Mesquellet, la xarxa de suport a la lactància, lliura els premis del concurs anual de fotografia el dissabte

Durant la pandèmia han augmentat les consultes a l’associació, que compta hui dia amb 42 persones associades, ja que era més difícil contactar amb els serveis sanitaris i és que el puerperi en el confinament ha sigut més difícil per a moltes dones. La falta de lleis que promou els sis mesos d’alletament que recomana l’OMS, la falta de formació en personal sanitari i les falses creences són alguns dels problemes que aguaiten hui dia a aquesta pràctica

Soumaia Nejjar/Vila-real Informació

Tabús, falta d’informació i suport i vergonya, són algunes de les pedres amb les quals s’ha topat la lactància materna, arribant a ser en alguns moments una pràctica quasi residual quan és uns dels processos, sinó el que més, que ens defineix i ens diferencia d’altres espècies. No ha sigut culpa de les dones, que van optar per sistemes suposadament més còmodes i menys sacrificats, els canvis en la societat, la nostra incorporació al mercat laboral o la falta de suport expert i professional en lactància, han sigut algunes de les claus principals. No obstant això, la ‘moda’ de la volta al natural, al primitiu en aspectes de la vida com l’alimentació ha portat amb si la recuperació de l’alletament, que va guanyant a poc a poc terreny a la lactància artificial, i és que no sols és beneficiosa per als nostres bebés i els nostres cossos, també ho és per a l’economia domèstica i per al medi ambient i és per això que durant aquests dies es commemora la Setmana Mundial de la Lactància Materna sota el lema “Donar suport a la lactància materna contribueix a un planeta més saludable”.

L’OMS defensa que la lactància materna és la forma ideal d’aportar als xiquets xicotets els nutrients que necessiten per a un creixement i desenvolupament saludables i assegura que malgrat el que moltes vegades se’ns diu (no tens suficient llet, el teu bebé passa fam etc.) pràcticament totes les dones poden alletar, sempre que disposen de bona informació i del suport de la seua família i del sistema d’atenció de salut.

Aquesta organització, que en els últims mesos ha estat en el focus mediàtic per la pandèmia de la Covid-19, recomana la lactància materna exclusiva durant sis mesos i el manteniment de la lactància materna fins als dos anys o més. 

Dia a dia, naixen associacions i agrupacions de dones que després d’adonar-se del buit que existeix han decidit unir-se en una xarxa de suport a la lactància i la criança respectuosa. A Vila-real va nàixer en 2016 Mesquellet, una associació que sorgeix arran de la maternitat. “No teníem experiència i anàvem als tallers de lactància que s’impartien en el centre de salut. De seguida ens vam adonar que ens necessitàvem, no sols com a suport sinó per a transmetre informació a altres mamàs ja que sí, hi havia un buit. Ens van decidir a formar una associació com les que hi ha en moltes poblacions però no en la nostra. Amparo, la nostra matrona, ens va ajudar molt. La majoria arribem a la lactància sense saber quasi res d’ella. Tal vegada una mica de teoria, per la informació que et donen durant l’embaràs o si lliges alguna cosa sobre això, però quasi ningú ha vist donar mamar ni sap quins problemes poden sorgir ni com solucionar-los”, expliquen des de Mesquellet.

L’entitat, que compta hui dia amb 42 persones associades, no sols ofereix suport en el respecta la lactància, sinó també abasta un concepte tan ampli i amb tant significat com la criança. “Oferim des d’assessories de lactància i tot el que ho engloba, portament, alimentació, criança respectuosa seguint sempre les indicacions d’experts en aquests temes, com l’OMS, la AEP, Ihan… però sobretot donem informació i suport sense jutjar a ningú”.

L’equip que forma Mesquellet reuneix experiència i coneixements. “Som moltes mares les que ens hem fet expertes i podem ajudar a qui ho necessite, però tenim una assessora de lactància que és la que dóna informació veraç i actualitzada”. 

