El Festival Internacional de Curtmetratges Cineculpable estrena la Secció Oficial

Deu curtmetratges amb mig centenar de premis i seleccions en festivals  a la seua esquena i 88 minuts a l’Auditori

Vila-real Informació

Deu curtmetratges amb mig centenar de premis i seleccions en festivals a la seua esquena i 88 minuts per davant per a saltar del drama romàntic a la comèdia, l’animació, el thriller o la ciència-ficció.  Així se serveix l’estrena de la Secció Oficial del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-real Cineculpable, que lleva ancores aquesta nit (22.00 hores) en l’Auditori de la ciutat fins divendres que ve, 29 de novembre. 

Una sessió totalment gratuïta que esguitaran les tres primeres obres internacionals –totes elles òperes prima- de les nou estrangeres que reuneix aquesta 22a edició: la comèdia d’animació francesa O28, d’Otalia Caussé, Geoffroy Collin, Louise Grardel, Antoine Marchand, Robin Merle i Fabien Meyran; el thriller hispà-colombià Un Barril, dirigit per Gustavo Carvajal; i la iraniana Class Ranandegi, que signa Marziyeh Riahi. Un premiat drama (acumula 19 guardons i seleccions, dues d’ells en festivals d’Itàlia i Regne Unit) sobre els drets de les dones a Iran vist a través de Bahareh, una dona a la qual el seu marit acompanya a les pràctiques de cotxe per a evitar que ella i el seu professor es queden a soles. 

Sobre temàtica social pivoten, ja en terreny ‘nacional’ –amb propostes arribades des de Saragossa, Barcelona, Almeria, Sevilla, Marbella, Màlaga, Bilbao o Àvila, les òperes prima d’Unai Lahuerta i de Fernando M. López i Pablo Miralles, Skin Language i Rígido, respectivament. 

Skin Language és un retrat de tint psicològic sobre Ana, una jove amb vitíligo que compta la situació per la qual va passar social i físicament a causa d’aquesta malaltia encara desconeguda per a molta gent, al qual avalen sis premis i seleccions en festivals de l’Índia, Espanya, els Estats Units i l’Argentina. Per la seua part la comèdia dramàtica Rígido parla de Néstor Caballero (Joaquín Revenga), un obsessiu compulsiu amb dificultats per a adaptar-se al món que li envolta que un dia apareix mort assegut en el sofà del seu veí. També suma al seu palmarés mitja dotzena de guardons i seleccions en festivals. 

L’estrena de la Secció Oficial incorpora també a la premiada proposta de Joan Pauls, Ferides, un drama romàntic sobre una parella de persones cegues que es veu alterada quan una d’elles porta notícies inesperades; i Eran otros tiempos, d’Alejandro Talaverón, un melodrama sobre l’alliberament sexual i persones atrapades en escletxes del passat en el que a l’orientació sexual es refereix. Aquesta última obra ha guanyat l’III Concurs de Produccions Artístiques 

+Igualtat –Violència i suma sis premis i seleccions, entre ells el de Andalesgai: el Festival de cinema lèsbic, gai, bisexual i trans d’Andalusia, i ha sigut seleccionat en festivals de l’Uruguai i l’Equador. 

El Síndrome del Ártico posa el toc inquietant a la vetlada. Signa aquesta obra Borja Echeverría, director de nombrosos videoclips, entre ells 15, d’Ara Malikian, nominat als Grammy Llatins en 2015. 

 La comèdia la posen Dudillas i Mi nombre es Koji. La primera, de Pedro Rudolphi, és una obra amb protagonisme femení que gira entorn de Mari Carmen i la visita que li fa a Rosa, la seua amiga prostituta, després d’una topada una miqueta estranya amb una amiga en comú que es resoldrà de manera sorprenent. María Córdoba, que interpreta a Mari Carmen, es va fer amb el Premi a Millor Actriu en el festival de Ranetas d’Alcanyís. Mentrestant, Mi nombre es Koji (11 premis i seleccions), narra en clau de ciència-ficció la història de Jacinto, el fan número 1 de Mazinger Z al qual un dia, després de 40 anys cuidant l’estàtua a grandària real que hi ha al seu poble, aquesta comença a parlar-li en japonés.