Marca o Fonaments

Dora Llop. Regidora del Partit Popular a l’Ajuntament de Vila-real i Cordinadora General d’Organització.

En els anys noranta es va instal·lar entre l’agenda dels governs de les ciutats l’objectiu de desenvolupar marques de ciutats poderoses i amb capacitat per a impactar en la imatge gestada entre els potencials inversors, visitants o nous residents d’estes ciutats. Tenir una marca i un valor de marca d’alt impacte era un component essencial en tots els plans de màrqueting de ciutats. La marca es transformava en un ben patrimonial públic i es concebia com un servei prestat per la gestió governamental.

Però que ocorre quan la marca creada no identifica cap singularitat de la ciutat? Sinó que al que veritablement obeeix és només a un desig del govern de torn de la projecció d’una imatge pública?

A Vila-real d’açò sabem molt (com quasi sempre alguns, uns altres prefereixen conformar-se i deixar la curiositat per als altres), fa temps que paguem marca de ciutat a una empresa ( COREX) investigada en aquests moments per la justícia i obtingut dubtosos resultats per a la ciutadania, doncs tots sabem que les ciutats han experimentat un grab replanteig de les seues maneres d’organització ja siguen administratius, urbanístics, o pràctiques operatives quotidianes, tot no és la marca.

Buscar competitivitat per les ciutats i regions, és cert, necessita que s’emprenguen accions efectives dirigides a una millor projecció de les mateixes, amb la finalitat d’atraure noves inversions a més de plantejar polítiques d’atracció de residents, com ben poguera ser una estratègia de posicionament de noves ofertes orientades al turisme urbà o el foment de les vendes externes. I encara que amb tot açò estem tots d’acord, no deixa també de ser cert que no podem construir la casa des de la teulada, el primer en tota construcció de futur són o, deuen ser els fonaments.

Així doncs si el que volem és vendre’ns, i volem una construcció de futur, devem saber unes quantes coses, el primer que per a vendre’ns, com ben sàpies tot bon comerciant, primer hem de saber amb què expliquem, que tenim, en definitiva, organitzar-nos. I com organitzem la ciutat? Doncs amb un bon ordenament territorial primer, perquè tots sàpien on poden invertir, si volen muntar una indústria on els ofereix la ciutat solc per a desenvolupar la seua activitat, si volen muntar un comerç com és el lloc més adequat per al seu projecte de negoci siga minorista o majorista, si volen iniciar una explotació agrícola on poden situar-se, si és una instal·lació esportiva, de la salut, etc. Saber el que som i el que volem és al que cridem tenir les coses clares i amb futur, per a aconseguir ja no només inversions en la nostra ciutat, sinó molt més com abans explicàvem.

El PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) és el primer, la qual cosa ens permet construir la ciutat des dels fonaments, doncs ens dóna la ubicació regulada per a cada activitat, les quals permetran el futur desenvolupament organitzat de la ciutat que tots volem, aqueixa que els que organitzen o, els que governen haurien de tenir clara per a dirigir i orientar cap al futur desitjat.

Els fonaments a Vila-real estaven posats ja en 2011, doncs el PGOU en la seua versió preliminar i una vegada exposat al públic, per cert sense cap al·legació de cap partit polític inclòs el PSOE, estava en fase d’elaboració i molt avançat mancant pocs mesos per a la seua aprovació definitiva. Però des de llavors, els anomenats progressistes van deixar de progressar, doncs es van parar en sec malgrat les contínues promeses de Benlloch i malgrat els titulars indicant que Vila-real anava a executar una redefinició immediata del PGOU, la veritat és que portem una legislatura en blanc, i part de la segona també. Doncs no sabem quan tornaran a començar a tramitar els fonaments necessaris perquè aquesta ciutat tinga un futur real.

Necessitem un govern que sàpia dirigir-nos, que prioritze el benestar general dels ciutadans i no els interessos partidistes, que pense de debò en els comerciants, els industrials, els pagesos i es dedique a solucionar problemes i no ajornar-los, o el que és pitjor, a posar pegats per a després, ja veurem qui els arregla.

Açò no és seriós, els ciutadans de Vila-real portem 5 anys esperant, i estem farts de tant esperar, de vore com es gasta els nostres diners comprant casinos i llogant gimnasos privats i mentres pretén pujar-nos l’IBI i els que paguem impostos, els que creiem en el futur de la nostra ciutat no sabem on situar-nos perquè tenim marca, sí, però sense els fonaments tots sabem el que és, un pegat com una casa.