que la ciutat avance. Aqueix ha sigut l’èxit més important, que l’ajuntament al final siga una cola d’unió, un lideratge col·laboratiu amb respecte de promoció amb els diners públics, i, sobretot, no siga un bastó a la roda, no siga un fre, no siga un problema. I en això, em sent molt orgullós”.

P.- Un model de gestió que ha privat a Vila-real d’impulsos externs com els fons europeus…

“EL QUE NO SAP MOLTA GENT ÉS QUE ELS FONS EUROPEUS FINANCEN NOMÉS UNA PART, EL MUNICIPI HA DE POSAR L’ALTRA PART”

En altres municipis, comentava Benlloch, presumeixen de gestionar fons europeus, que és una bona alternativa, però els fons europeus no estan a l’abast de tots els municipis, i menys encara si, com Vila-real, té un endeutament tan potent. El que oblida molta gent és que els fons europeus no financen els projectes íntegrament, només una part de la despesa, per a això, el municipi ha de posar l’altra part del cost d’execució.

“I això és, precisament, el que no ha pogut fer Vila-real durant aquests anys”.

“ÉS MOLT INJUST QUE, AMB EL DEUTE QUE ENS VAN DEIXAR, LA NOSTRA CIUTAT NO PUGA ASPIRAR A PROJECTES EUROPEUS“

És molt injust que, amb el deute que ens van deixar la nostra ciutat no puga aspirar a projectes europeus, aprofitar l’oportunitat d’Europa amb la quantitat de milions que estan arribant, perquè no tenim la nostra part per a aportar-la i això és molt lamentable.

Vila-real no ha pogut pujar-se al carro dels fons europeus com Castelló o Almassora, Borriana o Vall d’Uixó, Ull, també és el que tampoc han pogut fer molts altres municipis perquè els seus pressupostos no els permetien disposar d’aqueix 50% que ha d’eixir de les arques municipals.

Castelló ha gestionat 90 milions de fons europeus sí, però 45 són de fons municipals. Jo no els tinc. Si em compromet a gestionar aqueixos diners, l’ajuntament de Vila-real fa fallida.

“Això ho demandem, i ho expliquem, i ara hem aconseguit que els fons europeus tinguen uns graus de cofinançament més assequibles per a tots els municipis”.

P.- Però llavors van posar en marxa el ‘Model Vila-real’…

“Vam dir que el que havíem de fer que era: agafar-nos de la mà i aprofitar l’element de societat civil, emprenedora, valenta treballadora, dinàmica que tenim a la ciutat. El poc que tenim ho posarem a les seues mans perquè sabem que ho multiplicaran per 10. I això hem fet:

Cedint sòl al Vila-real club de futbol perquè construïra una Ciutat Esportiva més, la del Pamesa. Aqueix era sòl municipal en una part. I per això, com vam cedir, el president va comprar tots els camps federatius del costat i d’haver-hi un abocador quan arribes a Vila-real, al pont de la carretera nacional que hi havia, perquè ara tenim els camps de futbol on celebrem competicions esportives.

O, per exemple, vam ser capaços de fer un canvi, permetre que es derruïra el poliesportiu de Joan Baptista Llorens, davant del camp de futbol, canviar el nom del camp, que és municipal, el Madrigal, per l’Estadi de la Ceràmica perquè les empreses estigueren disposades a posar diners perquè aparegueren els seus noms de les indústries ceràmiques, que ningú haguera posat el seu nom amb el camp anterior i amb aqueixa plaça. Ara sí, això li ha donat uns ingressos al Vila-real, i a canvi li he exigit que ens construïra un esportiu nou. Jo no tinc aqueixos diners, ni per a posar la meitat jo i la meitat Europa.

P.- Quin paper juga en aqueix model la societat civil de Vila-real?

R.- “Aqueix mateix tipus de convenis s’ha realitzat amb entitats socials, com a Brollador, amb la salut mental, amb el càncer, amb la fundació Caixa Rural. 68 convenis anuals per més de 3 milions d’euros d’injecció directa a la societat civil de Vila-real.

Per cent, algun partit es va atrevir alguna vegada determinada a parlar del clientelisme de Benlloch i de la compra de vots. Ja han callat fa molt temps, perquè jo ho he dit mil vegades: ‘Vostés volen llevar-li l’ajuda al càncer? volen llevar-li l’ajuda a la fibromiàlgia? a la salut mental? volen llevar-li l’ajuda a la Caixa Rural per a muntar un centre de negocis a Vila-real?

