La fam infantil

Pasqual Molés Pérez. Secretari de Finances de Joves PV Vila-real.

A dia d’avui, als països on tenim la sort d’haver nascut, no concebem un dia sense un bé tan bàsic com és menjar. Ho donem per fet. Ho tenim tots els dies i prou. Doncs bé, parlem d’una situació que, encara que no hauria d’existir en ple segle xxi, és ben present en la societat actual: la fam infantil.

Les dades en què es reflecteix la gran quantitat de xiquets i xiquetes que pateixen aquesta situació són cada vegada més alarmants. Segons UNICEF, més de 2.300.000 xiquets viuen sota el llindar de la pobresa (aproximadament un 30%), el qual ens situa en el segon lloc de països que pateixen la pobresa infantil dins el marc europeu, només superats per Romania. En l’àmbit mundial, aquesta xifra s’eleva fins als 170 milions i cada any 3.1 milions moren per causes relacionades amb la desnutrició.

A més a més, aquesta situació es veu agreujada per altres factors: tots aquests xiquets i xiquetes s’enfronten cada dia a aspectes com d’una banda, la necessitat de treballar, i d’una altra, la clara relació entre desnutrició i probabilitat de patir malalties associades. També la falta d’educació o la incorrecta educació. Tots aquests punts queden interrelacionats d’una manera clara als països on més fam pateixen, doncs és on menys recursos tenen les famílies per a assegurar una bona alimentació, on els nens i nenes, cada vegada de menor edat, es veuen obligats a treballar per a menjar i on menys oportunitats tenen com a conseqüència de tenir una correcta educació. D’altra banda, com hem vist, no cal anar-nos-en tan lluny: ací a Europa, a Espanya, està passant també, doncs cada vegada són més els afectats, i és on s’estan disparant les xifres no sols de desnutrició crònica, sinó també d’abandonament escolar com a conseqüència de la discriminació i del baix rendiment acadèmic, i crec que no en som conscients.

En resum, la malnutrició està provocant a dia d’avui una crisi d’alfabetització als països en vies de desenvolupament i cada vegada més als ja desenvolupats, la qual cosa representa un gran obstacle per a seguir avançant en la lluita contra la fam i la mortalitat infantil.

Però bé, el que també és cert, és que existeix aquesta lluita i cada vegada es fa més forta. De la mateixa manera que aquestes dades creixen, també són cada vegada més les persones que prenen consciència, les persones, associacions i ONG que volen aportar el seu granet d’arena per tractar de guanyar-li la guerra a la fam infantil. UNICEF, la fundació Save the Children o Aldeas infantiles són algunes de totes aquestes, les quals realitzen labors imprescindibles com la recollida de fons per mitjà de les donacions i també d’aliments, com ara donar una llar a molts d’aquests xiquets i xiquetes de forma temporal per a ajudar-los a superar la malnutrició, com entregar beques de menjador i també educar en valors i conscienciar no sols els afectats, sinó també tota la resta, als col·legis espanyols i d’arreu el món.

També és ben cert, que no tot el món es pot permetre fer un donatiu o acollir xiquets, però no és necessari participar de forma activa dia a dia i crec que sí que podem aportar, quan ens siga possible, gran ajuda a aquesta lluita simplement acudint per exemple a donar menjar quan es fan recollides. Són accions petites com aquestes, com les curses solidàries que es realitzen al poble durant l’any, campanyes, etc. les que donen força a la lluita. Evidentment, accions minúscules si les comparem amb la gravetat dels fets, però és precisament així, pas a pas, com crec que es poden aconseguir grans avanços.

En definitiva, m’agradaria citar una frase que vaig trobar a un dels webs d’aquestes fundacions i que sota el meu punt de vista considere vàlida com a eslògan final: ‘Todos los acontecimientos importantes ocurren cuando alguien hace más de lo que le toca hacer’.