El 9 d’Octubre, diada de molts colors

Santi Cortells. Candidat de Compromís per Vila-real. 

L’any passat alguns violents van voler convertir la nostra diada, la de totes les valencianes i valencians, en un dia trist. Sovint, quan tanque els ulls i pense en tanta violència com es va produir en la Segona Guerra Mundial contra gitanos, jueus, pacifistes i dissidents polítics no puc creure com tant de salvatgisme era possible.

En canvi, l’any passat, ací a casa, ho vaig començar a entendre, a la diada del 9 d’Octubre a València, on uns orangutans d’extrema dreta van vindre a rebentar i insultar a tots els valencians i valencianes que celebràvem la nostra diada. La violència és com un virus que comença a menjar-se el cos i l’emmalalteix, fins que acaba per ocupar-lo tot. Així és tota violència i el seu discurs: o l’ataques des què és merament incipient o quan te n’adones ja no es pot controlar. I així és el feixisme també, o el combats des dels inicis o acaba tenint les conseqüències que, en la història d’Europa, sempre ha tingut: mort, devastació, destrucció i intolerància.

Després d’aquells fets, ‘patejant’ per terra valencianes que es manifestaven lliurement, sense ofendre a ningú, escopir-les, insultar-les i atemorir-les perquè no puguen ser persones lliures en un país lliure, manifestant-se en llibertat, com ens alcem i seguim endavant?

Alguns partits van tardar molt a fer una condemna, cada minut que passa és massa en unes circumstàncies així. Altres formacions polítiques, que havien fet com que combregaven amb les reivindicacions de l’esquerra valenciana en la manifestació de la diada durant anys, ara han decidit apartar-se i no participar. És el que té voler aparentar. Anar vestits de la millor manera, posar-se als primers bancs de l’església: “por mi culpa, por mi culpa…” i donar-se colps al pit.

Vénen eleccions. Serà això?

Tot açò no tindria importància si no fóra pels fets que van ocórrer. A Europa, històricament, també hi ha hagut sempre aquells que volen semblar allò que no són, els que miraven cap a un altre costat mentre s’exercia la violència, que giraven el cap i feien com que no ho havien vist. Així era la majoria i mai he pogut entendre-ho. 

Cert partit, després dels fets de l’any passat, en compte de mantindre’s ferm i defensar allò que representa la pau, els ideals pels quals el valencianisme s’ha manifestat tants anys, la democràcia i la llibertat, ha pres la fugida com a resposta.

Però, per descomptat, aquesta formació política és lliure de fer allò que considere, tot i que els convidaria a reconsiderar allò que faran el pròxim 9 d’Octubre. De vegades, és important no només ser, sinó semblar.

Desitge i espere que totes les valencianes i valencians puguem participar amb tranquil·litat, sense incidents i sense violència, en una diada que té molts colors, com ha de ser qualsevol societat moderna i plural. Seria bonic, per tant, que després d’uns incidents així ens poguérem reconèixer les unes a les altres, no mirar cap a un altre costat i fer de la diada del 9 d’Octubre un dia d’alegria i reivindicacions com a poble. Que cadascú es puguera manifestar lliurement, de vesprada, matí o migdia. No hauria de ser necessari fer-ho amb por o rebent insults, com segurament passarà. Si algú mira cap a un altre costat serà igual de culpable pel que puga passar. La inacció també és una decisió, també té conseqüències i, per descomptat, responsabilitats.

Altres articles de Santi Cortells

– Democràcia no és majoritarisme 

– Unes festes gegants

– La que se’ns ve damunt