L’educació no formal

Maria Fajardo. Treballadora social i militant de Compromís i Joves-PV Vila-real.

Durant l’època estival és el moment on els més menuts gaudeixen de vacances i sovint pot coincidir, o no, amb les vacances dels seues progenitors. No obstant això, resulta prou difícil que les fem coincidir per complet, ja que com bé sabrem la conciliació de la tasca professional amb la familiar al nostre territori està encara per aconseguir.

És per aquest motiu on de manera freqüent, mares i pares opten per portar els seus fills i filles a campaments, escoles d’estiu i milers d’opcions que amb el pas dels anys han sorgit amb diverses temàtiques per a escollir: llengües, esport, música i un ampli i llarg etcètera.

Però aquesta opció que moltes mares i pares es plantegen com una manera de tenir els xiquets i les xiquetes distrets i ocupats és molt més del que pareix, i per als que exercim la nostra professió dintre de l’àrea social és un mecanisme socialitzador més que necessari per als nostres infants que han nascut i estan creixent envoltats d’altres formes d’establir relacions que difereixen molt de les que probablement han tingut els seus avis, i fins i tot, pares i mares.

Independentment del que escollim per als més menuts, qualsevol tipus d’activitat a què els apuntem per aquestes dates forma part de l’educació no formal, aquella que no és reglada i per tant no és obligatòria.

Doncs, aquest tipus d’educació sol estar adreçada a cobrir àrees que en l’educació formal, a causa de la càrrega curricular, poden tenir algun tipus de mancança, com poden ser les àrees més psicològiques i sociològiques de l’individu, ja que, a mesura que la LOMQE va implantant-se, les mancances es fan més latents, perquè aquesta reforma educativa pretén implantar un sistema de competitivitat entre alumnes amb les revàlides per passar de cicle a mesura que busca centralitzar el sistema educatiu i unificar-lo, restant així potestat a les comunitats autònomes i perjudicant en especial a aquelles que, com la nostra, gaudim d’una llengua pròpia, reduint les hores de la nostra llengua per afegir-ne d’altres àrees com matemàtiques o anglés.

Ara bé, com a ciutadans i tal com dicta la nostra Constitució tenim dret a exigir educació pública i de qualitat a tots els ciutadans d’ambdós sexes en tots els nivells del sistema educatiu. Aquesta educació ens ha de proporcionar les eines necessàries perquè els ciutadans desenvolupem el màxim de les nostres capacitats individuals, socials, intel•lectuals, culturals i emocionals, cosa que s’assolirà a través d’adaptar la formació a les necessitats dels membres de la comunitat educativa.

A més, la llei suggereix la importància de col•laboració entre diversos agents socials, ja que aquest objectiu tan ambiciós com és el desenvolupament humà ha de ser cosa de l’esforç compartit entre famílies, professorat, centres educatius, administració i societat en general.

Les famílies hauran de col•laborar estretament i comprometre’s amb el treball de cada dia dels seus fills i amb el dels centres docents.

Els centres i professorat hauran d’esforçar-se per a aconseguir entorns rics en aprenentatge que siguen motivadors al mateix temps que exigents.

Les administracions educatives, per la seua part, hauran de facilitar a tots els membres de la comunitat escolar el compliment de les seues funcions proporcionant els recursos que necessiten i reclamant alhora, compromís i esforç.

D’altra banda, la societat haurà de donar suport al sistema educatiu i crear un entorn favorable per a la formació personal al llarg de tota la vida.

Per aquests motius resulta estrictament necessari atendre, en primer lloc, la diversitat de l’alumnat i per tant, de capacitats, a més de garantir una transmissió de valors culturals i socials per tal de desenvolupar una socialització adequada amb tot el que això comporta.

No obstant això, tot el que diu la llei ho podem trobar en l’educació formal?

Doncs, probablement no.

Els col·lectius de mestres es troben desprotegits envers un sistema que propicia limitar-se estrictament al currículum, saben que tenen en les seues mans milers d’infants al llarg de la seua carrera, que tal vegada no tinguen famílies que els puguen portar a l’àmbit de l’educació no formal pel cost que sovint tenen, o bé d’altres menuts que no passaran temps amb els seus a causa de la no-conciliació que al principi hem comentat.

Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota la vida implica proporcionar als joves una educació completa que abasteix per una banda els coneixements dels llibres i dels professionals de l’educació, però també les competències bàsiques que resulten necessàries en la societat actual, per tal de permetre així desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comú i la no-discriminació, la cohesió social i el pensament crític envers l’entorn i així estimular el desig de continuar aprenent i ajudar-los a detectar la capacitat d’aprendre per ells mateixos.

Per aquest motiu, l’educació no formal que transcorre en contextos aliens als que els més menuts estan sotmesos de manera habitual, són un mecanisme idoni per a despertar en ells altres tipus de coneixements a mesura que es reforcen també els que ja tenen.

L’educació no formal, encoratjada en aquests espais fora de les institucions merament acadèmiques per professionals de l’educació social o l’animació sociocultural, s’encarrega de l’educació en valors com ara la igualtat, la integració, la cooperació, etc.

L’educació no formal ens fa crítics i ens carrega de valors. Per això hem de construir un bon sistema d’educació no formal i treballar pel desenvolupament de les persones i els col•lectius (associacions, bandes de música, equips d’esports…) que els fan presents en la societat i que en molts casos funcionen com agent de canvi social, per aquest motiu hauria de plantejar-se com una eina socialitzadora a l’abast de totes les famílies, ja que tal com diu la nostra Constitució podem exigir una educació que atenga al complet desenvolupament humà.

I per acabar, faig una crida a les mares i pares del món, no esteu portant als vostres fills i filles a distraure’s, els esteu proporcionant un ambient educatiu diferent on trobaran nous companys que els enriquiran d’aventures i noves figures professionals que els acompanyaran a trobar la complexitat de la convivència i com sortir-ne viu, així us convide a gaudir amb ells de les seues històries d’estiu.