Es detecta clòtxina zebrada, espècie invasora d’entre les més danyoses del món, a la Desembocadura del Millars

La guarderia rural ha trobat diversos exemplars adults en l’assut comunitari d’Almassora i són perillosos perquè alteren els ecosistemes aquàtics

Vila-real Informació 

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana corrobora l’aparició d’exemplars de clòtxina zebrada (Dreissena polymorpha) enfront de la presa de l’assut comunitari d’Almassora i al pantanet de Santa Quitèria. No és la primera vegada que apareix, fa uns set anys es van trobar exemplars a les parets de l’embassament de santa Quitèria després d’una baixada pronunciada del seu cabal.

La clòtxina zebrada és un mol·lusc bivalve que viu tant en aigües dolces com salobres. Es tracta d’una espècie invasora i molt danyosa originària de països de l’Àsia Central que s’ha aclimatat a viure perfectament als rius i embassaments mediterranis. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) hi ha inclòs la clòtxina zebrada entre les 100 espècies exòtiques més danyoses del món. L’any 2001 va aparéixer per primera vegada a Espanya. Concretament ho va fer al terme municipal de Riba-roja de l’Ebre (Tarragona). Un dels primers problemes que va ocasionar va ser obturar les reixes de la central hidroelèctrica de Riba-roja. L’any 2013 el Ministeri de Medi Ambient va incloure la clòtxina zebrada en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores a causa de l’extraordinària expansió i afecció en els ecosistemes fluvials espanyols. Els bivalves exòtics han saltat de l’Ebre al riu Millars per mitjà de la pesca esportiva o el trasllat d’embarcacions lleugeres esportives.

Des del punt de vista ecològic les clòtxines zebrades ocasionen un gran impacte alterant els ecosistemes aquàtics. Tenen una gran capacitat de reproducció i resistència, cosa que dificulta enormement la seua erradicació dels ecosistemes fluvials. Són extraordinaris filtradors de l’aigua i per tant provoquen una disminució generalitzada del fitoplàncton que finalment provoca un empitjorament de les aigües. També ocasionen el desplaçament i la desaparició dels bivalves autòctons. Des del punt de vista de les infraestructures hidràuliques el seu perjudici és enorme, ja que s’incrusten en canonades, bombes, filtres, reixes i altres elements que formen part d’aquesta l’enginyeria.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer avisa

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) com a mesura de prevenció ha instal·lat 61 cartells informatius per tots els embassaments de la confederació amb presència o no de l’espècie invasora amb l’objectiu d’avisar els usuaris. Aquesta campanya divulgativa va dirigida especialment els pescadors continentals i els practicants d’esports aquàtics del greu perill que suposa l’expansió de l’espècie.

Originari de les mars Caspi, Aral i Negre

És originari dels mars Caspi, Aral i Negre, de països de l’Àsia Central com Kazakhstan, Uzbekistan, Turkmenistan o Azerbaidjan. A partir del segle XIX va començar a expandir-se per tota Europa mitjançant les larves incrustades en el casc de diferents embarcacions.