Dolores Cano, José Ortells, Francesc Tàrrega i Angelina Abad se sumaran a l’elenc de Fills Predilectes de Vila-real

La Junta de Portaveus celebrada la setmana passada va mostrar la seua unanimitat per al reconeixement de la matrona, que se suma així a l’acord recent per a oficialitzar els honors pòstums al guitarrista, l’escultor i la poetessa

Vila-real Informació

El guitarrista Francesc Tàrrega, l’escultor José Ortells, la poetessa Angelina Abad i la matrona Dolores Cano Royo s’incorporaran de manera oficial a l’elenc de Fills Predilectes de la ciutat. La Junta de Portaveus celebrada la setmana passada va mostrar la seua unanimitat per al reconeixement de la matrona, que se suma així a l’acord recent per a oficialitzar els honors a Ortells, Abad i Tàrrega.

“A pesar que Francesc Tàrrega és, sense cap dubte, el vila-realenc més il·lustre i internacional, compositor únic que va marcar com pocs la història de la guitarra, es donava la incongruència que no havia sigut mai reconegut per la seua ciutat natal com a Fill Predilecte, la màxima distinció que podem atorgar”, assenyala l’alcalde, José Benlloch. A aquesta circumstància s’uneix la necessitat d’oficialitzar els reconeixements de José Ortells i Angelina Abad, que es compten entre els honors de la ciutat des de la dictadura de Miguel Primo de Rivera però mai van ser confirmats per una votació oficial. També s’incorporarà a aquests títols honorífics la matrona Dolores Cano Royo. “A Vila-real ens sentim orgullosos de la nostra gent i de la nostra història, per això és important que reconeguem amb l’honor que mereixen a aquells que han contribuït a fer de Vila-real la ciutat avançada, rica en cultura i compromesa que som”, agrega.

Angelina Abad Cantavella (1893-1965)

En una societat rural com la del Vila-real de l’època i en un àmbit, el de la cultura, històricament vedat a les dones, Angelina Abad, mestra, escriptora i poetessa, va participar de manera activa en els cercles culturals del moment, relacionant-se amb els intel·lectuals de l’època. Va col·laborar amb periòdics i revistes, escrivint articles, cròniques i poesies. Acudia a tots els esdeveniments socials i culturals als quals era convidada, sempre molt arrelada al seu Vila-real natal. En 1928 va ser homenatjada en l’Ateneu de Castelló.

José Pascual Ortells López (1887-1961)

Sent un xiquet amb dots innats per al dibuix i el modelatge, els seus pares, José i Ana, el porten al taller de Pascual Amorós. Amb 16 anys, comença estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i, abans dels 20, ja havia participat en exposicions col·lectives a Madrid i Barcelona. Durant la seua trajectòria, plena de reconeixements i premis, aconsegueix una beca de la Real Academia de San Fernando que li va permetre viure cinc anys a Roma i a París, i, en 1941, obté per oposició una plaça d’Escultor Anatòmic a la facultat de Medicina de la Universitat de Madrid. La seua obra pot veure’s en ciutats de tota Espanya i va participar en exposicions en galeries i museus d’Europa i Sud-amèrica. Al final de la seua vida, va passar més temps a Vila-real i l’Ajuntament li va facilitar un estudi i un lloc de residència a l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia. Pocs mesos abans de morir, el Govern d’Espanya el nomena Comendador de la Orden Civil d’Alfons X el Savi.

Francesc d’Assís Tàrrega i Eixea  (1852-1909)

Reconegut en vida com un autèntic geni de la guitarra, és encara hui admirat i reconegut com el vila-realenc més internacional. En les seus gires com a instrumentista, va recórrer Espanya, França, Anglaterra, Itàlia i Suïssa. També va destacar com a mestre i, principalment, com a compositor, amb peces úniques que donen al mestre la seua talla d’universalitat i immortalitat. Les obres més conegudes de Tàrrega han sigut instrumentades per a orquestra, com ‘Capricho árabe’ i ‘Recuerdos de la Alhambra’, i han inspirat a músics actuals com Mike Oldfield, Shakira o Silvio Rodríguez.

Dolores Cano Royo (1858-1925)

Pertanyent a una saga de matrones (la seua mare, Bàrbara Royo, i la seua àvia, María Ferrer, ja ho van ser), va ser una de les primeres dones a obtenir el títol d’Infermeria en la Universitat de València, revalidant el títol de matrona en 1891. La seua formació li va permetre introduir les innovacions europees en el camp de la higiene i, gràcies a la seua activitat, les dones de Vila-real de finals del segle XIX i principis del XX van poder tenir parts més segurs, reduint-se considerablement la mortalitat per febre puerperal, així com la mortalitat infantil. La seua labor i el seu exemple han ajudat, a més, a establir un corrent feminista al voltant de la maternitat.