L’hispanista Paul Preston participa en ‘Jornades sobre poder i memòria en Espanya’

Les activitats es duran a terme al centre de la UNED de Vila-real els propers dies 8 i 9 de maig

Vila-real Informació

Un dels hispanistes més prestigiosos a nivell internacional, Paul Preston, serà un dels conferenciants destacats en les ‘Jornades sobre poder i memòria a Espanya’ que la Facultat de Filosofia de la UNED organitza en el Centre Associat a Vila-real els dies 8 i 9 de maig. Preston oferirà, el dimarts a la vesprada, una ponència titulada ‘La llarga marxa cap a la recuperació de la memòria històrica’. Però el programa el conformen altres set professionals de diferents àmbits ja que prevalen els ponents amb perfil netament acadèmic, però també participen càrrecs polítics amb una trajectòria formativa i intel·lectual en matèria d’Humanitats o Filosofia. Així, José Luis Villacañas, Rafael Simancas, Josep Martí, Enrique Ujaldón, Mª Carmen López Sáenz, Antonio García Santesmases i Rafael Herrera també intervindran en aquestes jornades dirigides per Herrera, professor titular de la UNED. 

El catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), José Luis Villacañas oferirà la primera ponència després de l’obertura institucional. Amb el títol ‘Poder i memòria: el cas Vives’, aquest expert assegura que el de Luis Vives és, “possiblement, el cas més revelador, simptomàtic i essencial per a estudiar les relacions entre el poder i la memòria”. Villacañas ressalta la importància “d’analitzar meticulosament el cas Vives per a enfrontar-nos a la complexa relació dels espanyols amb el seu passat, amb el seu poder, amb la seua memòria i amb la seua història”. A continuació arribarà la proposta de Rafael Herrera, “Esquivar la mirada del poder”, amb la qual el seu responsable reflexionarà sobre el possible risc que corre una societat quan no hi ha un límit en la visibilització. “No és el poder totalitari un poder que aspira a l’absoluta transparència, a l’absoluta visibilització?”, qüestiona Herrera.

La sessió vespertina arrancarà amb el Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas. “Posar en valor la democràcia actual requereix de la valoració del nostre passat democràtic des de la veritat i el reconeixement de les persones que van lluitar per la llibertat col·lectiva. La Llei de memòria democràtica és necessària per a culminar el camí de la reconciliació que va iniciar la Transició espanyola”, afirma aquest polític que oferirà una xarrada titulada ‘Memòria, veritat i justícia’. La primera jornada la clausurarà Josep Martí, catedràtic i professor de Filosofia a més de president de la Diputació de Castelló, que es posarà en la pell de Kant per a abordar la memòria europea.

Enrique Ujaldón, catedràtic en Filofosía i Secretari General de la Conselleria de Foment i Infraestructures de Múrcia, abordarà el dret a l’oblit. “El debat sobre el dret a la memòria és indesligable del debat sobre el dret a l’oblit. No hi ha superioritat moral de l’u sobre l’altre. No tota memòria és bona, ni tot oblit dolent”, avança Ujaldón. Per part seua, la catedràtica de la UNED Mª Carmen López Sáenz apunta que la seua conferència “és un exercici de memòria històric-filosòfica de l’obra de María Zambrano en la qual existeixen dos nuclis: la raó poètica i Espanya. Tots dos es desenvolupen en el primer exili de la filòsofa. Investiguem el seu significat i ens preguntem quin sentit de la memòria va portar a l’escriptora a afirmar: “Amo el meu exili”.

Amb Paul Preston es reprendrà l’activitat a la vesprada i ‘L’ús públic del passat’, a càrrec del catedràtic de la UNED Antonio García Santesmases, tancarà el programa de ponències. “L’ús polític del passat pot ser individual o col·lectiu. Si és individual remet a l’elaboració de les experiències viscudes per cadascun de nosaltres. La memòria no és només individual. Existeixen polítiques de memòria articulades des dels partits polítics, les esglésies, els sindicats, les nacions culturals, els estats nació. Cadascuna d’aquestes polítiques tracta de recordar i d’oblidar, de ressaltar i de marginar aquells fets que considera més rellevants. D’ací el conflicte de les memòries i l’ús polític del passat”, comenta García Santesmases.

Aquestes jornades formen part de les activitats commemoratives dels 50 anys de la UNED i estan obertes a la participació de qualsevol ciutadà preocupat pel seu passat històric en una nova acció per a acostar la universitat a la societat.