La connexió borrianenca del Villarreal C

Joan Ruiz i Pau Cabanes, de jugar ‘patxangues’ junts de xicotet a triomfar en el segon filial groguet

Vila-real Informació

Els joves talents de la província continuen triomfant en la Cantera Grogueta i això ens fa, de tant en tant, tindre històries tan boniques com esta. Joan Ruiz i Pau Cabanes comparteixen localitat, Borriana, i vestuari, el del Villarreal C, a pesar que el segon encara pertany al Juvenil A i es troba a cavall entre els dos equips. Joan i Pau formen la connexió borrianenca del segon filial groc.

“És un honor representar, en este cas, a Borriana. Ser dos jugadors del mateix poble en el mateix equip el fa més especial”, confessa Ruiz. Tots dos, gaudeixen de la seua passió a la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza després de viure una trajectòria similar, passant de l’equip de la seua localitat al CD Roda i, d’ací, al Villarreal CF.

Una connexió especial

Una connexió especial. Del carrer a terrenys de joc professionals. Així defineix Joan Ruiz com se sent amb el seu paisà en el camp: “Pense que tenim una connexió especial. Ho conec molt bé perquè hem jugat molts partidets entre col·legues des de xicotets i conec els seus moviments dins del camp i ell em coneix a mi. Tenim una connexió especial. És espectacular. Pau ja va demostrar en els primers partits que és un oncle que val per a jugar al Villarreal C”.

I és que, tal com explica Cabanes, “fins i tot després del confinament quedàvem molts dies per a fer pachangas a Borriana i ací també s’aprén. Ell és més defensiu i em marcava a mi i ara ja em coneix”. Així doncs, l’enteniment forjat en les vesprades de futbito està donant els seus fruits en Tercera RFEF.

Com a casa en cap lloc

Estar en una de les millors pedreres del panorama nacional i internacional i poder continuar vivint a la teua casa envoltat de la teua gent és un luxe a l’abast de molt pocs futbolistes en formació, però Joan i Pau gaudeixen d’això diàriament. “Jugar al Villarreal és un autèntic privilegi i més encara si estic a 20 minutos de la meua casa. La majoria dels companys de la plantilla viuen lluny de les seues famílies i, realment, ho valores. Acabar d’entrenar i anar a menjar a la teua pròpia casa i alçar-te allí no té preu”, subratlla el migcampista borrianenc.

Ruiz també afig el valor que li dona “en tindre eixa doble vida que els meus companys no poden tindre, com passar la vesprada amb els meus pares”. “Jo he estat un any fora i ara valore molt més el que és ser a la meua casa amb la meua gent. Però el que més valore és que el Villarreal és la meua casa. És com una segona família. La confiança que tinc amb companys, entrenadors o fisios a la Ciutat Esportiva suposa estar en un ambient de felicitat i de bones ‘vibres’”, compta amb emoció.

Per part seua, el davanter es mostra agraït per formar part de la família grogueta: “Des que em van donar l’oportunitat de jugar ací no m’ho vaig pensar. És el club en el qual sempre m’he fixat i que estiga al costat de la meua casa és un luxe. Donen moltes oportunitats a la gent de la província i tots tenim l’exemple de Pau Torres”. Els referents de la província que tenen per davant també són un punt de motivació. “Que jugadors com Carlo, Rodri, Marcos o Jordi estiguen en el B és un espill en el qual ens mirem. Altres clubs no solen tindre tanta gent de la casa i ací veus que ‘et donen bola’, encara que no sigues de fora”, relata Cabanes.

El seu moment en Tercera RFEF

Joan, nascut en el 2003, és un dels veterans del conjunt dirigit per Jandro Castro, mentre que Pau, del 2005, cerca les seues primeres oportunitats en el futbol sènior, mentre dona les seues últimes camallades en el més alt del futbol base.

“Em sent molt a gust. Hi ha un grup increïble i bon ambient, però quan hem d’estar seriosos ho estem. A nivell individual, m’he sentit molt acollit pel grup. Enguany soc segon capità i em toca tirar un poc més de responsabilitat. Sent que tinc un paper important dins de l’equip”, manifesta Ruiz, mentre que Cabanes s’ha adaptat perfectament al vestuari: “Tant l’equip com els entrenadors me’l van posar súper fàcil. Notes el canvi en la lliga, però no en la manera de jugar. És com si fora el meu equip”

Feliços de groguet

Sens dubte, un dels moments que més recordarà Pau del seu pas per la Cantera Grogueta d’ací a uns anys és el seu primer gol en tercera RFEF… al seu poble! L’ariet borrianenc va anotar el punt groguet en el Planelles davant el CD Burriana. “La meua família òbviament estava molt contenta perquè vaig marcar i alguns amics reien que vaig celebrar el gol pel baix perquè no em linxaren”, fa broma.

Joan, en canvi, va tindre la fortuna de viure la UEFA Youth League des de dins, alguna cosa que li va entusiasmar des d’aquell 26 de maig a Gdansk: “Vaig estar en la final de l’Europa League a Polònia i em recorde d’emocionar-me un munt pel títol del Villarreal i per saber que la meua generació anava a disputar la Youth League”. I eixe sentiment de felicitat plena va augmentar amb l’inici de la competició: “Va ser una bogeria. És una experiència que em guardaré tota la meua vida com un record espectacular. Poder viatjar en l’avió amb el primer equip i visitar altres països va ser espectacular. Els partits eren complicats contra equips amb nom i això fa que un se supere personal i futbolísticament”.

Així doncs, tots dos viuen el seu particular bon moment al Villarreal CF mentre gaudeixen de la companyia de familiars i amics quan no estan en la seua segona casa, la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza.