Creu Roja ajuda a una veïna de 22 anys i el seu fill de 17 mesos a tirar endavant

La jove, que és mare soltera, va acudir a l’ONG perquè no tenia casa ni gens per a portar-se a la boca

Vila-real Informació 

Paula té 22 anys i un fill de 17 mesos. Ara Creu Roja és la seua família. Els seus pares l’ajuden quan poden, però la veritat és que va arribar un bon dia a l’assemblea amb el posat, poc més de 40 kg de pes, sense casa, ni gens per a portar-se a la boca.

Va acudir en cerca d’ajuda a una altra ONG local i li van remetre a Creu Roja. “Mai vaig pensar que m’ajudaren tant. M’han salvat la vida”, reconeix aquesta jove veïna de Vila-real. La seua vida no ha sigut fàcil. Va abandonar molt prompte els estudis i la cerca d’una ocupació li va portar per diferents zones. Mentrestant, es va quedar prenyada.

“Si alguna cosa vaig tenir clar des d’un principi, va ser que volia al meu fill. El seu pare es va desentendre des d’un principi, però jo vaig seguir endavant”. Hui Adonai és la seua raó de ser i li dol que les seues primeres paraules anaren: ”pare”; però no va parar de plorar el primer dia que el xiquet va pronunciar: “mare” . Paula tenia por de confessar la seua situació per si li llevaven al xicotet, la qual cosa sens dubte més vulgues en el món.

En Creu Roja la van tranquil·litzar; li van oferir aliments, roba i la van ajudar en la cerca d’un habitatge. Amb el pas del temps aquesta jove va ser prenent confiança. Va guanyar pes i va tornar a cuidar-se, en el fons és presumida i li agrada ressaltar la seua bellesa.

Ara ha finalitzat el curs de comerç, que imparteix Creu Roja i aviat comença les pràctiques en una superfície comercial de la zona. La seua major il·lusió és quedar-se a treballar; per a Paula tenir un sou significa tirar avant al seu fill, poder pagar el lloguer, llum, aigua i amb uns estalvis traure’s el permís de conduir.

“Açò em donarà llibertat per a moure’m, en qualsevol treball t’exigeixen el carnet. És molt important per a mi. Després quan Adonai cresca, jo aprofitaré per a traure’m el graduat”, ja que va abandonar els estudis en 3r d’ESO. Són els somnis d’una xica de 22 anys que vol recuperar el temps perdut i rectificar. En Creu Roja també li han ensenyat la paraula compromís i ella l’ha assimilat.

“M’han tractat tan ben que tinc fins a vergonya de venir a demanar un poc més”. Paula ha conclòs el curs de comerç amb una beca i també la van ajudar a gestionar l’ajuda d’emergència en els serveis socials de l’Ajuntament.

“Malgrat tot o que he viscut, em considere afortunada per les persones que m’han ajudat” i no pot oblidar a Arantxa, Marisa, Inés, Aroa…

“Per Nadal el meu xiquet va tenir els seus regals, d’açò es va encarregar Creu Roja, com no” somriu agraïda. Reconeix que no disposa de diners per a regals i sent gran satisfacció perquè pot donar al xicotet un iogurt, que és el que més li agrada.

Hui Paula se’n va de Creu Roja carregada amb una gran borsa d’aliments de primera necessitat i no dubta a intercanviar receptes i formes d’estalvi per a cuinar ric i econòmic amb les voluntàries de Creu Roja, amb les quals ja té gran amistat.

Es torna abans d’abandonar l’assemblea i amb ampli somriure em diu: “Ací m’han retornat la vida. Els ho dec tot”. Efectivament en Creu Roja reconeixen que Paula va arribar molt mal, en una situació precària i amb el xiquet en braços. Immediatament van saltar tots els ressorts i van aplicar el protocol, que segons el marc d’atenció a les persones (MAP) permet analitzar la situació, valorar les necessitats i cercar recursos per a evitar l’exclusió social.

A canvi Creu Roja demana compromís d’assumir la situació i aprofitar les eines disponibles per a eixir de la situació i millorar la seua qualitat de vida en tots els sentits. Paula s’ha convertit en un exemple de superació i en Creu Roja tots aposten per ella, saben que és capaç d’aconseguir el que es proposa i va a totes, ja que ara té les metes molt definides i el seu objectiu és tirar endavant, recuperar el temps perdut i que gens li falte al seu xicotet Adonai.

“Després ja vindran altres prioritats com estalviar per a aconseguir un lloguer amb dret a compra; així converteixes el lloguer de cada mes en una inversió”, comenta convençuda aquesta jove, que amb tan sols 6 anys va viure la separació dels seus progenitors i que ara, amb el pas del temps, recorda com alguna cosa llunyana, sense oblidar a cap dels membres de la seua família: la seua mare, el seu pare i els seus dos germans. Cadascun intenta, a la seua manera, sobreviure; però Paula repeteix:

“En aquests moments Creu Roja és la meua família”.