Dijous, 21 de Novembre, 2024  |  
Milers d’aus en migració trien la desembocadura del Millars per a descansar durant la darrera tardor Milers d’aus en migració trien la desembocadura del Millars per a descansar durant la darrera tardor

- 29 Desembre, 2018 -

La xifra d'espècies augmenta fins a les 90 com oronetes comunes, les oronetes de ribera, les boscarles de canyar, els rossinyols bords i les... Milers d’aus en migració trien la desembocadura del Millars per a descansar durant la darrera tardor

El paisatge protegit, enguany amb molta aigua, s’ha convertit en un espai important de la província per a desenes d’espècies que han viatjat a Àfrica

Vila-real Informació

La passada tardor el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, ubicat entre les poblacions castellonenques d’Almassora, Borriana i Vila-real, es va convertir en parada i fonda per a milers d’aus durant el seu periple migratori post nupcial cap al sud de la península Ibèrica o cap a terres africanes. Milions d’aus van criar durant la primavera i l’estiu a Europa. Moltes ho fan fer a la Comunitat Valenciana. Els primers freds intensos de la tardor va obligar a desenes d’espècies d’aus a viatjar a diversos països africans on l’aliment és abundant i les condicions meteorològiques més favorables. Durant aquest període el litoral mediterrani en un corredor d’anada i tornada per a milions d’aus que van seguint la costa espanyola en direcció a Àfrica. Zones humides com la desembocadura del riu Millars es converteixen en llocs importantíssims per a la biodiversitat de les aus. A més enguany les condicions ecològiques del tram baix del riu han sigut immillorables per a tota mena de fauna, especialment l’avifauna, ja que des del pont de la CV10 que marca l’inici del Paisatge Protegit de la Desembocadura fins a la Mediterrània, el riu Millars ha circulat permanentment amb aigua.

Arpellot de marjal Foto Miquel Barber· 2

En concret els 14 quilòmetres protegits han portat aigua des del passat 24 d’octubre, és a
dir, durant 2 mesos.
Aquest fet extraordinari ha permés l’entrada al paratge de moltes espècies que any enrere no l’utilitzaven. Per exemple al paratge durant l’estiu hi ha aproximadament entre 20 o 25 espècies d’aus nidificants al voltant de tot el riu. Durant la migració aquesta xifra augmenta fins a les 90 espècies que utilitzen l’àrea per a alimentar-se, descansar i trobar refugi. És l’exemple de les oronetes comunes, les oronetes de ribera, les boscarles de canyar, els rossinyols bords i les cotxes blaves d’entre altres espècies. Aquestes volen des del nord cap el sud utilitzant les zones humides que van trobant-se al llarg de la costa mediterrània. A la província de Castelló destaquen principalment el parc natural del Prat de Cabanes i Torreblanca, la marjal d’Almenara i el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Aquest paratge reuneix uns hàbitats molt interessants. Per una banda hi ha una vegetació palustre afavorida per la inundació i l’aigua estancada. També hi ha vegetació de ribera amb arbres adults que propicien un fullatge dens i desenvolupat. Aquesta barreja d’hàbitats fa que siga un lloc d’atracció per a una quantitat molt important d’espècies.

La desembocadura de les rapinyaires

Foto Miquel Barber· EscabussÛ de coll negre Podiceps nigricollisEl Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana no sols ha sigut un pol

d’atracció per a milers de xicotetes aus en migració sinó que les rapinyaires també han triat l’espai durant el seu viatge. El passat mes de novembre el Grup d’Estudi i Protecció de les Rapinyaires (GER-Ecologistes en Acció) va comptabilitzar en la zona baixa de la desembocadura del riu Millars, a la gola sud, entre les poblacions de Borriana i Almassora fins a 4 espècies diferents de rapinyaires: dos exemplars d’arpellot de marjal occidental (Circus aeruginosus), concretament un mascle i un individu jove, 2 exemplars d’aligot (Buteo buteo), 4 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 5 àguiles calçades (Hieraaetus pennatus). Va ser un fet extraordinari que no ocorria des de feia molts anys. Aquestes aus van desplaçant-se de zona humida en zona humida depenent de la quantitat de menjar que tinguen al seu abast i també de la tranquil·litat que oferisca el paratge.

Google+
Whatsapp Telegram

No comments so far.

Be first to leave comment below.

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *