El Govern de Madrid, incapaç de mantenir la paraula 

Gemma Gil. Regidora de Participació Ciutadana i Joventut de Compromís per Vila-real

La desigualtat estructural, la discriminació i l’opressió basada en el gènere com a mecanisme social que utilitza el patriarcat per a subjugar les dones respecte als homes i el constructe social de la masculinitat tenen, entre les pitjors conseqüències, l’assassinat de dones.

Davant d’aquesta situació d’emergència nacional, la societat valenciana, liderada especialment pels moviments feministes i pels col·lectius de dones, ha interpel·lat les diferents administracions per a arribar a un pacte d’Estat contra les violències masclistes.

El Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista naix contra la violència que pateixen les dones i per la igualtat de gènere i es compromet a lluitar contra tot tipus de violència cap a les dones, en tots els seus vessants i, a complir, fer complir i promoure les accions de l’acord.

A més a més, afegim altres mesures que s’estan duent a terme des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, per al compliment del Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista, com l’equiparació de les indemnitzacions de les dones víctimes a les víctimes de terrorisme, el conveni amb la Universitat de València per a tractament d’agressors, el conveni per a estudiar l’univers familiar de pàtria potestat i custòdia que es dóna a la Comunitat Valenciana per a analitzar-lo en les situacions de casos de violència de gènere o l’acord signat entre Igualtat i Sanitat per a atendre dones amb addiccions o problemes de salut mental que són víctimes de maltractaments.

L’objectiu és aconseguir que tota la ciutadania, tant l’organitzada com a títol individual, s’adherisca a aquest acord, perquè la igualtat real entre homes i dones s’ha de construir amb un compromís institucional i social, situant el problema de la desigualtat com un problema social estructural.

Per contra, en el Govern de Madrid, ens trobem una situació completament diferent que podem qualificar de caòtica. El 28 de setembre de 2017 es va firmar el Pacte d’Estat contra la violència de gènere. Més de sis mesos després, no s’ha posat en marxa cap de les mesures acordades, amb la novetat que ara sí que estan aprovats els pressupostos generals de l’Estat i podria ser efectiu, via transferència, un increment anual de 20 milions d’euros als ajuntaments i 100 milions destinats a les comunitats autònomes.

A més, en aquests sis mesos, hi ha mesures que caldria executar de forma urgent: la modificació de la normativa per a acreditar les víctimes de violència masclista, el canvi de la llei per a les ajudes a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual i la devolució als ajuntaments de les competències en matèria de violència de gènere. Recordem que es van pressupostar 200 milions d’euros per a l’any 2017 destinats a implementar aquest pacte. Estem ja en 2018 i encara estem esperant. 

En l’àmbit estatal, aquest 25 d’abril, es va dur a terme una concentració davant del Congrés. Les Feministes Contra l’Incompliment Pressupostari en Violència de Gènere denuncien “l’engany, la burla, la presa de pèl a les víctimes de violència masclista i a la ciutadania en el seu conjunt, que suposa la presentació d’aquests pressupostos”.

El fet de no aprovar el decret és un primer incompliment del pacte per part del Govern de l’Estat. La vacuna contra la violència de gènere és, precisament, aconseguir una societat basada en les relacions igualitàries entre homes i dones.

Altres opinions de Gemma Gil

– Etapes, aspiracions,  desitjos…

– Un any frenètic del Consell del Xiquets i Xiquetes de Vila-real