Creure abans de vendre

Dora Llop Montón. Secretaria general del PP de Vila-real i regidora de l’Ajuntament. 

Estem vivint en una societat en la qual cada volta els ciutadans tenen més mitjans per a dir el que pensen per mitjà de les xarxes digitals. La comunicació entre les Administracions i els veïns és més fàcil que mai i per tant el missatge de les necessitats veïnals poden arribar més aviat als responsables de fer-les realitat.

Açò és la teoria, el que tots veiem en les nostres cases i el que tots esperaríem d’un Ajuntament que fa huit anys  que va “gestionant” uns pressupostos participatius. Lamentablement, res a veure en la realitat, doncs després d’aquests anys en els quals el govern municipal deuria ser llicenciat ‘Cum Laude’ en la gestió d’aquest tipus de propostes està ‘Tot per fer’. Les peticions es repetissen, els fòrums es fan cansins i sense repercussió al carrer i la desídia de socialistes, independentistes i comunistes a l’Ajuntament de Vila-real és tan supina que arriba fins i tot a no perdre el temps en convocar-los, com va ocórrer en 2019 sense anar més lluny.

Aquests dies, molt al meu pesar he hagut de fer pública la realitat de la participació ciutadana a la ciutat, la poca empatia que té el govern municipal en les demandes de la nostra gent. I, no m’agradaria exagerar ni donar excuses per què se me puga acusar de fer una crítica fàcil. Per tant, el millor crec que serà ficar exemples, convidant a que els mateixos veïns corroboren si el que escric és correcte o no.

Per analitzar el compliment de les dites propostes sols hem d’anar a l’hemeroteca i comprovar per exemple que ja en 2015, principi de la legislatura passada, els veïns demanaven la neteja i condicionament del solar municipal que hi ha entre el carrer Corts Valencianes i el carrer Botànic Calduch, l’apertura dels carrers Isabel de Villena o l’ampliació de l’horari de la Biblioteca de l’Avinguda Pius XII, en els tres casos les promeses han estat molts, els titulars apoteòsics i les fotos impressionants, encara que en el mateix resultat per a la gent… ninguneig, i ignorància.

Crec positivament que la participació ciutadana és el camí per aconseguir un govern municipal d’acord als nous temps frenètics que estem vivint, i dic frenètics per la immediatesa en què hui en dia pot arriba una demanda o queixa del ciutadà al responsable públic.

El primer que des de la meua opinió és deuria de fer, és consignar una partida dins de pressupost municipal per inversions propostes directament pels veïns, com de fet ja fan vàries ciutats al nostre voltant tenint un gran èxit de compliment i de participació.

Crec que els veïns no es mereixen ser o estar relegats a la més obscura ignomínia, per el que el fet que estem veient en Vila-real des de fa vuit anys en els pressupostos participatius és escandalós i fins i tot irrespectuós.

Per vendre pa has de tindre abans una panaderia, per fer calça primerament has de comprar llana i per tant si vols vendre participació l’has de creure primer. El contrari es pot considerar abús, manipulació o simplement, i al meu parèixer clar, “cara dura”.