Tindre un programa com ‘XiCaEs’ que atén problemes de discapacitat de les seues famílies. Neurovila, per al tema de l’estimulació cognitiva; els problemes del dany cerebral Vostés volen llevar-li a la cambra de Comerç l’acord que hem de ens ha permés tindre uns vivers d’empreses on ha vingut la Direcció Territorial d’Innovació per primera vegada de manera històrica a Vila-real?

A més, tenim una Regidoria d’Innovació. A més, està la Càtedra de Ceràmica. Volen llevar-li els diners a l’UJI? a la Jaume I que ha passat amb Juan Carlos Carda i el seu equip de col·laborar amb Vila-real de tant en tant i ser una ‘coneguda’ a treballar a la nostra ciutat amb les dues càtedres?

És a dir, aqueixos 3 milions que van ‘en vena’ a totes aquestes entitats sense ànim de lucre ha sigut una de les coses de les quals més orgullós em sent. Per què? Perquè han generat tota la diversificació econòmica a la ciutat que la gent encara no ha advertit encara, i de la qual algun dia traurem dades.

Quanta gent treballa en l’àmbit dels serveis socials, hui professionals, gràcies a aqueixa injecció de diners que fa l’Ajuntament de Vila-real amb entitats? Només Brollador té més de 100 persones contractades per a atendre la salut mental…

“AQUEIXOS 3 MILIONS QUE VAN ‘EN VENA’ A TOTES AQUESTES ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE HA SIGUT UNA DE LES COSES DE LES QUALS MÉS ORGULLÓS EM SENT”

Hem generat tot un ecosistema social i també econòmic molt interessant del Tercer Sector dels Serveis Socials que ens ha ajudat a diversificar econòmicament la nostra ciutat, juntament amb la gastronomia, l’oci dels centres comercials. S’ha fet molt, molt conscientment, amb discreció, però que prompte ja ho farem més públic.

Ací, al final, nosaltres hem optat per agafar-nos de la mà. Nosaltres no tenim la situació econòmica per a ser promotors de grans obres… i a més, després ens costaria uns diners de mantindre; i, a més, després, jo hauria de contractar personal que seria estructural i fix si faig funcionaris. I si tinc problemes econòmics perquè ve una sentència que ens cruix amb 10 milions d’euros de l’organisme anterior i em toca fer un pla econòmic financer, perquè seria un drama per a aquesta ciutat…

I conscient d’això, de l’acceptació de la situació econòmica que tenim, que això és el primer que cal entendre, perquè jo no he escoltat a ningú parlar d’aquesta situació quan el més important en les pròximes eleccions és això, atendre aqueixa regidoria de la ruïna, que és això, perquè si no, no avances.

P.- Estem parlant d’una ciutat hipotecada o, com diu vosté, concursada?

“ENTENC VILA-REAL COM UNA EMPRESA CONCURSADA I, PER A SALVAR-LA, HAS ÉS DE SER CAPAÇ D’ENTENDRE EL QUE TENS. NO PUC ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNEGA”

R.- “Entenc Vila-real com una empresa concursada. Una administració no ha de fer fallida i jo no vull que faça fallida, però una empresa en concurs pot fer fallida i, per a salvar-la, el primer que has és de ser capaç d’entendre el que tens: deute, risc i dir: no puc estirar més el braç que la mànega.

I d’això, ací no parla ningú. El senyor Casabó ni sap del que estem parlant o li és igual, ja està el número 5, el senyor Folgado ací en la llista per a recordar-li que no s’oblide aquestes coses, o dir-li que ja s’apanyarà ell, quan governen a Vila-real si tenen la sort que els ciutadans els secunden i serà el d’urbanisme, o no.

Tot això és el que vivim. Han sigut més de 30 milions d’euros en 12 anys ‘en vena’ a les entitats, i no solament despesa corrent, a ajudar-los dia a dia, amb les seues nòmines, dels seus professionals, amb el seu dia a dia, amb atendre la gent per a fer de Vila-real la ciutat amb més qualitat de vida destinada a les persones”.

