La salut mental, qüestió de conscienciació

Maria Fajardo. Candidata de Compromís per Vila-real

Aquest 10 d’octubre hem celebrat el Dia de la Salut Mental. Una jornada que serveix per a visibilitzar i conscienciar de la importància de mantenir un bon estat mental, així com donar suport a totes aquelles persones que pateixen directament o indirectament alguna malaltia mental.

Quan parlem de salut pareix que automàticament ho relacionem amb problemes físics que determinen el nostre mode de vida, no obstant això, quan ens referim a la salut mental el concepte queda molt més desdibuixat.

La definició de salut per part de l’OMS és l’estat complet de benestar físic, mental i social i no sols l’absència d’afeccions i malalties, però la salut mental com a tal no té definició explícita per part de l’Organització Mundial de la Salut, ja que les diferències culturals, avaluacions subjectives i la competició de teories professionals dificulten tenir una definició unificada del que suposa.

A l’Estat espanyol i al sistema sanitari valencià comptem amb unitats de salut mental tant hospitalàries com ambulatòries;  també disposem de serveis socials especialitzats per tractar i ajudar aquells que pateixen alguna malaltia mental i les seues famílies, encara així,  la conscienciació envers aquestes problemàtiques continua estant ben distorsionada a la nostra societat.

La salut mental esdevé des d’episodis d’ansietat, depressió, situacions de xoc posttraumàtic, fins a esquizofrènia, trastorns de personalitat, de conducta, i en deixem molts, però amb açò el que busquem és que ens familiaritzem amb aquestes problemàtiques;  veient que amb la vida vertiginosa que portem actualment on regnen les presses i l’estrés al llarg del nostre cicle vital, és un context fervent perquè la salut mental siga un bé apreciat.

Encara que estem en l’era de la informació, en allò que està relacionat amb la salut mental no en tenim massa, la ignorància continua impregnant-nos, i seguim dient allò de «eixe no està bé» enfront d’un acte de delinqüència en lloc de dir “eixe no té moral” perquè salut mental, probablement sí que en tinga.

Hem de ser conscients de l’estigmatització que envolta aquells que sofreixen un diagnòstic de malaltia mental, des del moment en què fem afirmacions com l’anterior, o quan situem les unitats de salut mental en zones de ple aïllament, o els recursos per a aquestes persones en llocs recòndits dintre de la serra o als afores de les poblacions.

Afortunadament, al nostre municipi i gràcies a l’incansable feina de la Fundació Manantial, s’ha fet possible que els recursos creats per a aquest col·lectiu es troben dintre de la ciutat i en un mode d’intervenció que fomenta la inclusió social i la inserció normalitzada en els diferents àmbits de la vida quotidiana en una societat que deu ser de totes i per a totes, però sempre conscients que aquesta realitat no és generalitzada.  Durant el meu exercici professional en aquest àmbit, sempre he estat en llocs apartats de les localitats, és a dir, en partides d’horta, urbanitzacions o similar.

Per aquests motius considere que hem de continuar promovent la creació de serveis de prevenció i rehabilitació comunitaris, exigir l’adequada atenció sanitària i social de les persones amb malaltia mental i les seues famílies, per tractar d’afavorir la seua reinserció social, integració laboral i sobretot sensibilitzar la població en general de les problemàtiques que envolten els afectats.