L’exemplaritat dels càrrecs públics

Maties Marín. Secretari de Política Municipal del BLOC de Vila-real.

A Vila-real, com a la resta del País Valencià i també arreu de tot l’Estat espanyol, assistim bocabadats a tot allò que passa en l’esfera política, econòmica i social. No entenem res, estem prou farts de ximpleries, mentides i per damunt de tot que ens prenguen per idiotes o per gent, la capacitat intel·lectual de la qual no dóna per a comprendre missatges senzills i sumes i restes que podria fer un xiquet de primària. He de dir que jo, com a militant del BLOC i, per tant, de Compromís, en l’àmbit local i, per què no dir-ho, també en certa mesura en l’àmbit autonòmic, em trobe relativament satisfet. No completament, ja que cal ser crític i ambiciós en allò que es refereix al teu poble i al teu País, per no conformar-se mai i treballar i exigir sempre que millorem la situació. Ens juguem el futur i això no és cosa de broma.

No m’agrada que es recorde permanentment el tema de l’herència rebuda de l’anterior desgovern del PP, però he de reconéixer que resulta molt difícil no fer-ho, ja que el forat negre econòmic que han deixat aquests governs és de tal grandària que costarà diverses legislatures, si és que això és possible, cosa que a hores d’ara dubte, recuperar una situació econòmica normal.

Fa ben poc, en una conversa amb gent del PP, els deia que jo era partidari, al seu partit, que a partir del càrrec de regidor, de qualsevol poble de l’Estat, cap amunt haurien de dimitir totes i tots i abandonar la política. Es van quedar sorpresos per aquesta afirmació meua i, en preguntar-me per què ho deia, vaig respondre amb claredat, per CORRUPCIÓ. Els vaig explicar que amb això no volia dir que tots havien furtat diners públics, però la responsabilitat política no és la penal i, per tant, quan un responsable no se n’adona i signa, veu, fa, deixa fer o consenteix aquestes coses, que al nostre País s’han produït de forma generalitzada, és responsable políticament i, aleshores ha de dimitir. Els representants polítics estan per a solucionar els problemes de la ciutadania i millorar les seues vides, no per a fer un negoci particular i enriquir-se. No detraure recursos públics per a endur-se’ls a sa casa no elimina la responsabilitat política per acció o per omissió. Si furtes, ets un lladre i hauràs de dimitir, tornar els diners i acabar en la presó; si no t’adones que els que tu has nomenat, i són de la teua confiança, els furten, ets un inútil i has de dimitir també. Em va bé el que acabe de dir i és aplicable a Camps, Barberà, Cospedal, Chaves, Griñán, Rajoy, Arenas, Soria, Guindos, Granados, García Fuster, Fabra, Blasco, Rus, etc. Ja em perdonareu, però no puc escriure’ls tots, són massa.

Hem de dir que no n’hi ha prou amb una dimissió o una baixa, momentània, del partit, cal que aquells que s’han endut els diners els tornen tots. Amb açò que acabe de dir crec que està d’acord tota la ciutadania, pense que és un clam popular.

Fins ara he explicat algunes coses que crec que són compartides majoritàriament, però crec que a l’hora de ser un càrrec públic s’ha d’anar més enllà si es vol que la gent confie en els seus representants, si volem que l’exemplaritat siga la norma. Òbviament tot comença amb les llistes que presenten els diferents partits, que s’han de conformar amb persones que tenen alguna cosa a aportar a la societat, bé siga per la seua professionalitat o per la seua formació. Després, els salaris han de ser adequats, segons les responsabilitats que s’assumeixen. És inacceptable que es done suport o que no es faça res per canviar-ho, en casos com l’ambaixador espanyol a l’OCDE a París, a hores d’ara el que ha estat el pitjor ministre d’Educació, el senyor Wert, que cobra 10.000 € mensuals i té un xalet de 500 m², xòfer i servents; ni tampoc un representant al Banc Mundial a 18.000 € mensuals lliures d’impostos ni molt menys pel fet d’haver estat president de la Comissió Europea, el senyor Durao Barroso, tenir una pensió vitalícia de 20.000 € mensuals o com la que va ser ministra amb Zapatero, Magdalena Álvarez, al Banc Central Europeu, del qual va haver de dimitir pel cas dels ERO, també amb un sou de 20.000 € mensuals. L’exemplaritat i la decència fa que es prenguen iniciatives perquè açò no puga passar, llevat que decidisquen que el sou base siga de 12.000 € mensuals o que l’ajuda familiar per als aturats de llarga duració siga també d’aquesta quantia.

Entra també en l’exemplaritat, qualitat indispensable dels polítics, la manera d’exercir el poder i, per tant, de prendre iniciatives que eliminen els privilegis d’aquests i els equiparen a la ciutadania, que paga amb els seus impostos tots els serveis que es presten. No és exemplar mantenir el nomenament de la gran majoria dels alts càrrecs per lliure designació, sobretot quan són de caràcter tècnic, com ja feia el PP. S’ha d’establir un mètode de concurs i mèrits per ocupar-los. Si no es fa així, es renuncia no sols a donar exemple sinó a la justícia.

A Vila-real, el BLOC i Compromís ho tenim clar, perquè la nostra ciutat s’ho mereix, tenim a l’Ajuntament gent capaç, amb experiència i professionalitat, encapçalats per Pasqual Batalla, la dedicació del qual al nostre poble per a millorar-lo està fora de qualsevol dubte, seguit per Xavi Ochando, Josep Pasqual Sancho i, en breu, Gemma Gil, que substitueix una altra de les nostres representants municipals, María Dolores Parra, nomenada per la Conselleria d’Economia directora general d’Internacionalització, per la seua preparació i capacitat, que impulsarà tot el nostre sector productiu i del País Valencià, dins de les seues possibilitats, en l’àmbit internacional.

Són exemplars els esforços i iniciatives dels nostres regidors i regidores per augmentar la participació i transformar Vila-real en un referent en l’àmbit del País Valencià i fins i tot en l’àmbit estatal, augmentar la cogestió en Joventut, preservar les nostres tradicions, mitjançant la col·laboració amb associacions de la ciutat, estendre de manera continuada l’ús de la nostra llengua, les publicacions anuals de la revista Font, a hores d’ara un referent, l’impuls dels tallers d’ocupació, la Llançadora d’Ocupació, el reforç i ajuda al comerç local, l’aposta per la cura del medi ambient i l’agricultura ecològica, la sensibilització en els productes fitosanitaris i tantes i tantes iniciatives que fan que ens sentim orgullosos del seu treball.

Però val a dir que tot açò no seria possible si al darrere no hi haguera un partit fort, amb principis clars que també té com a pilar bàsic de la seua actuació l’exemplaritat, que dóna suport al grup municipal i li aporta idees, però també crítiques, quan cal, per a impulsar i millorar la nostra ciutat i millorar la vida de vilarealenques i vilarealencs. I aquest partit és el BLOC, nucli de Compromís, que seguint aquests principis acaba de triar com a nou secretari local, Santi Cortells, persona sobradament preparada i que en l’exposició del seu projecte de direcció, va establir com un puntal bàsic, l’aposta per la professionalitat i la formació dels nostres representants públics i el rebuig de l’amiguisme i les portes giratòries com a norma d’actuació del partit, en l’àmbit local i general. Sobra dir que la defensa i empenta de la nostra cultura i tradicions, l’impuls de la nostra economia i la millora d’infraestructures locals, comarcals i de País, l’aposta per la innovació, l’educació i sanitat públiques, etc., són també les bases ideològiques d’un partit nacionalista valencià, com és el BLOC.