La cinta de María Callas s’estrenarà a Vila-real aquest dissabte

‘Callas-París, 1958’ homenatja la cantant en el centenari del seu naixement en un suport totalment restaurat i, per primera vegada, a color

Vila-real Informació

Multicines Sucre Vila-real estrenarà aquest dissabte en primícia a la província la cinta ‘Callas-París, 1958’, un esdeveniment que coincideix amb el centenari del naixement de l’artista d’ascendència grega. Es tracta d’una de les seues millors actuacions filmades, meticulosament restaurada a partir dels rodets originals de 16 mil·límetres acabats de descobrir i, per primera vegada, completament en color.

La cinta de 90 minuts de duració, projectada el mes d’octubre passat en la categoria Història del Cinema com a Projecció Especial en el Festival de Cinema de Roma d’enguany, està dirigida i produïda per l’equip del documental guardonat i aclamat per la crítica, María by Callas (2017).

Suposa una restauració visual d’una fita històrica en resolució 4K Ultra HD i so Dolby Atmos que podran gaudir els fans i noves generacions per una nit, i en exclusiva en cinemes. El repertori d’aquesta actuació mostra a Callas en el seu millor moment, tant en recital com en la seua actuació com actriu d’òpera. Els elements visuals eren tan importants com les dimensions vocals en el seu art.

Callas va ser un de les icones més comentades del seu temps. La diva per excel·lència i rostre de l’òpera de passat segle, va fer el seu debut amb aquesta actuació llegendària en la sumptuosa Òpera de París el 19 de desembre de 1958. Ara, més de 60 sales a Espanya projectaran aquesta fita històrica en resolució 4K Ultra HD i so Dolby Atmos, gràcies a Volf Productions i Compòsit Films i la distribució a Espanya de Versió Digital.

El seu debut va ser un gran esdeveniment social. Callas va aparéixer en el famós escenari lluint el seu vestit més elegant i joies per valor d’un milió de dòlars. Va obrir amb el seu paper característic, “Casta diva” de Norma, seguit de la inquietant escena de “Miserere” d’Il trovatore de Verdi, abans d’alleugerir l’ambient amb la travessa “Una voce poc fa” de Il Barbiere di Siviglia. El clímax de la vetlada vi en la segona meitat: una representació completament escenificada de Tosca, acte II.