El repte de coeducar

Balma Llansola. Candidata de Compromís per Vila-real.

Els nostres centres educatius i els professionals de l’educació es troben avui en dia amb el gran repte d’educar i de preparar les ciutadanes i els ciutadans del futur. Persones més lliures, responsables i autònomes, que formaran part d’una societat necessàriament més solidària, igualitària i equitativa. Però, està l’escola realment preparada per afrontar aquest repte?

En el seu origen, el sistema escolar era un model eminentment masculí. Els xiquets havien de formar-se per aconseguir un bon ofici mentre que les xiquetes havien d’aprendre a ser bones mares i esposes. L’accés de les xiquetes al món educatiu i, sobretot, la implantació de l’escola mixta marcaren una gran fita històrica. Les dones, que fins aleshores havien estat relegades a un segon lloc, podien rebre la mateixa educació que els homes. Significava un pas endavant cap a la igualtat d’oportunitats entre xiquetes i xiquets. Es pensava que permetent que xiquetes i xiquets estudiaren junts es resoldrien les desigualtats i els models de gènere es desdibuixarien. No obstant això, vora 50 anys després observem que no s’ha aconseguit aquest objectiu. L’escola mixta actual és un model educatiu desfasat que no s’ajusta a les necessitats del segle XXI, ja que contribueix a perpetuar l’androcentrisme i les desigualtats entre homes i dones. 

Els models de gènere, però, no es construeixen només a l’escola.  Aquest és un procés continu que té lloc des que l’infant naix i es consolida al llarg de la seua vida. Cadascú, per tant, tenim la possibilitat de reforçar els sistemes de relacions amb les persones del nostre voltant. Per això, cal destacar el paper fonamental de les famílies en l’educació dels infants. Els processos de socialització al si de la família i en el seu entorn més immediat modelen els xiquets i xiquetes d’acord amb uns patrons de conducta molt potents. Les criatures són com esponges que aprenen del que senten, viuen i veuen principalment a casa. 

Tots sabem que avui en dia, l’escola és el lloc on més temps passen les nostres filles i fills. I, per tant, són els centres educatius els agents secundaris que intervenen en la construcció de la seua identitat. Aquests darrers anys veiem com els adolescents i joves formats als nostres centres mantenen les mateixes conviccions, estereotips de gènere i comportaments que fa 50 anys. L’educació actual no ha evolucionat pel que fa als models de gènere i continua sent sexista. És absolutament urgent i necessari fer un canvi en el model pedagògic actual que supere les discriminacions de gènere estructuralment establides i normalitzades que perpetuen unes condicions de vida inacceptables per a les dones. Només a través d’una revisió profunda dels ensenyaments que reben els nostres fills i filles des del primer moment de l’escolarització, es pot superar la dinàmica social que naturalitza i perpetua situacions de desigualtat que desemboquen en segregacions en el mercat laboral i en una cultura de violència de gènere i d’agressions sexuals. L’escola no pot ser el principi de la desigualtat. Hem de deixar d’educar, ha arribat l’hora de ‘coeducar’.

Què entenem per coeducar?

Coeducar és un mètode educatiu que es fonamenta en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, potenciant així la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació, així com la integració de la perspectiva de gènere en els continguts d’aprenentatge. La coeducació proporciona a tota la comunitat educativa estratègies encaminades a modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere. Ens trobem, doncs, front a una eina clau per acabar amb la discriminació per sexe i per eradicar la violència masclista, i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives.

En aquest sentit, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha impulsat el Pla director de coeducació, que es dirigeix a totes les etapes educatives, de l’Educació Infantil al Batxillerat i la Formació Professional, així com als ensenyaments superiors de règim especial o l’educació de persones adultes. Aquest Pla té l’objectiu de transformar el nostre sistema educatiu i avançar cap a un model d’escola coeducativa, inclusiva, i igualitària, que contribuïsca a la transformació social en direcció cap a una societat lliure de discriminació per raó de gènere i que previnga la violència de gènere i masclista. 

Molts centres educatius estan treballant ja de forma activa utilitzant la metodologia coeducativa que promou estratègies perquè les xiquetes i els xiquets es deslliguen de les cadenes del gènere que imposen unes maneres de ser, de sentir, de pensar i d’actuar d’acord amb una norma no escrita, però present a la nostra societat. L’educació patriarcal que tots nosaltres hem rebut des de ben menuts fa que molt sovint no ens n’adonem d’aquestes conductes, però que si analitzem amb deteniment es donen dia a dia a les nostres escoles i instituts i contribueixen a perpetuar les desigualtats. Si fem un cop d’ull als llibres de text, trobem que la major part dels seus continguts no s’han actualitzat durant anys. La gran part de pintors, escriptors, filòsofs, investigadors i personatges il·lustres que les xiquetes i xiquets estudien avui en dia són homes. És que no hi havia dones pintores, escriptores, filòsofes o investigadores? Clar que hi havia, però els manuals escolars continuen escrits amb ulls androcèntrics. Els xiquets tenen una infinitat de models per identificar-se, mentre que les xiquetes no.

Però si bé és cert que alguns continguts curriculars s’han anat adaptant a les necessitats educatives que es derivaven de l’avanç de la societat, el pati és l’espai on més evident es fa aquest desfasament. Els patis escolars actuals es mantenen pràcticament igual que fa més de 50 anys. Si ens acostem a l’hora de l’esbarjo a qualsevol escola o institut de Vila-real veurem que l’espai central estarà, molt probablement, ocupat pels xics que juguen a futbol i potser per alguna xica que s’afegix al joc. La resta de xiques i xics es troben a la perifèria del pati xarrant. Els adults sovint pensen que l’alumnat és lliure de jugar al que vulga i d’anar amb qui vulga a l’hora del descans, però el control de l’espai, el domini, la submissió o la igualtat són competències que es desenvolupen al llarg de la vida i els professionals de l’educació hem de parar-nos a pensar què promovem al pati i quines relacions de poder deixem que s’establisquen. Els patis són espais d’oportunitats educatives que cal repensar i aprofitar reorganitzant els espais i oferint opcions diverses per a persones amb interessos diferents. 

El fet que xiquetes i xiquets compartisquen escola i aprenentatges no és suficient. Tenim l’oportunitat única de treballar amb els adults del futur per aconseguir la igualtat que anhelem, per superar les discriminacions i estereotips de gènere. Les escoles i instituts són els motors que faran possible el canvi de paradigma que una societat democràtica com la nostra necessita. De res serveix manifestar-nos a l’hora del pati cada volta que el terrorisme masclista acaba amb una altra vida si no aprofitem els recursos que tenim al nostre abast i prenem mesures per transformar la societat. L’escola coeducativa ha arribat per a quedar-se i ajudar-nos a aconseguir el món que somniava Rosa Luxemburgo “un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”.

Altres articles de Balma Llansola

– Mes enllà dels permisos igualitaris i intransferibles