La Covid-19 ha limitat en gran manera la celebració d’esdeveniments i activitats amb grans aglomeracions de persones i en aquest cas no ha sigut menys, no obstant això, Mesquellet no ha volgut quedar-se sense celebrar la setmana de la lactància materna. “Enguany, a causa de la situació excepcional que estem vivint hem hagut de pausar quasi tot el que teníem preparat. Sí hem mantingut el nostre concurs anual de fotografia i l’exposició de les imatges rebudes, la inauguració de les quals serà aquest dissabte 17 a partir de les 12.00 i la en qual s’atorgaran els premis als guanyadors i guanyadores complint totes les normes se seguretat mediats d’octubre, i també hem posposat les Jornades de lactància, en les quals en l’edició anterior vam tindre un gran acolliment i vam poder gaudir del pediatre Carlos González. Seguim presents en les xarxes socials, informant i donant respostes a les mares que ens fan consultes”, indiquen. 

La lactància és, en la majoria de les ocasions, una experiència molt gratificant però són diversos els obstacles amb els quals es topa. “Falten lleis que sostinguen el que promou l’OMS, per exemple un permís de maternitat que facilite a les mares alletar de manera exclusiva durant els primers sis mesos. A més de la falta de formació i d’informació. Hi ha personal sanitari no actualitzat pel que no sempre assessora bé a una mare amb dificultats en la lactància. També abunden les falses creences de com és la lactància, els primers mesos de vida d’un bebé i la maternitat en general. Moltes mares acaben abandonant la lactància per aqueixa mala informació o falta de suport tant professional com del seu propi entorn. Moltes altres dones s’informen i lligen molt sobre lactància i criança, ja des de l’embaràs o quan comencen a sorgir problemes, i malgrat això la falta de suport sanitari, social, familiar, laboral… és una dificultat afegida que no sempre és possible manejar”.

“En la nostra societat encara no està normalitzada la lactància”

Cada vegada és més habitual veure a dones alletant, no sols en espais més íntims, ja que la lactància és a demanda i el bebé pot demanar llet en qualsevol moment, sinó també en cafeteries, parcs o centres comercials. I a pesar que la presència de pits està bastant normalitzada, quan es tracta d’un bebé mamant no ho és tant. “En la nostra societat encara no està normalitzada la lactància, i a vegades hi ha mares que se senten jutjades o rebutjades per fer una cosa tan natural com alimentar al pit al seu fill o filla sobretot quan ja no és un bebé menor de sis mesos. Recordem que la lactància és el natural, el biològicament programat i que el deslletament natural pot succeir fins i tot als set anys , sense que es produïsca cap perjudici ni per a el/la menor ni per a la mare.

Des de l’associació tenen clar que la informació i el suport són fonamentals per a fomentar la lactància. “Han d’oferir-se des de l’hospital en el moment del part fomentar el pell amb pell i un inici precoç de la lactància; des d’atenció primària, la lactància exclusiva mínim fins als sis mesos i després continuar fins que el bebé i la mare desitgen. I major suport a nivell polític i social”. 

La pandèmia ha deixat en ‘stand-by’ les classes de preparació al part i grups de lactància

Des de Mesquellet són conscients que el coronavirus ha suposat un paró en les classes de preparació al part i grups de lactància que tan importants són per a les embarassades. 

“En realitat les matrones han fet una gran labor brindant recursos de manera online; han continuat oferint xarrades, classes de preparació al part, gimnàstica, tallers per a resoldre dubtes. Durant els mesos de la Covid-19 les consultes van augmentar sobretot els mesos de confinament, ja que era més difícil contactar amb els serveis sanitaris, a causa del col·lapse i a les restriccions per a acudir als centres de salut i dins de les nostres possibilitats, vam oferir el suport i vam resoldre dubtes que sorgien, tranquil·litzant també a les mares que a vegades se sentien desemparades al no poder comptar amb aqueixa visita presencial, perquè no se sentiren tan soles, ja que el puerperi en el confinament ha sigut més difícil per a moltes dones”.

Mesquellet està a la disposició de totes aquelles dones que necessiten suport, informació o assessorament a través del correu electrònic mesquellet@gmail.com, la seua pàgina de Facebook i el seu grup de WhatsApp, a través dels quals comparteixen recursos, notícies i són espais a través dels quals les mares plantegen dubtes. L’Ajuntament de Vila-real les secunda tant a nivell econòmic com amb pel que fa a les infraestructures. “La Casa de la Dóna és un espai que ja tenim assignat per a reunir-nos i realitzar tallers, ja abans del Covid-19 i puntualment ens faciliten altres sales de major capacitat per a xarrades, exposicions…; a més de comptar amb el suport de la *Regidoria d’Igualtat. Així mateix, existeix la possibilitat d’associar-se per 15 euros anuals.