Al suprem servei de la banca

Santi Cortells. Regidor de Compromís per Vila-real.

Els últims mesos hem vist convertits en paper mullat molts dels títols de les universitats en què crèiem. Eixos diplomes que durant els últims anys tant s’han valorat, convertits en un esforç que pagava la pena per a la classe treballadora. Anys d’esforç i treball de les classes socials menys afavorides per veure com les seues filles tenien noves oportunitats.

Fins i tot això ha pervertit aquest sistema en què vivim a Espanya. Fa pocs dies el Tribunal Suprem es va autoesmenar, davant les pressions de la banca, dels interessos de l’IBEX i dels sectors financers. Així és aquest sistema binari per torns. PP-PSOE han creat, des de la transició, un sistema, pretesament democràtic en què els més pobres sempre acaben engolits, trepitjats, afetgegats, piconats i aplanats. Un sistema al servei absolut dels més forts, sense excepció.

La banca clarament ha manejat el poder judicial. El mateix president del Suprem, Carlos Lesmes, reconeixia “no ho hem gestionat bé”. Senyors i senyores, el Tribunal Suprem de veritat a Espanya són els interessos dels més poderosos. El Suprem va canviar el seu propi criteri no en 14 o 15 anys, sinó en un parell de setmanes! El govern binari, ara en mans del PSOE, reconeixia també que havia estat una “jornada negríssima per a la justícia”.

Damunt, la xifra, molt representativa també, 15 contra 13, número de la mala sort en la nostra tradició supersticiosa. El torcebraç de la banca a la justícia espanyola acabarà, amb tota probabilitat al Tribunal d’Estrasburg. I aquest Tribunal en 3 o 4 anys farà quedar al país i a la nostra justícia horriblement fatal. I no serà com les últimes vegades, on l’extrema dreta espanyola eixirà a criticar les decisions del Tribunal d’Estrasburg amb tota tranquil·litat. Ja no és que algú ha passat 7 o 8 anys a presó injustament i que no pot recuperar. El que és bastant previsible serà que aquest Tribunal ordene que es corregisca aquesta injustícia i es tornen tots els diners que s’han furtat. Al meu entendre, per tant, l’únic que acabaran fent serà endarrerir el problema i convertir la bola de neu en un allau de dimensions incommensurables. Molts consumidors, amb tot el dret, reclamaran eixe diners. Per tant, al final es veu vindre que l’únic que està buscant-se és guanyar temps a canvi de destruir ja per complet el poc que quedava de prestigi de la justícia espanyola.

El règim del 78 s’ha quedat amb el cul a l’aire i tot eixe decorat de democràcia impol·luta que volen vendre és això, poc més que un decorat, però de molt mala qualitat. Darrere de l’escenari sols trobem tota la tramoia de l’oligarquia franquista, que encara està governant-nos, com hem vist. Ja sabem que eixa oligarquia influeix contínuament sobre la justícia, però en aquest cas no parlem d’influència, sinó directament de maneig a manera de titelles. L’espectacle està servit.