El Villarreal fa història conquistant l’Europa League en una llarga i memorable torn de penals (11-10)

El Villarreal ha fet història aquest dijous alçant-se amb la final de l’Europa League. Amb empat a un gol van finalitzar els 120 minuts, i després de 22 penals l’equip d’Unai Emery va conquistar el seu primer títol de la història. Un títol que, a més, li aporta al Villarreal el bitllet per a disputar la Lliga de Campions la pròxima temporada. Un sofriment  indescriptible que va valdre la pena. El Villarreal va inscriure el seu nom entre els guanyadors de l’Europa League. El que ha succeït a partir d’ací, li ho poden imaginar

Vila-real Informació

Un final no apte per a cardíacs, però amb un final feliç. El Villarreal va aguantar per moments l’assetjament del Manchester United, però va arribar més fresc a la recta final del partit. Va meréixer una mica més en la pròrroga. Va arribar l’interminable torn de penals i després de 22 llançament el que va fallar va ser el porter espanyol dels anglesos, de Gea, al qual li la va parar l’arquer Rulli. Al final el títol va viatjar a Vila-real. El futbol li devia una a l’equip de la Plana i aquest dijous li la va retornar.

De l’onze titular què dir, doncs que Emery no va improvisar molt. Van ser pràcticament els mateixos que van jugar l’últim partit davant el Reial Madrid a excepció de Juan Foyth que entra en lateral dret en lloc de Mario Gaspar. El colombià Carlos Bacca li guanya la partida a Paco Alcácer i també Yéremy Pino a Moi Gómez.

En el conjunt anglés, es va quedar fora de l’onze titular Harry Maguire, que estava tocat i apareix en el seu lloc Bailly. També va estar Greenwood en la banda i Pogba en el doble pivote. El que va buscar Solsjkaer amb aquesta formació va ser, sobretot, la velocitat en les bandes i la verticalitat amb la pilota per a robar, i eixir amb la pilota ràpida al contraatac.

Arrancada del duel

D’inici, els dos equips es van mesurar. Es van mirar als ulls. El Manchester United va començar trepitjant fort, pressionant. I als cinc minuts van donar l’avís. Un avís seriós després d’una pèrdua de la pilota. Centre des de l’esquerra de Shaw i Cavani que no va aconseguir connectar la rematada. Va mossegar primer el quadre anglés.
Els dubtes i els nervis van quedar patents en els primers compassos. El Villarreal va començar molt agotzonat i els ‘rojos’ van fer olor la sagna. Van estrényer tot el que van poder i més. Domini infructuós fins que superat el minut 15 el que es va anar a dalt va ser el ‘Submarí’ groc, amb tret de Yeremi Pino i cabotada de Pau Torres.

Ocasions per onsevulla

Es va igualar el partit i es va convertir en un vertader correcarrers. El Manchester United disparava des de qualsevol posició, de prop o des de lluny. Però el que va donar primer va ser el Villarreal. Al caient de la mitja hora de joc el col·legiat va cobrar falta a favor de l’equip d’Unai Emery. La va botar Dani Parejo i el *pichichi Gerard Moreno va posar la punta del peu mentre queia i el cuir va acabar al *fono de les malles.

Es va aconseguir haver-hi una cosa molt complicada: marcar primer. Ara tocava aguantar i no encaixar l’empat tot just començar. El Manchester va tornar a agafar el control de la situació en els últims minuts: molta possessió, centres i rematades. En el minut 44 un centre des de la dreta va acabar amb la pilota rebutjada en l’estómac de Dani Parejo i va obligar a Rulli a realitzar una gran intervenció. Afortunadament es va arribar al descans amb avantatge (1-0).

Segona part

Sense canvis va arrancar el segon temps. Els anglesos van eixir per totes. Necessitaven empatar al més prompte possible. Després d’una acció en la qual van sol·licitar penal per la puntada en l’aire d’Alfonso Pedraza a un rival i que va revisar el VAR i va dir que res, va arribar l’empat. Amb fortuna. Després d’un servei de cantonada i catorze rebots. Cavani no va fallar. El VAR també va analitzar l’acció i va dir que era gol.

Perquè va ser com tornar a començar. El Manchester United es va alliberar de la pressió d’haver d’anar per totes per estar per darrere en el marcador i per uns minuts l’equip d’Emery va tornar a estirar les seues línies i va arribar més amunt. Després del gol va arribar el primer canvi. Un desaparegut Carlos Bacca va deixar el seu lloc a Francis Coquelin. L’equip es va tirar massa arrere i donava la sensació que en qualsevol moment podia arribar el 1-2. Tocava avançar més les línies. Defensar més endavant.