P.- Aqueixa aliança amb la societat es tradueix també en convenis, intercanvis i intervencions per a salvar el patrimoni?

R.- “L’aliança amb la societat s’ha realitzat a través de persones i oportunitats. Hi ha una part de la societat, sense ànim de lucre, que genera oportunitats: La Universitat, el Vila-real, la Cambra de Comerç, que ens ajuda al fet que es creuen empreses, innovació de la ciutat; que hi haja emprenedoria, que arriben inversions; i hi ha una altra part que millorarà la vida de les persones, especialment les més vulnerables.

I d’aqueixos més de 30 milions d’euros, hi ha una part que, a més, els hem destinats amb un model que és també molt innovador i que no passa en tots els llocs. Per exemple, si ve Sindicat de Regs de Vila-real, una entitat de la qual ens sentim orgullosos, amb 150 anys d’història i diu: “Tenim ací unes pintures de pintor Bosch… Nosaltres som cola, promotors i ajuda en aqueix sentit, perquè els ajudem fins i tot, amb un conveni a tres anys molt potent amb quasi 300.000 euros en obres per a poder adaptar l’espai. Perquè després ells també ho posen a la disposició de l’ajuntament i de la societat de Vila-real per a conferències, el manifest de les reines, exposicions…”

Conservar el patrimoni que queda a la ciutat

I és que, dins d’aqueix model innovador de col·laboració, l’Ajuntament de Vila-real té molt present que una de les mancances històriques de la ciutat va ser la de descurar la conservació del seu patrimoni i, per això, hui cal apostar pel que queda.

“A la ciutat industrial dels anys 60 el municipi va créixer i es va anar al doble d’habitants i no li tire res en cara als meus avantpassats. Jo hauria fet el mateix. Si haguera hagut de créixer i que créixer i l’economia i la vida ens anava en això i vam haver d’emprendre… En aquell moment no se li tenia tanta estima al patrimoni.

José Benlloch Tertúlia Ximo Tirado Vila-real 180522

Em fa gràcia quan, a vegades, es diu: ‘és que Ávila, és que Morella, fixa’t com van cuidar el seu patrimoni’. Si Morella haguera crescut com vam créixer nosaltres només li quedaria una muralla.

I quan actues d’aqueixa manera, al final, és lògic que la gent et revertisca en aqueix element de col·laboració i diga, a veure, la qual cosa vulgueu ací. Guanyem espais per a tots. Ho hem fet amb l’església, sense complexos, amb el Bisbat, amb l’alberg de l’altre dia, és històric aqueix avanç per a Vila-real. Cada vegada em sent més orgullós d’aqueixa inversió de més de dos milions d’euros en un alberg en aquesta ciutat del segle XXI, modern, per a donar una segona oportunitat a les persones que tenen dificultats”.

P.- Entenc que se sent orgullós del ‘Model Vila-real’, però quan li pregunten com es fa Com el resumeix?

R.- “Sí, em sent molt orgullós d’aqueix model. Em pregunten en molts llocs com hem fet això i com funciona.

El ‘Model Vila-real’ té cinc eixos:

Primer, Proximitat i defensa del nostre.

Segon: Col·laboració públic-privada, sense complexos. Aliança amb la societat civil, col·laborant junts i treballant junts. Quan tenim un problema d’alguna cosa cridem a les entitats i ells ens ajuden.

Tercer: Aliança amb tots els col·lectius de la ciutat, els amb tota la inversió ,col·laborant junts i treballant junts. 

Quart: Responsabilitat social. Tot el que es fa en aquesta ciutat, tal vegada pels nostres valors, ho hem de potenciar. I l’ajudar em sembla fonamental i que cada acció que es faça se li revertisca també a les societats en la Responsabilitat social, que és el quart eix.

Ho fan les nostres empreses. Porcelanosa ens ha cedit 10.000 metres per a fer un institut en el futur, que val milions d’euros. El Vila-real ens ha cedit un solar de 7.400 metres per a nous espais inclusius, que nosaltres no tindríem diners per a haver-ho assumit, per aqueixa ruïna anterior.

Hem de buscar-nos la vida i guanyem entre tots i ens convencem que treballar junts, fer equips és fer una ciutat millor amb més oportunitats. Guanyem tots.

