Memòria

Xavi Ochando. Regidor d’Economia de Compromís per Vila-real i primer tinent d’alcalde.

‘Aquarius’, Open Arms, són noms que ara salten a l’actualitat dels mitjans de comunicació, però els drames de les persones migrants se succeeixen tots els dies de l’any a les nostres fronteres, a la nostra mar, encara que queden fora de l’enquadrament de les càmeres.

Des de 2014 fins a 2018 ja són més de 18.000 persones les que han perdut la vida buscant un futur millor o simplement fugint de guerres moltes vegades provocades pels interessos econòmics. Un fet que va provocar que la vicepresidenta del govern de Suècia, Asa Romson, comparara el que passa a la Mediterrània amb un nou Auschwitz.

Potser aleshores les víctimes es trobaven darrere de les tanques d’un camp de concentració i ara marquen les fronteres de la mort les costes de la Mediterrània, però el que està clar és que si es pot fer un debat sobre aquesta afirmació és perquè alguns països no han perdut la seua memòria històrica.

Un drama que no està solament en el camí d’anada, sinó també en el de retorn, quan l’Estat espanyol té un recordatori ben actual dels camps de concentració, en forma dels CIE, on només des de 2017 s’han internat 8.237 immigrants, on diferents ONG, fins i tot el mateix defensor del poble, han denunciat que allí es produeixen violacions sistemàtiques dels drets humans.

Potser, ací, no tenim aquests debats fora de les notícies puntuals que apareixen en els mitjans, però fem memòria dels nostres avantpassats que es veien obligats a fugir amb les bombes caient a les seues esquenes o quan en la postguerra havien de marxar per a trobar treball, fins i tot ara quan per la crisi econòmica moltes persones s’han vist forçades a buscar una nova oportunitat arreu d’Europa.

Perquè ja ho diuen ben clar, el poble que oblida la seua història està condemnat a repetir-la.

Altres articles de Xavi Ochando

– Estem connectats

– Invertim en les persones

– De cantes i cançons