Els Lluïsos sempre estarem ahí

David Pitarch Piquer. President de la Congregació de Lluïsos 2000-2003

Escriure unes paraules com a ex-president de la Congregació de Lluïsos: personalment representa un gran honor, he estat molts anys ficat en la junta directiva, com a vocal, com a vicepresident, com a president, he estat molts anys com a monitor, he conegut a moltíssima gent que ha segut part de la meua joventut, de la meua maduresa, i al final, de la meua vida… i encara ho és.

Però quan apleguen dates senyalades com aquesta, el 150 aniversari de la Congregació, et dones compte de lo menuts que som cadascú dels que hem estat per “la Casa”. Te n’adones  que les persones no som impresindibles, sempre que existeixquen uns valors clars.

La Congregació, va cimentar els pilars del cristianisme, del voluntariat i de la joventut, i damunt  d’aquestos pilars hem anat construïnt , cadascú amb les seues ferramentes, amb la seu gent i a la seu manera; s´han creat moltes confraries, clubs esportius, associacions, i hem format part activa de la cultura, la tradició, de l’esport i de la vida política de la ciutat de Vila-real.

Amb tot açò, la reflexió que ens tenim que fer, i no soc el primer que ho expresse, és que la Congregació de Lluïsos, està per damunt de les persones que hem estat ahí, que poques congregacions, grups, organitzacions, i altres, poden alçar el dit i comptar en la cara ben alta que tenen 150 anys, que van rebre una Medalla d´or de la ciutat de Vila-real fa 25 anys i que per les seues cadires i banquets, han passat milers i milers de vila-realencs i vila-realenques que han deixat una part de les seues inquietuts.

Per això, m´agradaria felicitar i donar les gràcies a tots i totes els que han fet Lluïsos, i com no, agraïr, animar i donar suport a la gent que està treballant en el dia a dia de la Congregació: junta directiva, actius, maneguetes, etc. Sempre vos dic, i amb tot el cor, que teniu que fer el que cregueu en aquest moment, que sou vosaltres els que esteu construint damunt dels pilars, que passareu i se quedaran uns altres, que teniu que donar eixemple a la juventut, i sobretot, i me podeu dir pesat: FEU LES COSES AMB COMBOI.