Dijous, 21 de Novembre, 2024  |  
La periodista Paloma del Río aprofundeix en La Ceràmica en els valors de l’esport La periodista Paloma del Río aprofundeix en La Ceràmica en els valors de l’esport

- 24 Abril, 2024 -

Comparteix xarrada amb l’exjugadora de la selección afganesa de bàsquet en cadira de rodes Latifa Sakhizadeh a l'estadi de La Ceràmica La periodista Paloma del Río aprofundeix en La Ceràmica en els valors de l’esport

Comparteix xarrada amb l’exjugadora de la selección afganesa de bàsquet Latifa Sakhizadeh

Vila-real Informació

El cicle de Rototom i Exodus es va traslladar aquest dimarts a l’Estadi de La Ceràmica amb la sessió ‘Els valors de l’esport salven vides’, guiada per la periodista i Premi Reina Sofia de l’Esport Paloma del Río i l’exjugadora de la selecció afganesa de bàsquet en cadira de rodes Latifa Sakhizadeh

“L’esport salva vides. En aquest cas concret així va ser”, assevera la periodista Paloma del Río la veu de les Olimpíades i de les competicions de gimnàstica per a TVE i Premi Reina Sofia de l’Esport. Comparteix visió l’exjugadora de la selecció afganesa de bàsquet en cadira de rodes Latifa Sakhizadeh, que ha relatat al costat d’ella la seua fugida de l’Afganistan, després del retorn dels talibans al poder, en la sessió ‘Els valors de l’esport salven vides’, que va acollir l’Estadi de La Ceràmica de Vila-real.

“Sí, en el meu cas l’esport va salvar la meua vida. Gràcies a ell he viatjat, he conegut a molta gent i per això disposava d’una xarxa de contactes a la qual vaig poder demanar ajuda per a eixir de l’Afganistan i vindre a Espanya. Si no haguera sigut esportista hauria sigut molt complicat fugir”, ratifica Sakhizadeh.

Aquesta sessió del cicle ‘Diàlegs sense fronteres’, impulsat pel festival Rototom Sunsplash i la seua Associació Cultural Exodus, és la primera de les accions conjuntes del conveni de col·laboració signat entre el Villarreal CF i el festival internacional reggae per a impulsar la cultura a la província de Castelló.

Durant el debat, ambdues han narrat el periple de dos anys i mig transcorreguts des d’aquella primera crida d’auxili des de Kabul, a l’agost de 2021, per part de la capitana de la selecció nacional de bàsquet, Nilofar Bayat, al corresponsal de guerra Antonio Pampliega; i l’anomenada a la solidaritat activada per aquest i del Río per a fer possible l’eixida de l’Afganistan de Bayat, Sakhizadeh i una altra trentena de persones, entre esportistes i familiars.

“El missatge de Bayat a Pampliega va ser clar: ajuda’m a eixir, em mataran. Eixe missatge a Antonio també em va arribar a mi, i ací va començar la cadena solidària -i de burocràcia- amb la implicació de desenes d’esportistes a nivell particular, fundacions i empreses que prefereixen mantindre’s en l’anonimat i que van permetre recaptar els diners per als bitllets”, explica la periodista.

“L’esport salva vides no sols en el pla emocional: en aquest cas va ser la via per a fugir del país i continuar vives”. Parlem de “dones, esportistes, amb estudis i amb discapacitat, moltes d’elles per amputacions per mines dels talibans a principis dels 2000”, detalla del Río en un intent de situar el perill, per partida quàdruple, al qual s’enfrontaven aquestes ciutadanes afganeses.

“Paloma i Antonio van canviar per complet la meua vida. Els vaig contactar i em van respondre de seguida. Van arribar a temps”, agraeix Latifa, la primera de l’equip a arribar a Espanya, al març de 2022.

“La meua vida abans dels talibans era bona, estava feliç. Podia jugar a bàsquet i treballar. Eixir sola al carrer. Era lliure. Però quan els talibans van prendre el poder la meua vida va canviar per complet, corria perill. Totes les vides dels afganesos van canviar, especialment les de les dones: ara cap té drets”, relata Latifa Sakhizadeh, que va arribar a Espanya al costat del seu germà.

Després d’una primera estada en un centre d’acolliment de refugiats i sis mesos d’espera per a obtindre el passaport, la jove exdeportista, de 28 anys, ha pogut mudar-se a un pis. Resideix en un poble de Madrid i des de fa dos mesos treballa en una ortopèdia per a persones amb discapacitat, igual que ho feia a Kabul.

“La meua vida és l’esport, realment”, recorda amb nostàlgia. Està reconnectant amb aquesta faceta, però a poc a poc. “Entrene amb l’equip de Leganés, però no tinc fitxa així que no puc jugar partits oficials”, detalla.

“Sé que, en el futur, la meua vida serà millor. Vull treballar i jugar a bàsquet, com feia a l’Afganistan. Estrany a la meua família -que espera a l’Iran- i m’agradaria que pogueren vindre, i viure junts de nou; llavors la meua vida estarà completa”, sosté.

La periodista conclou: “la solidaritat del món de l’esport s’ha de transmetre”. L’he exercida “de manera discreta, callada”, en el cas de les 32 esportistes afganeses, inclosa Latifa Sakhizadeh, i els seus familiars, ha sumat “el suport de molts esportistes que tenen el compromís d’aportar a la societat”. Una solidaritat, des de l’esport, que ha salvat 32 vides.

Google+
Whatsapp Telegram

No comments so far.

Be first to leave comment below.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *