Crisi agrària i alternatives de cultiu

Constantí Ortells Safont. Llaurador ecològic. Militant de Compromís per Vila-real.

Fa molts anys, massa anys, que els preus dels cítrics han patit una forta davallada. Com tot el món del camp sap, aquesta davallada no és un fet circumstancial, els preus baixos fa temps que han arribat i ja no marxaran. Dissortadament, ja no tornarem a viure en la citricultura cap mena d’època daurada com fa temps vam tenir (encara que no tan daurada com molts pensen) amb preus raonables que tots i totes recordem amb nostàlgia.

És un fet que cal assumir. Podem buscar culpables, els comerços que ofeguen el llaurador, la gran distribució que imposa preus a sang i foc, sobreproducció, etc., però és un fet que malgrat que hi haja lleugeres pujades o baixades atenent al desenvolupament de la campanya, els preus al camp quedaran a un nivell per davall del llindar de rendibilitat o fregant-lo.

El panorama que tenim per davant és el d’un augment imparable de l’abandonament de gran nombre de parcel·les que són totalment antieconòmiques, un minifundisme i una agricultura a temps parcial que tenen els dies comptats (els dies que tarde la següent generació en substituir la que ara mateix s’ocupa d’aquestes parcel·letes).

Davant d’aquesta realitat no tenim més remei que repensar la nostra agricultura. Evidentment hi haurà (ja fa temps que s’està produint) una reconcentració parcel·lària a mitjà termini i només sobreviuran les explotacions que puguen assolir una superfície mínima que faça rendible el cultiu, però a banda d’aquesta reorganització potser siga el moment de repensar què volem conrear.

Els fets ens fan veure que jugar-s’ho tot a una carta, a un sol cultiu, no és una estratègia raonable, ja que amb l’arribada dels preus baixos esdevé una catàstrofe. Així ha estat en totes les societats que han apostat pel monocultiu. Qui marca els preus no són aquells que conreen els camps.

Amb açò cal anar pensant i engegant ja la introducció de nous cultius que facen les nostres explotacions més resilients a la inestabilitat dels preus. En aquest sentit, tots i totes hem vist com han augmentat exponencialment al nostre terme les plantacions de caquis, però no podem tornar a cometre la mateixa errada que amb els cítrics, no fiquem tots els ous en la mateixa cistella, cal introduir una major diversificació agrària.

Així, seria interessant valorar la rendibilitat de plantacions per exemple de magranes, cultiu que darrerament ha viscut una revaloració a l’ombra de les nova gastronomia i que és molt interessant en tenir unes demandes d’aigua més baixes, recurs que serà restrictiu en un futur immediat.

Altres cultius a valorar poden ser les fruites tropicals, com l’alvocat, que malgrat que ens trobem en una zona amb hiverns lleugerament massa freds, l’imparable canvi climàtic que ja tenim a sobre convertirà la Plana en una zona adequada de cultiu.

L’escassa disponibilitat d’aigua en un futur també és un fet que cal tenir molt en compte, ja que és insostenible el manteniment de cultius amb elevades necessitats hídriques. Les alternatives de cultiu són moltes i variades, només cal donar el pas i encetar noves iniciatives que, encara que puguen paréixer arriscades, potser no ho són tant…