Cinqué: Lideratge. I, finalment, lideratge, lideratge, lideratge. No volem ser més que ningú, però volem mantindre aqueix lideratge col·laboratiu i amb respecte”.

P.- Però en tot aquest programa, Vila-real també manté un nexe d’unió amb la província, es diria que tenen una visió de conjunt en el qual impera el sentit de província.

R.- “Vam fer una Fira Destaca d’Innovació que s’ha convertit en un referent que rep més diners que cap iniciativa de la Generalitat Valenciana en la seua col·laboració amb els ajuntaments, perquè té prestigi, perquè està la Universitat darrere i les empreses. I els pobles del costat, de la Comarca i els que no són Comarca ens van demanar: ‘sent, això és molt interessant, això, més xicotet, no ho podria fer a la meua ciutat perquè també les empreses i autònoms se sentiren atrets, muntaren projectes més grans, vingueren les conferències dels amants cap a on va això i on hi haurà negoci, on haurà de veure comprat?’

I per què no? i eixim la primera vegada a Vinaròs, que mira que té a veure amb nosaltres i ens vam anar allí, a una altra comarca i li muntem la Fira Destaca i, fins i tot, ajudant-los amb el nostre catedràtic Juan Carda i tot l’equip, que paga l’Ajuntament de Vila-real del seu conveni anual. No passa res, i treballem per a Vinaròs…. Però nosaltres no tenim complex en això. I després ens ho va demanar Vall d’Uixó i vam anar. I, ara, enguany, anem a l’Alcora, amb Samuel Falomir, ja està decidit i al setembre farem allí la fira Destaca en Ruta. Cada dos anys fem la nostra gran ací, i venen tots, Per què no hem d’anar nosaltres?

Per a nosaltres, l’Aeroport és nostre, El Port és nostre, aqueixa és la filosofia que hem de tindre. i tant de bo tots entenguérem la província d’aqueixa manera”.

P.- Arriben unes noves eleccions, com veu el futur de Vila-real?

“CREC QUE AQUESTS QUATRE O HUIT ANYS QUE VENEN SERAN FONAMENTALS PER A la CIUTAT QUE VEUREM EN 2050″

R.- “El futur el veig molt, molt positiu. Tenim 1.000 projectes damunt de la taula, 16 pilars que he presentat que són reals, tinc empreses interessades en tot el projecte que he comptat i que he anat dient de caràcter internacional, de biomedicina, biotecnologia al voltant de l’hospital. Em Sembla fonamental.

Vaig de debò amb el soterrament de la via fèrria, vaig de debò que no desaparega, i l’he garantit, el Centre de Capacitació Agrària de la nostra ciutat, perquè l’agricultura em sembla fonamental cap al futur. Ara és un drama desolador, amb els horts abandonats…

Però ahir o despús-ahir van aprovar en Pinella tirar avant el projecte amb subvencions europees amb el reg localitzat. La gent està il·lusionada, hi ha gent que fa coses i treballa tots els dies, perquè anem ara a treballar. Li hem oferit a la Generalitat un munt de metres quadrats quasi 20.000 o 30.000 que són nostres; els hem obtinguts amb el Polígon Industrial de la carretera d’Onda. Li hem plantejat: ‘Ho cedim si continueu sent ací i convertiu això en un Institut d’Investigacions Agràries del segle XXI. Han dit que si.

Hem creat l’Agenda Urbana, amb 38 projectes i amb un consens històric a la nostra ciutat. Només va haver-hi l’abstenció de VOX, perquè diu que no cree a Europa, però els altres van votar tots a favor, en totes les ciutats ha passat això; amb 250 persones implicades en els tallers, més de 20 tallers, és a dir, estem en el millor moment de la nostra història si som capaces d’aprofitar el moment.

I crec que aquests quatre o huit anys que venen seran fonamentals per a la ciutat que veurem en 2050. Garantint una ciutat, de 60.000 a 65.000 habitants, no més, amb qualitat de vida, amb un model com del d’Alcoi, que tinga ocupació, activitats, però que també tinga gent que vinga a viure a Vila-real, gent que no treballa ací, però que preferisca viure ací perquè es viu millor.

I a més, i això també és un programa ambiciós, estic generant, dos centres comercials que estic impulsant i als quals es podrà arribar caminant, als dos costats, al costat de la séquia, de Cariñena, i el de la Acequia, zones nord-oest i nord-est. Tot això és el que hem de ser capaços de desenvolupar nosaltres”.

