El Consorci del Millars confirma la presència constant de llúdries des de 2015

Demana als conductors que circulen per camins i carreteres del paratge fluvial que extremen la precaució al màxim per a salvaguardar la vida d’estos animals nocturns

Vila-real Informació

El Consorci Gestor del Riu Millars ha confirmat la presència constant de les llúdries des de 2015. Els animals (Lutra lutra) estan tornant a ocupar els seus territoris històrics de la franja mediterrània de la Comunitat Valenciana que van perdre fa decennis per culpa de l’enverinament dels rius, la proliferació de preses i assuts i la dessecació de rius i rierols. Per això, l’entitat demana màxima precaució als conductors per tal d’evitar atropellaments dels animals.

Els primers rastres de llúdria van aparéixer a la desembocadura del riu Millars a l’octubre de l’any 2015. Des d’aleshores, la Guarderia Rural realitza un seguiment actiu d’aquesta espècie en el tram protegit de la desembocadura del riu Millars. Durant els primers anys els guardes rurals van estar seguint els rastres que deixaven les llúdries en diversos indrets del riu com són excrements, empremtes i rascades. Les llúdries solen defecar en els mateixos punts. Fabriquen les anomenades latrines, és a dir, llocs on solen dipositar els excrements i marcar la seua presència de manera repetida.

La protecció efectiva de diversos espais naturals i la depuració de les aigües residuals de pobles i ciutats ha permés que aquests extraordinaris mamífers aquàtics recuperen els espais fluvials i inicien una lenta colonització. De fet, els territoris de les llúdries s’han multiplicat per deu en els darrers vint-i-cinc anys, segons els censos oficials duts a terme de manera periòdica per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana des de l’any 1996.

Concretament, a la província de Castelló, els registres realitzats des dels anys 80 del segle passat fins l’any 2000 demostraven una presència insignificant dels mustèlids únicament amb xicotets nuclis estables al riu Bergantes, entre les poblacions de Sorita i Aiguaviva (Terol) i gràcies a la seua connexió amb el riu Guadalope, tributari de l’Ebre.

Més de mig segle després un exemple pròxim d’aquesta recuperació està al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, gestionat per un consorci d’administracions públiques com són els ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana, que van apostar per la conservació dels últims 14 quilòmetres del riu Millars.

Més tard, quan la presència d’aquests mamífers aquàtics va començar a ser més repetida van utilitzar la tècnica del foto parament, és a dir, una càmera que captura fotos i vídeo amb un detector de moviment infraroig que activa el disparador de la càmera o la seua gravació en detectar la presència dels animals. Malauradament, el mes d’agost de 2022, el servei de neteja viària de l’Ajuntament d’Almassora va localitzar una llúdria atropellada al camí de la Mar d’Almassora, la CV1840. L’exemplar va ser localitzat sense vida a 700 metres del llit del riu Millars.

Però, afortunadament sis mesos més tard, en febrer, els guardes rurals van aconseguir amb la tècnica del foto parament noves imatges de llúdries al paratge fluvial. Concretament, es tractava de dues proves importants com eren diverses fotografies  on apareixen dues llúdries juntes i actives durant la nit i una gravació de poc més d’un minut on s’apreciava a dues llúdries juntes nadant i pescant en la desembocadura del riu Millars a plena llum del dia.

A poc a poc, la Guarderia Rural va localitzar nous rastres de llúdries en diferents llocs del riu. Per exemple en la carretera que travessa el riu Millars en la seua confluència amb la rambla de la Vídua, on van trobar excrements de llúdries a la vora de l’asfalt, en un lloc on les aigües del riu Millars formen un rabeig d’aigües tranquil·les. Es tracta d’un lloc idoni de pesca per a elles, però alhora també és una carretera perillosa per als mamífers, ja que sol estar bastant freqüentada de trànsit en hores punta per a treballadors i altres persones que circulen entre el polígon Ramonet d’Almassora i tota la zona de les urbanitzacions de Santa Quitèria.

Cal recordar que les llúdries són animals crepusculars i nocturns que s’activen durant la nit i van recorrent diversos trams del paratge protegit per a pescar. És fàcil que en qualsevol moment de la nit un conductor es trobe amb una llúdria en la carretera i que l’animal es puga enlluernar fàcilment. Per aquest motiu el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va començar a demanar els usuaris que circulen per camins i carreteres del paratge fluvial que extremaren la precaució al màxim per a salvaguardar la vida d’uns animals que després de molts anys estaven tornant al riu.

Senyals de trànsit per a previndre atropellaments

Una de les últimes decisions del Consorci del Riu Millars per a previndre els atropellaments de les llúdries va ser la instal·lació de senyals verticals en les carreteres pròximes a l’espai natural on s’informa de la possible presència de llúdries en la calçada i la necessitat de reduir la velocitat dels vehicles. L’objectiu d’aquesta acció ha sigut prevenir l’atropellament d’aquest mamífer i mantenir la seguretat de la seua població a la vora del Millars.

Des de la confluència del riu amb la rambla de la Vídua fins les Goles de la desembocadura es van col·locar 13 senyals de trànsit reflectors com a advertiment. Al voltant de 10 km de trams de carretera que avancen en paral·lel al llit fluvial. La llúdria és una espècie amenaçada que compta amb protecció en tot l’estat espanyol. Des que el servei de Guarderia Rural del Consorci riu Millars va descobrir la seua presència en la desembocadura en 2015, any rere any, s’han trobat nombrosos rastres dels mamífers.

La recolonització de l’hàbitat per l’espècie és una extraordinària notícia per a la biodiversitat del riu Millars. Un fet al qual el Consorci riu Millars contribueix amb un treball constant realitzat durant els últims nou anys per a la conservació del Millars com a paisatge protegit d’alt valor natural.

*Fotografia: Antonio Engra