No ens ho mereixem

Pasqual Batalla. Primer Tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vila-real.

Benvolgut lector. En primer lloc, bon any i, en segon, lamente dir-ho, però ja és definitiu. Comencem el 2017 igual que vam acabar el 2016. Fa dies que ho coneixíem i ja, per desgràcia, res ens sorprén del Govern de Rajoy. Després de tots els sacrificis que se’ns han imposat als ciutadans al llarg de tota l’etapa de crisi econòmica, és definitiu, l’Estat es quedarà definitivament amb les autopistes de peatge en fallida.

Tot va coincidir pràcticament amb la visita del nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, a la nostra terra. Per a què va servir? Per a res, perquè a nou ministre, mateixes promeses.

Per desgràcia, som conscients que res canviarà per tenir un nou representant, perquè seguim abandonats en infraestructures. Tenim unes autopistes de vergonya, deficitàries, que ara l’Estat ha de recuperar. Ací patim una de les autopistes més cares i que, com que no és deficitària, és tot un negoci.

Una carretera que ens va costar un renyó de construir i que, a hores d’ara, encara no sabem si el 31 de desembre de 2019 acabarà la seua concessió amb una renovació, cosa que seria una vergonya. Tampoc sabem si serà gratuïta, tema que hem reivindicat per activa i per passiva, tenint en compte que aquest vial és un eix vertebrador de la nostra terra que podria alleujar, i molt, les carregades N-340 i CV-10, que ja pateixen massa trànsit com perquè seguisquen perjudicant no només els conductors que es juguen la vida cada dia, sinó les empreses que han de portar els seus productes per carretera.

Perquè, no ho oblidem, hi ha un altre sistema molt eficaç que podria ajudar moltíssim les nostres exportacions, el transport ferroviari; però malauradament, continuem igual, amb un corredor mediterrani que, m’atreviria a dir, ja no que és un autèntic desastre, sinó que és tota una presa de pèl.

La visita de De la Serna no va servir per a RES. Per a evitar donar dades de l’arribada de l’AVE a Castelló. Per a evitar dir res concret sobre el tercer fil ferroviari, les obres del qual, suposadament, acabaran al març (després de molts retards) i donaran pas a mesos de prova que, per descomptat, hauran de patir els usuaris del tren.

Sembla que, de moment, ningú no ens ha escoltat -esperem que els Reis d’Orient en uns dies sí que ho facen- sobre la reivindicació de construir un pas subterrani i un aparcament a l’estació de ferrocarril de la nostra ciutat que, no només millorarà la seguretat de tots, sinó que donarà més comoditat als més d’11.000 viatgers que fan ús del tren, entre els quals no trobem cap persona amb problemes de mobilitat, ja que encara no poden accedir-hi per falta d’accessibilitat, un greu problema per a una ciutat com la nostra.

Per tant, per a què serveixen les visites d’aquest estil per part de polítics estatals, si no vénen a concretar res? Quan s’alliberarà l’AP-7? Com i per què l’Estat assumeix vuit autopistes de peatge en fallida sense arribar a un acord amb altres? Com es gestionaran ara? Sabeu quantes infraestructures es podrien pagar amb els més de 5.500 milions d’euros que costarà aquest alliberament? Són preguntes que el mateix De la Serna mai ens respondrà, perquè, com tots els membres del Govern central, i com es diria vulgarment, passen de nosaltres. Però per a això està el grup municipal de Compromís per Vila-real que, tot i centrar-se en les polítiques locals, seguirem defensant durant aquest any que acabem de començar tot allò que ens sembla de justícia per a la nostra ciutat i, especialment, serem molt contundents -com fins ara hem sigut- amb la necessitat d’alliberar l’AP-7 i deixar de marejar els ciutadans amb concessions que mai acaben. Perquè no ens ho mereixem.