‘Llum, matèria i espai’, els nous horitzons de l’arquitectura amb Porcelanosa

Arkoslight i Porcelanosa reuneixen a reconeguts estudis d’arquitectura de València per a parlar sobre el canvi de paradigma del sector i quines alternatives es contemplen per a afrontar els nous reptes actuals

Vila-real Informació

Enmig de lluminàries i taulells, va tindre lloc dijous passat 16 de novembre la taula redona ‘Llum, matèria i espai‘, un fòrum de conversa entre estudis d’arquitectura com a ERRE, Balzar, Lecoc, Virajr, Antonio Altarriba, ESEIESA, Mas Millet i NOS. Tots ells es van reunir per a ressaltar el valor de la professió i a quins reptes s’enfronta dins del context socioeconòmic actual.

El showroom de Porcelanosa, en ple centre de la ciutat de València, va obrir les seues portes a un centenar d’assistents amb motiu de la xarrada coordinada entre Arkoslight i Porcelanosa. Entre els convidats, hi havia dissenyadors, interioristes i arquitectes que van escoltar de primera mà les vivències professionals dels ponents.

L’arquitectura és tot allò que habitem i sentim. La llum, la materialitat i l’espai on es conjuguen, són els elements claus per a determinar a què està destinada cada construcció. Per això, la il·luminació i la materialitat van jugar un paper fonamental durant la taula redona. Per a María Ángeles Ros, d’ERRE, la calma en un projecte s’aconsegueix a través dels materials i la il·luminació.

Juan Pablo Mas, de Mas Millet, va acostar la cultura oriental, on emfatitzen tant la llum com la penombra, per a ressaltar la idea que així és com realment brilla el que vols mostrar. “És important crear micro hàbits en un espai. Generar aquests ambients, tractar la llum per a aconseguir, juntament amb la materialitat, eixa sensació de confort”. Per a Alicia Medrano, de Lecoc: “La llum et permet sentir una cosa i la contrària en el mateix espai, només per com l’il·lumines o deixes d’il·luminar-lo”.

Encara que tots els ponents van coincidir en el fet que a través de la il·luminació es pot aconseguir el confort, Irene Soriano, de ESEIESA va apuntar que la il·luminació pot contribuir no sols al confort, sinó també a la salut. Com a “creadors de felicitat”, els arquitectes són els qui dissenyen l’espai en el qual vols estar, per això és tan important fer que confluïsquen bé l’espai, la materialitat i la il·luminació.

Reptes com l’augment en els costos i la sostenibilitat van donar lloc a debat sobre les possibles alternatives a les quals s’enfronta l’arquitectura. La industrialització i la millora de les condicions dels treballadors van ser algunes propostes.

Raúl Hinarejos, de Viraje, va explicar com l’arquitectura industrialitzada és un conjunt de processos, tindre un i+d+i continu. Paula Soler, de Balzar, va descriure la situació actual com una voràgine en la qual tot és molt ràpid i de manera estressant: “El que volem és arribar a un lloc i que funcione a mode de refugi.” Per això, Rubén March, de NOS, va indicar com la construcció industrialitzada agilitza processos i afavoreix als temps del client.

Sobre la sostenibilitat, es van obrir fronts com el greenwashing o com també suposa un augment dels preus. “Cal intentar revolucionar-nos i buscar altres sistemes”, assenyalava Antonio Altarriba.

Buscar el confort tant del client com del treballador; canalitzar projectes que cuiden la part tècnica i la de disseny; i crear, entre tots els agents implicats, espais que milloren la qualitat de vida de les persones són, en definitiva, els elements claus per a crear una arquitectura millor.