Col·lapse

Josep Pasqual Sancho. Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Compromís per Vila-real

Què fa un regidor parlant d’uns conceptes tan lletjos com el de ‘col·lapse’, si el que hauria d’estar fent és contant-vos les bondats de la meua gestió al capdavant de l’àrea que m’han assignat? És més, creieu que en el nostre sistema polític s’hi pot analitzar res que vaja a ocórrer més enllà dels quatre anys que dura un mandat? Per a què dir-li a la gent que les coses estan molt malament i que encara podem anar a pitjor, si allò que vol sentir la majoria és que ja trobarem alguna manera d’eixir-nos-en?

Fa temps que parlem de la crisi, fonamentalment de la crisi econòmica sorgida del col·lapse (sí, col·lapse) de Lehman Brothers l’any 2008. Però que poc parlem de la crisi ecològica que ens envolta i amenaça, ara sí, amb un col·lapse generalitzat del sistema de vida que portem!

Em crida l’atenció que focalitzem l’interés en la sostenibilitat del sistema de pensions, com si això fóra l’única cosa insostenible en la nostra societat. Tan insostenible és el sistema de pensions públiques com qualsevol altra part del pressupost públic. Com a societat humana hem creat un sistema paral·lel que anomenem sistema financer (els diners, les cotitzacions borsàries…) i aquest sistema l’hem posat entre nosaltres i allò que realment és important: els sistemes vius que permeten la nostra vida al planeta que compartim amb milers de milions de persones.

Fa dècades que s’han assentat les bases de l’economia ecològica. Ara ja no és possible entendre l’ecologia com la pinzellada que decora un discurs, ha de convertir-se en el centre del nostre sistema econòmic… Sense anar més lluny, la sardina de davant de casa nostra és una espècie en col·lapse. No comprarem més sardines amb més bitllets; els bitllets no donen més peixos. Aprenguem-ho ja!

Altres articles de Josep Pasqual Sancho

– Sopa de plàstic

– Cal una revolució

– Les bicicletes han tornat