Màxima emoció en la graderia

La final necessitava donar-li un nou esglai al porter del Manchester United, al espanyol De Gea. El més pròxim va ser un llançament de Dani Parejo des de 30 metre i amb poca va ser, en el minut 70, que va eixir per la dreta de la porteria anglesa. En la següent contra Pau Torres va traure el 1-2 després d’un centre des de l’esquerra que va caçar per dalt Cavani, però afortunadament es va creuar el central vila-realenc evitant mals majors.

Es va arribar a la recta final amb tot per decidir. En el minut 75 continuava el 1-1. A més, en aqueix minut el Villarreal va traure dos serveis de cantonada consecutius, mentre el golejador valencià Paco Alcàsser estava preparat en la banda per a ingressar al terreny de joc. En realitat va haver-hi doble canvi. També va saltar Moi Gómez i els que es van retirar van ser Yéremi Pi i Manu Trigueros. Més velocitat.

L’emoció va anar creixent a mesura que les manetes del rellotge que aproximava al minut 90. El Villarreal  va esgotar tots els canvis en el minut 87, mentre que els anglesos van conservar l’onze inicial, sense fer canvis. En el minut 92 la va tindre Pau Torres, però el central va llançar per damunt del travesser quan la pròrroga apuntava per la cantonada. I va arribar. Per davant mitja hora més de final.

L’hora de la veritat

I el temps extra va arrancar sense canvis en els anglesos. Al Villarreal li quedava un, el que es permet quan hi ha pròrroga. Alberto Moreno i Paco Alcácer li van deixar clar al Manchester United que no es rendien. Als anglesos els començava a flaquejar les forces. Aquesta primera part de la pròrroga es va jugar en el camp dels rojos entrenats per Solsjkaer. Aturada en el minut 105.

Es va reprendre el partit amb els 15 últims minuts del partit, per a bé o per a mal. Si no havien gols s’havia de recórrer als penals. Va continuar dominant el Villarreal davant un rival al qual les cames li pesaven cada vegada més, per això quasi no es va jugar en la segona part de la pròrroga. Interrupcions perquè els jugadors del Manchester United estaven trencats. Es va arribar al final dels 120 minuts. Ara tocava la mort sobtada: els penals.

Torn de penals: Villarreal – Manchester United (11-10)

– Pel Villarreal:

Gerard Moreno (GOL) 1-0

Dani Raba (GOL) 2-1

Paco Alcácer (GOL) 3-2

Alberto Moreno (GOL) 4-3

Dani Parejo (GOL) 5-4

Moi Gómez (GOL) 6-5

Raúl Albiol (GOL) 7-6

Coquelin (GOL) 8-7

Mario Gaspar (GOL) 9-8

Pau Torres (GOL) 10-9

Rulli (GOL) 11-10

– Pel Manchester United:

Juan Mata (GOL) 1-1

Alex Tellez (GOL) 2-2

Bruno Fernandes (GOL) 3-3

Rashford (GOL) 4-4

Cavani (GOL) 5-5

Freed (GOL) 6-6

James (GOL) 7-7

Luzo (GOL) 8-8

Tuanzebe (GOL) 9-9

Lindelöf (GOL) 10-10

De Gea (atur Rulli) 11-10

FITXA TÈCNICA:

-1- VILLAREAL: Rulli; Alfonso Pedraza (Alberto Moreno, min. 87), Pau Torres, Juan Foyth (Mario Gaspar, min. 87), Albiol; Manu Trigueros (Moi Gómez, min. 76), Dani Parejo, Capue (Dani Raba, min. 119), Yéremy Pino (Paco Alcácer, min. 76), Carlos Bacca (Coquelin, min. 59) i Gerard Moreno

-1- MANCHESTER UNITED: De Gea; Bailly (Tuanzebe, min. 115), Lindelöf, Wan-Bisaka (Mata, min. 119), Shaw (Téllez, min. 119), Pogba (James, min. 115), McTominay, Rashford, Bruno Fernandes, Greenwood (Freed, min. 100), Cavani.

GOLS: 1-0, min. 29: Gerard Moreno. 1-1, min. 54: Cavani.

ÀRBITRE: Clement Turpin (Francés). Va amonestar als vila-realencs Capue i Juan Foyth; i als anglesos Cavani i Bailly.

CAMP: Arena Gdansk (Polònia). 9.000 espectadors, d’ells 2.100 arribats des de Vila-real.