Memòria democràtica viva

Josep Pasqual Sancho. Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Compromís per Vila-real.

Amb l’aprovació de la Llei valenciana de memòria democràtica el passat mes d’octubre, s’obri la possibilitat de donar una forta embranzida a les polítiques públiques de la memòria històrica; una aspiració que Compromís planteja des de fa anys i que hem pogut materialitzar en forma de llei, tot fent un seguit d’esmenes que milloren el text inicial.

Vila-real, amb el Memorial Democràtic, creat per l’aleshores regidor de Compromís Alberto Ibáñez, es va posar al mapa dels municipis que van començar a treballar la qüestió de la memòria democràtica. Això sí, reconeixem amb tota humilitat que altres localitats, bé siga per la pressió social o bé per disposar de grups memorialístics potents, han mostrat una activitat més rellevant que la nostra, la qual cosa no hauria de suposar cap impediment perquè Vila-real aspire, amb realisme, a encapçalar els projectes que siguen avinents.

Però, què és això de les polítiques públiques de la memòria? Sovint i com a conseqüència del sadisme de la dictadura franquista, entenem l’activitat de la memòria pública com a l’obertura de fosses comunes per tal d’identificar-ne les víctimes i soterrar-les amb dignitat. Però, no és sols això. Recordem que totes aquestes persones assassinades eren plenes de vida, d’il·lusions i somnis! Què va ser dels projectes pels quals van patir tan tràgic destí?

La República va ser valenciana. Per què no sabem res de Josep Castanyer, que era comissari del Partit Valencianista d’Esquerra, al front de guerra de Càceres, i evità la destrucció del Monestir de Guadalupe -actual Patrimoni de la Humanitat-? Què sabem del nostre període preautonòmic republicà, amb el conseller Bosch i Morata al capdavant? En sabem ben poc perquè ens ho han furtat. És hora de recobrar la memòria històrica i la dignitat.