El Consorci del Millars redobla el control i captura dels senglars a l’entorn del riu

Sumen tres gàbies-parany per a reduir la sobrepoblació i evitar l’impacte en el paratge

Vila-real Informació

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (CPPDM), integrat pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, redobla els seus esforços per al control i captura de la sobrepoblació de senglars que s’està registrant a l’entorn del Millars en els últims anys.

Amb aquest objectiu, s’han instal·lat tres gàbies-parany, una per cadascun dels municipis de l’organisme, que se sumen a les autoritzacions d’esperes nocturnes a Almassora i Borriana. A més, el Consorci del Millars iniciarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població.

“Fa ja diversos anys que, sempre amb tots els permisos oportuns, estem intensificant el control als senglars al Millars, la sobrepoblació del qual representa una amenaça a la biodiversitat, l’agricultura o la seguretat viària, entre altres problemes”, assenyala el president del Consorci i alcalde de Vila-real, José Benlloch, qui recorda que el sistema de gàbies per al control de senglars ja es va implantar l’any passat a Vila-real, amb el resultat de 25 exemplars capturats. “En el cas de Vila-real, a causa de l’elevada concentració residencial a l’entorn del paratge, no és possible el sistema d’esperes nocturnes que sí hem autoritzat en els municipis d’Almassora i Borriana. Per això, vam optar per la instal·lació d’aquest mètode de gàbies-parany selectives que ha donat bons resultats i que ara ampliem a les tres poblacions que formem part del consorci”, explica Benlloch. Per a fer possible aquest control i captura en gàbies, el Consorci ha obtingut aquesta mateixa setmana tots els permisos requerits i destinarà 8.734 euros a la contractació d’un servei especialitzat.

La implantació d’aquest sistema de seguiment i captura de senglars és la continuació dels primers treballs de prospecció en el paisatge protegit, utilitzant drons infrarojos i paranys fotogràfics, entre altres, per a determinar la població d’aquests animals en l’entorn natural. “Aquests treballs preliminars ens han permés acreditar que la presència del senglar al Millars no és conjuntural, sinó que es manté durant tot l’any. Això és així degut a múltiples factors, com el fet que no tenen depredador perquè és un espai protegit en el qual no se’ls pot donar caça, o que es tracta d’una zona amb gran activitat humana, que els permet trobar menjar amb facilitat”, detalla el president de l’organisme ambiental. L’amagatall natural que els poden suposar les canyes és un altre dels motius que explicarien l’increment d’aquesta espècie en els últims anys en el paisatge protegit. “Ací han trobat un ecosistema ideal per a la seua reproducció i això, quan hi ha sobrepoblació, suposa importants problemes als quals hem de donar resposta”, incideix Benlloch. Els danys en l’agricultura i a les infraestructures agrícoles, el perill d’accidents de trànsit si travessen camins o vies com la N340, la CV20 o l’AP7, o l’amenaça a l’equilibri ambiental que poden suposar són alguns d’ells. “És un animal 100% omnívor, nocturn i de gran pes que pot arribar als 100 quilos. En època de nidificació, per exemple, pot afectar greument espècies, sobretot aus”, adverteix l’alcalde de Vila-real, qui recorda que la desembocadura del Millars “és un entorn natural únic sobre el qual impacta el 40% de la població de la província”. La transmissió de malalties als animals domèstics, danys en zones verdes o en infraestructures i mobiliari urbans són uns altres dels motius que justifiquen el servei, a més dels possibles atacs a animals o persones. A aquest respecte, Benlloch matisa que es tracta d’animals que solen fugir davant la presència humana. “No acostumen a atacar a l’ésser humà, però si se senten amenaçats o ferits sí que podrien fer-ho”, puntualitza.

Al projecte de control i captura en gàbies-parany, el Consorci del Riu Millars sumarà una campanya informativa i de recomanacions entre la població. “Ens consta, per exemple, que hi ha gent que fins i tot els facilita aliments, sense saber que, d’aquesta manera, poden estar impactant de manera important en l’ecosistema i la biodiversitat del nostre volgut Millars”, conclou Benlloch.