R:- “Això no sé si li va interessar molt al PP de Vila-real. No estaran molt contents”.

P.- Em referisc, com sap, a la polèmica amb les Zones de Baixes Emissions Finalment la desenvoluparà a Vila-real?

R.- “Mire, no m’he plantejat ni aqueix debat, perquè crec que el debat no és aqueix.

El debat és: És bo el que plantegen? I llavors, i analitze i pense: Depén. Depén de la ciutat de la qual parlem.

A mi em costa donar lliçons a altres municipis del que ha de fer el govern de Castelló i els seus ciutadans, i el seu comerç i la seua ciutat. Saben quin model de ciutat volen impulsar en general?

El que cal preguntar-se és el per què de les coses. Per a què la Unió Europea té una directiva de baixes emissions? Per a lluitar contra el canvi climàtic i evitar la contaminació.

Ara bé Nosaltres tenim una contaminació alta a Vila-real i en el centre? No.

A la ciutat? Tampoc.

“FER UN ANELL, TANCAR EL CENTRE DE LA CIUTAT PER A VEHICLES, POSAR CAMBRES PER TOTS LLOCS. ÉS UNA BOGERIA”

Totes les dades els tenim damunt de la taula. Tenim grans aglomeracions de trànsit que generen dificultats i contaminació en el centre? No.

No tenim zones per als vianants?, Si. Vam fer molta faena en aqueixos carrers. Nosaltres tenim molta zona del centre urbà convertit en zona de vianants. Però resulta, que nosaltres no hem optat per models on, a dos quilòmetres del centre de la ciutat instal·lem centres comercials que el que aconsegueixen és que la gent es vaja amb cotxe a aqueixos centres comercials.

Nosaltres volem un model diferent… I he tingut propostes sobre la taula per a instal·lar centres comercials i no les he fetes mai públiques. I estaven a 1,7 quilòmetres del centre de la ciutat. I això, mentre siga alcalde, no ho autoritzaré.

Fer un anell, tancar el centre de la ciutat per a vehicles que tinguen més de 15, 16 anys, haver-los de que obligar a posar-se adhesius, convertir en zona de vianants tota la zona, posar cambres per tots llocs (que hem de pagar nosaltres encara que la meitat provinga dels fons europeus). És una bogeria.

Per a Vila-real és una bogeria… I Per a Miranda de l’Ebre, que té 55.000 habitants, jo he parlat amb l’alcaldessa. I Per a Eivissa, fins i tot, i ho he parlat amb el seu alcalde. Perquè nosaltres som, al costat d’Eivissa, les ciutats més xicotetes d’Espanya de més de 50.000 habitants.

La veritat és que em preocupa molt quan el Partit Popular m’enalteix, I no vull que em done suport el Partit Popular per amargar-li la vida a ningú.

Jo crec que la reflexió, en aqueix sentit és una altra, i no sé a Castelló quina reflexió han de fer. No em vull enfrontar als arguments de Castelló. Segur que estaran molt ben valorats per l’alcaldessa Amparo Marco. Assegurança.

“NOSALTRES TENIM 1.800 COMERÇOS, AMARGAR-LOS LA VIDA SERIA SER MOLT MAL ALCALDE”

Ara, a la meua ciutat, vull acabar amb una reflexió molt breu. Nosaltres tenim, ull, que és quasi un miracle, 1.800 comerços, a la ciutat. Tenim més comerços que teníem en 2011 malgrat totes les crisis i totes les dificultats. A 6 Quilòmetres de Castelló, amb dos centres comercials potents. A 40 minuts, 40 minuts de València, amb l’AP7.

Amargar-los la vida a aqueixos comerços que, fonamentalment s’instal·len en el centre de la ciutat, estan dimensionats en el centre de la ciutat… seria ser molt mal alcalde per a la meua ciutat quan, qualsevol, al qual prohibia entrar en el centre de Vila-real amb els vehicles aquests, podria anar-se, sense cap problema als dos centres comercials de la capital. I quin pa amb unes coques estaria fent jo?

