País Valencià, sí!

Santi Cortells. Regidor de Normalització Lingüística i Tradicions de Vila-real

La paraula ‘país’ és destacable sobretot per la seua etimologia. L’etimologia estudia des d’una vessant erudita i docta l’evolució, origen i desenvolupament semàntic i fonètic de les paraules. Així, aquesta especialitat de la lingüística ens dóna raons i ens ajuda a esclarir el significat de molts mots i conceptes.

En concret, per això, aquesta paraula ens arriba pel francés ‘pays’. Al francés li va arribar, al mateix temps, pel llatí ‘pagensis-pagus’, que significa simplement ‘poble’. És per això, en el seu arrel etimològic, un sinònim de ‘poble’ o ‘territori’. 

És que alguns no ens voldrien reconèixer a les valencianes ni tan sols la dignitat de ser ‘poble’?

Per la seua banda, la paraula ‘comunitat’ ve del llatí ‘communitas’ que en cap cas, ni en la seua evolució etimològica, ni en el seu significat original, ni molt menys en el desenvolupament semàntic actual vol dir res equivalent a ‘poble’ o ‘territori’, sinó que d’acord amb les definicions en castellà de la Real Acadèmia Espanyola o en valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, remet a “vincle o relació social” o simplement “afabilitat”.

Comunitat s’aplica normalment a una comunitat de monjos, de veïns o de regants, però mai a un subjecte polític amb un govern, ni ací ni enlloc.

Si anem a llengües d’arrel germànic es fa servir l’arrel ‘land’, del protogermànic ‘landom’. Aquesta paraula, que es tradueix sovint com a país, està en l’arrel de la majoria d’autonomies o Estats alemanys o britànics, com ara ScotLAND, o EngLAND a Gran Bretanya i RheinLAND o SaarLAND a Alemanya. Per tant, lingüística, històrica i etimològicament, l’única paraula adequada per la seua semàntica és ‘país’, com el PAÍS Basc, el PAÍS de Gal·les a Gran Bretanya o fins i tot ‘Estats’, com els BundesLÄNDer alemanys, traduïts sempre com a ‘Estats’ federats. ‘Estats’, ja ho sabeu, és fins i tot de més entitat jeràrquica i política que simplement ‘país’. I així és com ens reben a Baviera quan entren al seu territori dins d’Alemanya: “Benvinguts de tot cor a l’Estat lliure de Baviera”. A Europa no hi sol haver aquesta intolerància, aquests prejudicis ni cap concepte fals o manipulat del que significa aquesta paraula, com el que alguns ací, malauradament, tenen. 

Mentre uns volen fer demagògia, nosaltres només volem seguir les recomanacions de les lingüistes i de les expertes per a un ús correcte de les nostres paraules. Cal fer servir amb dignitat erudita la nostra llengua, eixa a la que els intolerants ataquen i menyspreen, eixa que amb les seues actuacions alguns partits tan poc demostren estimar-se, eixa amb què mai hauria de fer-se política bruta, sinó que totes plegades hauríem de protegir i estimar igualment i independentment del nostre signe polític, com a riquesa immaterial suprema del nostre poble.

Per tot això, sense cap dubte, i amb convenciment, volem dir ben alt, ben fort i ben clar:

País Valencià, sí!

Altres articles de Santi Cortells

– Dia 8 de març pel llenguatge inclusiu

– Els incomplits de PP-C’s en corrupció 

– L’agraïment dels de Rajoy als qui porten tota sa vida treballant