Compromís reinvindica un òrgan estatal dedicat a la gestió positiva per a la creació diversitat lingüística

L’objectiu es, a banda de fomentar el respecte i coneixement dels idiomes cooficials, donar a conèixer els beneficis de l’aprenentatge d’altres

Vila-real Informació

El grup municipal de Compromís per Vila-real ha presentat una moció al pròxim Ple ordinari per a sol·licitar la creació d’un òrgan estatal dedicat explícitament a la gestió positiva de la pluralitat lingüística. El regidor nacionalista Santi Cortells explica que “igual que ens comparem amb altres països que són considerats un referent per a copiar determinats aspectes, volem que, per una vegada, se’ns equipare amb els països més desenvolupats quant als drets i obligacions de les llengües cooficials, com poden ser Finlàndia, Suïssa, Bèlgica o Canadà”.

Cortells recorda “l’avanç històric” que va suposar el contingut formal de l’article 3 de la Constitució de 1978, “que acceptava l’existència d’una pluralitat de llengües espanyoles, encara que només a una li reconeixia el caràcter oficial en tot l’Estat i li conferia l’estatus de llengua franca per a tots els ciutadans espanyols”.

“La resta de llengües, no nomenades per la Constitució són, llavors, només cooficials en les respectives comunitats autònomes, d’acord amb els seus estatuts d’autonomia”, assegura i lamenta que l’Estat “ha fet un desenvolupament escàs, poc comprès i, a voltes, controvertit, de la previsió d’especial respecte i protecció de la diversitat lingüística espanyola”. “Els diferents governs espanyols han demostrat una erràtica i incomprensible política lingüística, ja que no comprenen el caràcter pluricultural i plurilingüe de l’Estat”, manifesta. 

Així mateix, destaca que “des dels anys 80 són moltes les iniciatives parlamentàries que cercaven un equilibri lingüístic a Espanya i una implicació de les institucions estatals en la protecció i promoció de la realitat plurilingüe de l’Estat”. L’edil critica que, tot i que el Consell d’Europa va aprovar la Carta al novembre de 1992, no va anar formalment ratificada fins al 2001 i, “per tant, fins llavors no va suposar cap obligació formal per al Govern d’Espanya”. “És per aquest motiu que Compromís per Vila-real presenta ara aquesta moció instant al Govern a fomentar el coneixement de la realitat plurilingüe de l’Estat”, explica Cortells. “El nostre objectiu és la promoció de l’ensenyament de les llengües espanyoles diferents del castellà en els nivells educatius no universitaris i universitaris en les comunitats autònomes de tradició monolingüe”, indica.

Per a Compromís per Vila-real, països com Suïssa, Canadà o Finlàndia són un referent a nivell econòmic, però també quant al reconeixement constitucional de la pluralitat lingüística en els àmbits polítics, administratius i jurídics.

“Per a fer possible i real aquesta pluralitat positiva, hem de començar des de la base, ampliant el coneixement en tot l’Estat. No hi ha cap estudi que demostre cap desavantatge de la promoció d’un sistema plurilingüe, sinó tot el contrari”, assegura el representant nacionalista. “Per aquest motiu, entenem que és del tot convenient que l’Estat espanyol conega no solament la seua pròpia realitat històrica, sinó també la lingüística, per a fer possible la comprensió, la integració i la pluralitat d’una manera pràctica i real”, manifesta. “Només hi ha una via i és que aquesta realitat plurilingüe de l’Estat es traduïsca en l’aprenentatge de les llengües cooficials de l’Estat a tots els nivells educatius”, assenyala, “així garantiríem que qualsevol ciutadà a Madrid coneguera la nostra llengua, la del País Basc, Galícia, Astúries o Aragó, facilitant el coneixement de la realitat plurilingüe de l’Estat al que pertanyen”. D’altra banda, Cortells destaca els avantatges de l’aprenentatge d’altres llengües, ja que “ajuda a crear noves estructures mentals que faciliten l’aprenentatge de nous idiomes europeus que també s’han anat integrant tant en l’ensenyament per diverses raons”. 

Des de Compromís s’exigeix la creació d’un òrgan estatal dedicat explícitament a la gestió positiva de la pluralitat lingüística d’acord amb les previsions constitucionals i estatutàries i complint amb els acords de la Carta europea de les llengües regionals minoritàries. També es proposa el desenvolupament, per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports d’una legislació que garantisca l’aprenentatge en tot l’Estat espanyol de llengües cooficials diferents a les pròpiament històriques del territori, per a facilitar una visió de pluralitat i diversitat.
Finalment, es planteja la normalització de l’existència de la realitat pluricultural i plurilingüe de l’Estat espanyol a través dels òrgans de representació externs, especialment en totes aquelles institucions, escoles i instituts en els quals es fa una tasca educativa i formativa per part de l’Estat espanyol a l’exterior, augmentant els recursos actuals i fent-los més eficients.