Dia 8 de març pel llenguatge inclusiu

Santi Cortells. Regidor de Normalització Lingüística i Tradicions de Vila-real

Com a regidor de Normalització Lingüística quasi em veig en l’obligació de fer algunes reflexions al voltant de l’ús del llenguatge en l’Administració pel que fa als gèneres. Sovint hem vist com algunes paraules es fan servir amb més o menys encert per part de la classe política. El procés de feminització del llenguatge ens ha de fer pensar i és del tot necessari, malgrat les dificultats,  a vegades, d’explorar certs terrenys desconeguts. La meua companya a la Universitat Jaume I, la doctora i catedràtica a la ciutat de Graz, Esther Monzó, explica sovint que els canvis que estem fent en el llenguatge per procurar que siga més inclusiu serien com una peixera. Cap peix se n’adona que té aigua fins que li falta. De la mateixa manera, no veiem les marques masclistes del llenguatge fins que no les alterem o capgirem. Al peixet, no obstant, cal fer-li veure que en realitat no és que li vulguem traure l’aigua, sinó que sols li demanem que la compartisca.

També hem de preguntar-nos si l’anomenat ‘masculí neutre’ és cap solució per adreçar-nos a un grup de gent. Aquest concepte implica la tradicional opció pel masculí com a representatiu de tot un col·lectiu d’hòmens i dones. D’altra banda, ens passa sovint que en un grup amb majoria de dones fem servir el masculí neutre sense ni tan sols preguntar-nos si no seria més just fer-ho al contrari, emprant el femení com a neutre i genèric. 

La llengua és fonamental per a relacionar-nos amb el nostre entorn. Per aquesta raó, també ho és la relació que establim amb les paraules i els conceptes que se’n desprenen mai no són ni absoluts ni definitius.

Hi ha llengües ameríndies, per exemple, que fan servir cinc gèneres. A Europa, alguns idiomes, com ara l’alemany, tenen tres gèneres en substantius i articles: masculí, femení i neutre. 

És del tot complicat que quan algú té una posició de privilegi en una societat se n’adone. Es viu amb molta comoditat tenint privilegis. No estem parlant d’atacar els privilegiats, sinó de qüestionar el seu ordre establert per injust.

Sense buscar massa, he pogut veure textos on apareixen expressions com ara “el metge i les infermeres, el director i la secretària o els pilots i les hostesses”. Seria tan simple com fer servir, en el seu lloc, expressions neutres com serien “el personal sanitari, l’equip directiu i la tripulació” i el personal responsable de les administracions públiques ha de ser conscient de la responsabilitat que té en l’ús d’un llenguatge veritablement inclusiu.

Hi ha alguns experiments que ens porten a conclusions destacables. Per exemple, se’n va fer un fa temps que presentava a tres grups d’estudiants d’últim any d’universitat unes ofertes de treball. El primer grup rebia les ofertes en masculí neutre, el segon en un llenguatge neutre, sense esmentar cap gènere, i en l’últim el llenguatge s’utilitzava en la forma contrària a la dels rols socials establerts, per exemple dient “una empresa busca una veu masculina i amable per fer de recepcionista…”. El resultat va ser que en el primer grup només van apuntar-se un 5% de dones, en el segon cas el percentatge ja pujava a un 30% i en l’últim cas s’arribava a un 45%.

Per tant, hi ha una clara conclusió: l’ús d’un llenguatge no inclusiu per part de l’Administració podria significar directament llevar-li el dret a les dones a poder accedir a un treball en igualtat.

És per això que sabem que la llengua pot ser molt poderosa i cal avançar decididament per conscienciar la nostra societat que és completament lícit incloure la reflexió sobre el gènere des de l’educació en els primers anys. No es tracta merament d’una forma d’expressar-se ni tampoc és innocent.

Encara ens queda molt per avançar en moltíssims àmbits de la nostra societat i cal que fem trontollar les bases d’un sistema injust que no garanteix ni de lluny la igualtat. Totes nosaltres hem de fer més passos endavant per garantir una igualtat que encara no existeix.

Com a responsable de la Regidoria de Normalització Lingüística a la ciutat de Vila-real, vull convidar-vos, per tant, a normalitzar també el llenguatge inclusiu. Pot semblar un esforç insignificant, però si cadascuna de nosaltres no ens comprometem cada dia per una societat més justa, cap avanç serà possible.

No oblidem el que l’activista feminista Gloria Steinem afirmava: “Feminisme no és repartir-se el pastís entre ambdós gèneres, és fer-ne un de nou.”

Altres articles de Santi Cortells

– Els incomplits de PP-C’s en corrupció 

– L’agraïment dels de Rajoy als qui porten tota sa vida treballant   

– A qui portaran els Reis d’Orient enguany el carbó?