El Consorci de la Desembocadura del Millars elimina unes plantes exòtiques de plomalls blancs de l’espai

Les cortadèries són originàries de sud Amèrica afecten greument els ecosistemes de ribera i provoca al·lèrgies respiratòries 

Vila-real Informació

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha eliminat totes les cortadèries (Cortaderia selloana) o herbes de la pampa del tram baix fluvial. L’últim exemplar adult creixia en el marge esquerre de la desembocadura del riu Millars, concretament a la zona dels Alters, en el terme d’Almassora. La guarderia rural del Consorci riu Millars va catalogar tots els exemplars de cortadèries presents en els últims quilòmetres de la desembocadura. Recentment el servei de manteniment del Consorci gestor va eliminar un exemplar gran i adult que creixia en els Alters, una zona antropitzada on la planta havia sigut conreada per algun dels propietaris de les cases que es troben en la zona.

De planta ornamental a invasora agressiva

L’hàbitat originari de la cortadèria que també rep altres noms com plomalls, plomes o herba de la pampa és Argentina, Xile, Uruguai i Brasil. Va arribar a Espanya com a planta ornamental cap als anys 50 del segle passat. Es va fer molt popular en jardineria per la seua bellesa. La planta lluís uns densos plomalls blancs molt vistosos i estilitzats. Prompte va formar part del repertori de plantes que guarnien molts jardins públics i privats i també en llocs com marges i mitjanes de carreters, autovies i autopistes, rotondes i altres espais. Però ràpidament la bellesa de la cortadèria es va tornar en un maldecap per a les diverses administracions. Les cortadèries són vegetals molt resistents i agressius que van iniciar una enorme expansió no sols per tot arreu de la província de Castelló sinó per tota la península Ibèrica. Actualment la cortadèria o herba de la pampa es distribueix per tota la franja mediterrània compresa entre Girona i Múrcia i també pel País Basc, Astúries, Cantàbria i Galícia. L’Estat, l’any 2003 la va incloure en el Catàleg d’Espècies exòtiques invasores fet que prohibeix tant la seua plantació com comercialització. Els principals impactes ecològics identificats per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana són la competència amb espècies natives per l’espai, els nutrients i els recursos hídrics, la pèrdua i desplaçament d’espècies autòctones, i els canvis en l’estabilitat i la integritat dels ecosistemes.

Provoca al·lèrgies respiratòries 

L’Estratègia Nacional de Gestió, Control i erradicació de l’herba de la pampa del Ministeri per a la Transició Ecològica apunta que durant l’època de la floració, entre setembre i octubre, augmenten els casos d’al·lèrgia respiratòria i que podrien ser causats per aquesta espècie exòtica, ja que durant el final de l’estiu i la tardor la resta de gramínies no produeixen massa pol·len. Cal tindre en conter que cada plomall d’aquesta planta és capaç de produir unes 100 mil llavors que ràpidament es dispersen amb el vent. Un fet que ajuda a una expansió colossal per tot arreu del territori. El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars té com a una de les seues màximes responsabilitats erradicar de la zona protegida la flora exòtica.