Diumenge, 24 de Novembre, 2024  |  
Milers d’aus descansen en la desembocadura del Millars en el seu llarg trajecte cap a Àfrica Milers d’aus descansen en la desembocadura del Millars en el seu llarg trajecte cap a Àfrica

- 13 Octubre, 2017 -

Totes les tardors, bàndols d’unes 500 oronetes, una espècie en declivi alarmant, dormen diàriament a les Goles del riu Milers d’aus descansen en la desembocadura del Millars en el seu llarg trajecte cap a Àfrica

Totes les tardors, bàndols d’unes 500 oronetes, una espècie en declivi alarmant, dormen diàriament a les Goles del riu

Vila-real Informació

Una tardor més el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars ubicat entre les poblacions castellonenques d’Almassora, Borriana i Vila-real es transforma en una extraordinària pensió per a milers d’aus que es troben en període de migració post nupcial. Milions d’aus han criat durant la primavera i l’estiu a Europa. Moltes espècies en arribar la tardor decideixen viatjar a diversos països africans on l’aliment serà abundant i les condicions meteorològiques més favorables. Durant aquest període el litoral mediterrani es converteix en una singular autopista d’anada i tornada per a milions d’aus que van seguint la costa espanyola en direcció a Àfrica. 

Les zones humides com la desembocadura del riu Millars es converteixen durant aquestes setmanes tardorenques en llocs importantíssims per a la biodiversitat de les aus. “Cal diferenciar entre zona de residència i lloc de pas. Per una banda tenim totes les aus que utilitzen el paisatge de la desembocadura del Millars per a nidificar i per altra les espècies migrants. Durant la nidificació hi ha una riquesa d’aus bàsicament palustres, de conreu i de zones antropitzades però durant la migració la diversitat es multiplica per moltíssim. Estem parlant que si durant l’estiu tenim aproximadament entre 20 o 25 espècies nidificants al voltant de tot el riu, ara durant la migració és possible que hi haja entre 80 i 90 espècies que utilitzen l’àrea per a alimentar-se, descansar i trobar refugi”, ha indicat Miquel Tirado Bernat, membre del Grup Au d’Ornitologia de Castelló. És l’exemple de les oronetes comunes, les oronetes de ribera, les boscarles de canyar, els rossinyols bords i les cotxes blaves d’entre altres espècies. Els adults i els joves nascuts a Espanya i a alguns països europeus inicien durant les primeres setmanes d’octubre un llarg viatge de milers de quilòmetres cap al continent Africà. Aquestes espècies volen des del nord cap el sud utilitzant les zones humides que van trobant-se al llarg de la costa mediterrània. A la província de Castelló destaquen principalment el parc natural del Prat de Cabanes i Torreblanca, la marjal d’Almenara i el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. “La desembocadura del riu Millars té uns hàbitats molt interessants. Per una banda hi ha una vegetació palustre afavorida per la inundació i l’aigua estancada. També trobem vegetació de ribera amb arbres adults que propicien un fullatge dens i desenvolupat. Aquesta barreja d’hàbitats fa que siga un lloc d’atracció per a una quantitat molt important d’espècies. Però seria interessant que es fera una bona gestió dels nivells hídrics, ja que permetria una major riquesa i diversitat d’espècies encara molt més important de la que existeix en l’actualitat”, ha detallat Tirado.

El Millars de les oronetes

Fa uns pocs anys la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO Birdlife, va declarar a l’oroneta comuna com a au de l’any. El motiu va ser que les seues poblacions estaven disminuint de manera alarmant, concretament el 30% en una dècada a conseqüència de la utilització de productes químics i el deteriorament del paisatge rural. La desembocadura del riu

Foto Miquel Barberá Escabussó de coll negre Podiceps nigricollis

Escabussó de coll negre Podiceps nigricollis/Foto Miquel Barberá

Millars tots anys es converteix en lloc importantíssim per a aquesta espècie en declivi. Totes les tardors, bàndols d’uns 500 individus dormen diàriament a les Goles del riu Millars durant el període de la migració. Les oronetes comunes van desplaçant-se de nord a sud, viatgen de dormidor en dormidor o de zona humida en zona humida cap a Àfrica. En funció de la quantitat de menjar que troben estan uns pocs dies al Paisatge protegit o se’n van cap a un altre dormidor. “Són concentracions d’oronetes que al capvespre es formen de manera espectacular a la desembocadura. Les oronetes són de les poques espècies de passeriformes, és a dir, d’aus menudes, que migren durant el dia. Normalment la resta migra de nit. L’oroneta menja de dia i va alimentant-se durant la migració. De nit paren a dormir en llocs on estan protegides i disposen de vegetació adequada. La desembocadura del Millars és un dels llocs més importants per a les aus migradores de tot el litoral castellonenc“, ha acabat puntualitzant el membre del Grup Au d’Ornitologia.

 

Google+
Whatsapp Telegram

No comments so far.

Be first to leave comment below.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *