El discurs de la por

Jaume Moreno. Candidat de Compromís per Vila-real.

Comença un any nou, i amb ell nous propòsits i millors desitjos per al futur. Recordem esdeveniments de l’any recentment finalitzat i desitgem que milloren certs aspectes que no ens han agradat.

Individualment, cadascun de nosaltres pot ser que estiga satisfet (o tot el contrari, frustrat) en el nostre dia a dia amb el seu treball, les seues relacions, els seus pensaments, amb la seua vida. 

Però què succeeix en l’àmbit col·lectiu? El que succeeix és el mateix de sempre. Ocorren coses, unes que les cataloguem com a bones i unes altres com a dolentes. 

És sabut que el món extern influeix en el nostre món interior i sembla que tenim la tendència a polaritzar-ho tot (blanc-negre, sí-no, esquerrà-destre, dona-home, etc.) per a encaixar-ho al nostre cap i estar segurs de nosaltres mateixos, descartant totes les possibilitats que hi ha entre tots dos extrems i al final coartant el nostre criteri i llibertat d’elecció. 

Hi ha qui coneix aquestes tècniques i les utilitza habitualment per a ressaltar el que considera dolent enfront del que considera bo. Es ressalten les notícies que ens horroritzen i que ocorren en el món i cada dia més a prop de nosaltres, i poden manipular-les segons els seus interessos.

Aquestes pors sovint són utilitzades per aquells líders populistes que desitgen influir en les persones i masses.

Com a argument, la por sempre és més senzilla d’utilitzar.

El motiu és que augmenta de forma immediata l’animositat contra els altres, al mateix temps que enforteix la solidaritat cap als nostres.

Per això funciona el discurs de la por.
Enfront del discurs de la por hi ha altres eines, com l’esperança, el criteri, el sentit comú, l’educació, la formació, etc. 

Decidir combatre el discurs de la por no és fàcil. No és gratis. No és còmode. És el camí cap a la nostra llibertat.

Per a això fa falta esforç i desig d’aconseguir-la. Entre altres accions cal llegir, debatre, sentir-se part activa i valuosa de la societat. Cal ser actiu i no passiu. Voler que les coses ocórreguen i fer que ocórreguen. Deixar un món millor que com l’hem trobat. Evolucionar com a éssers humans.

És ací on hem de revisar el passat per a aprendre de les nostres vivències i encarar el futur amb una mirada més neta, sense prejudicis i valorant altres enfocaments.

És el moment de ser valents, actuar i començar a viure sense por. 
És el moment d’acabar amb el discurs de la por.