“LA LLEI ESTÀ MOLT MAL FETA, NO TENIM CONTAMINACIÓ, TENIM BONA QUALITAT DE L’AIRE I ZONES PER ALS VIANANTS”

És molt simple, jo els meus arguments els tinc clars i li dic al Govern que no el vull aplicar. La Llei està molt mal feta, m’és igual que la faça el Govern aquest Socialista o amb els de Podem o els que els done la gana. La llei està mal feta,

La Llei lluita contra la contaminació i pel canvi climàtic. Estem tots en aqueixa història, clar que sí, i jo el primer, a Estrasburg i en tots els llocs.

Però veurem, als municipis majors de 20.000 habitants en aqueixa llei els diu que només es faça la Zona de Baixes Emissions en aquells casos en els quals hi haja nivells de contaminació per damunt d’uns nivells. I als majors de 50.000, a tots.

“ESTÀ BÉ QUE RESPIREM PERÒ LA GENT HA DE MENJAR”

Pot haver-hi casos de ciutats, però no moltes, que som 149 en tota Espanya de 8.131 municipis, però pot haver-hi casos en els quals aqueixos nivells siguen alts Però i la resta?

Quin sentit té? Jo ho he demanat, i per escrit, i estic fent molta pressió en aquesta història després de parlar en municipis en el Mitma, a la ministra. Caldria utilitzar el criteri dels municipis majors de 20.000 habitants i ja està. Em sembla molt lògic que a Madrid i Barcelona o a Sevilla s’apliquen aqueixes polítiques, clar. Perquè allí moltes vegades han de prohibir el trànsit perquè la gent s’ofega, o perquè tenen dades de contaminació i de salut, que la contaminació mata, ací em sembla lògic.

Però a nosaltres?, que siga només a aquells que tinguen aqueixes dades i, a partir d’ací, sent, pensar també que està bé que respirem però la gent ha de menjar. També els plantejarem una solució referent a això.

El model que volem és que es mantinguen els 1.800 comerços, si hi ha més millor, comerços de proximitat, zona centre, gent que puga anar amb el món que estem vivint, amb la competència de les multinacionals, del transport, tot això que és un repte també, assumir la compra per internet. Però tot això, jo crec que hi ha opcions, però hem d’estimular que els comerços estiguen i que estiguen vius, a les nostres ciutats i els nostres carrers, en els nostres barris”.

P.- No obstant això, acaba de parlar d’un model diferent de centre comercial

R.- “sí que impulsarem altres models de centres comercials. Hem vist que hi havia una oportunitat que la zona que envolta l’Hotel Palace o Carrefour, on està el palau de Justícia generara una zona d’activitat que l’hem denominat: Centre Comercial Séquia Major Carinyena. Ací resulta, que hem vist que mirant alguna normativa i alguna coses es poden impulsar inversions, es poden instal·lar centres de menjar ràpid, franquícies internacionals, cinemes, punts d’oci. Això és una espècie de centre comercial com en altres ciutats, però els ciutadans no han d’anar amb cotxe, poden anar caminant, està al costat de la ciutat i poden acostar-se amb transport públic.

És a dir, hem optat per un model diferent. Els dos centres comercials són importants, i també els he volguts impulsar perquè vull que la meua gent jove no haja d’agafar el cotxe si el que vol és anar-se a una cadena de menjar ràpid, internacional i als cinemes, i a l’oci. Que es puga quedar a la seua ciutat perquè volem oferir-ho tot, però en manera diferent.

Els dos centres comercials nostres no estaran a 1,7 quilòmetres, que és on els podia interessar a alguns, i a alguns inversors, perquè també agafen a Borriana…

Qui vulga vindre, que vinga. Però nosaltres el que volem és que no ens generen problemes també al comerç tradicional. I aqueix és el nostre model diferent i aqueix és un model diferent a Vila-real, defensable. No és comparable amb Castelló? Jo no vull comparar-ho. No tinc coneixement de la realitat absoluta i jo crec que la meua obligació és parlar de la meua ciutat”.

P.- Se sent volgut pels seus ciutadans?

R.- Si no em sentira volgut, m’haguera anat a la meua casa. És una de les coses que vaig dir en l’acte amb el meu amic, el meu tutor i mentor des de fa moltíssims anys, José Bono, que és al qual he seguit durant moltíssims anys

José Bono, Ramón Jáuregui i Alfredo Rubalcaba, aqueixes tres persones que vaig conéixer en el Jaime Vera, en el 97, em van marcar en la manera de fer la política que jo volia tindre dins del PSOE. Jo tenia 23 anys, afiliat des dels 16, i era de perfil moderat. El meu perfil, que entén la política com avançar, no com a estridències, i com que tothom té una part de raó, sempre, d’intentar pensar que no ho saps tot i no deixar de defensar les teues idees.

