El Villarreal no té límits en la Champions i aconsegueix un empat a Munic ple de sofriment i de glòria (1-1)

El Vila-real torna a l’olimp del futbol i estarà entre els quatre millors equips del continent. Va aconseguir aguantar davant un Bayern incessant que va disposar de múltiples ocasions i que va aconseguir empatar l’eliminatòria. Però no comptaven amb el pla de Emery i amb el gol de Samu en el 88. Sí, senyors i senyores, una localitat de 50.000 habitants jugarà la seva segona semifinal de Champions.

M.G.//Vila-real Informació

El Vila-real volia tocar el cel futbolístic a Munic i amb això va viatjar a la capital bavaresa, acompanyat per 1.500 fidels que es van deixar la veu en el Allianz. El plantejament de Emery va ser el mateix que en l’anada, els mateixos 11 futbolistes, que van descansar contra l’Athletic en Lliga. I en el Bayern tot el contrari. El jove Julian Nageslmann va canviar el seu sistema a una defensa de tres. Va sortir jugant-se la vida amb cinc migcampistes i dos atacants amb la finalitat de remuntar el 1-0 de l’anada.

Va començar el Bayern estrenyent com s’esperava però sense ocasions clares. Musiala, Mengin i Vaig sanar estaven molt participatius, però el Vila-real defensava bastant còmode. Quan podia i els muniquesos li deixaven sortia a la contra, però sense causar massa problemes a la defensa alemanya. Tan sols un tret de Gerard va ficar la por en el cos al capità del Bayern. Amb això s’arribava a la mitja part. El Vila-real abusava del joc en llarg i a la contra, Danjuma, no estava fi ni en les passades ni en els controls. La més clara va ser una ocasió de Musiala que va caure a les mans de Rulli que blocó bé el porter argentí. Amb això s’arribava als primers 30 minuts.

Una entrada de Lewandoski a Albiol va deixar al central de Villamarxant entre cotons. La groga al polonès va ser clara i fins i tot d’haver anat al VAR, l’àrbitre hauria pogut pensar alguna cosa més. Més que res perquè el davanter va tornar a repetir poc després. Nagelsmann va dir que anaven a ser durs, i així va ser. El Vila-real estava molt ferm sobre el Allianz. Defensant el seu, que era or.

La segona part va canviar la tònica completament. El Bayern va sortir en tromba. I va aconseguir el seu premi. Lewandowski va marcar després d’una perduda incomprensible d’un jugador com Parejo en tres quarts de camp. Eren els moments més complicats per al Vila-real. Els bavaresos empataven l’eliminatòria.

El Vila-real estava molt incòmode, no li durava la pilota més de tres passis. Molt imprecís.

El Bayern va baixar revolucions. I el Vila-real, encara que no gaire, va créixer en el partit. Emery també va moure la banqueta. Pedraza i Samu van entrar per a aportar cames. I així va ser. En una contra molt ben conduïda per Lo Cels0, Gerard la va posar perquè Samu batés a Neuer.

Era la jugada que necessitava el Vila-real per a aconseguir la glòria. Y així fou.