“SI NO EM SENTIRA VOLGUT, M’ANIRIA A LA MEUA CASA”

Aquest estiu, Quan jo vaig tindre dubtes de continuar ací perquè portava 10 anys, i sembla que en els últims temps tot canvia massa prompte… jo em vaig sentir inquiet.

I em va dir: Tu creus que el teu projecte s’ha acabat?, Perquè no Crees en el teu projecte i el que penses que et queda per fer? I jo li explique els meus problemes amb el deute, la qual cosa m’haguera agradat fer, la sensació de no haver pogut aconseguir fons europeus…

Llavors, ell em va dir: Quan vas al carrer, quan sales, et sents volgut per la gent?

I jo li vaig respondre: el major estrés que portem ací, i no em puc queixar, és com quadrem l’agenda per a acudir a les coses que la societat fa. No sempre passa el mateix. Conec molts alcaldes per ací, per Espanya, i conec el que passava en aquesta ciutat abans d’arribar a nosaltres. I quasi la gent evitava explicar-li a l’ajuntament quan era l’acte perquè l’alcalde no fora.

A mi no m’ha passat mai. Mai. A l’inrevés. I jo, aqueix afecte el note d’una forma brutal i per tant no puc més que estar agraït. Evidentment és molt difícil acudir a tot i intent estar en tot. Però, per descomptat que em sent volgut. Jo si no sentira que la gent m’entén, que tinc una comunicació amb ells, que el que els explique m’han entés, no seguiria”.

P.- Ha parlat de futur, de projectes, per a Vila-real Podria afectar el resultat de les eleccions del 28M a la transformació que defensa?

R.- “Jo crec que tenim un futur però té molt risc aquesta segona transformació, perquè, tot està embastat (la paraula en castellà seria també embastar). Embastar és el patró i una peça no te la pots posar si està embastada.

Ho tenim tot embastat, la ciutat del segle XXI fins al 2050 la tenim embastada.

Però de què depén que això siga una realitat? Perquè depén, primer, que continuem treballant en la missa línia amb molta prudència i responsabilitat en l’econòmic, gestionant bé el concurs de creditors, que ens va deixar el PP.

D’altra banda, aprofitant tots els fons europeus, totes les administracions, i clar, és molt important que qui ens ha ajudat a crear el patró de la peça, que és Ximo Puig, el president, continue estant on està. Perquè jo no vull pensar el que pot ocórrer amb un canvi de govern amb el Pla Convivint.

El Vila-real ens ha cedit 7.500 metres en el que era l’antiga Dolores García, en l’antiga Carmelites, i ací nosaltres volem construir la nova residència de discapacitats, la nova residència de dany cerebral, totes aqueixes infraestructures. Però I si el govern que resulte del dia 28M no té aqueixes prioritats a València, com en altres casos ha passat?

I això no ho podem construir nosaltres, no és competència nostra. I com això, la nova Escola Oficial d’Idiomes; com això, el quart institut; com això, la reforma de col·legis; com això, el Centre de Salut de Torrehermosa, que ara està compromés i hi ha pressupost en la Generalitat i estem amb el projecte. I, si tot va bé, eixirà a licitació en una setmana. Ja estan treballant en Conselleria.

Però, tot això, tota aqueixa ciutat embastada del segle XXI, depén molt, molt, molt que el president continue sent Ximo Puig. Qui ha acceptat tots aqueixos reptes? Perquè ell s’ha compromés, de manera formal, amb el Pla Convivint, amb el Pla Edificant. I un model diferent al que hem viscut en aquesta Comunitat podria ser un drama per a la ciutat. 

Per tant, és important que continuem en la mateixa línia, que assegurem el vestit que tenim embastat, cap al futur, i que el repuntem bé, i això significa que Ximo Puig siga president de la Comunitat Valenciana, i que nosaltres, ciutadans i ciutadanes, confien en l’equip que fins ací ha anat treballant en tot aqueix patró”.