A la búlgara o a l’estil de la Plana Baixa. Més Bloc, més Compromís.

Santi Cortells. Militant de Compromís per Vila-real.

M’agrada fer recerca sobre l’origen de moltes de les expressions que ja s’utilitzen de manera fossilitzada en la nostra llengua. Una de les que més em crida l’atenció és allò d’aprovar res polític “a la búlgara”.

En les darreres eleccions al Congrés dels espanyols la coalició Compromís va presentar-se amb una expressió similar, com ara és “a la valenciana”. Aquest ús idiomàtic és freqüent també a la cuina, com quan fem un arròs a la cubana o una truita a la francesa. D’altra banda, podem simplement afegir l’adjectiu de la nacionalitat a què atribuïm el plat, encara que no siga veritat, com és el cas de l’ensaladilla russa, inventada en realitat pel xef francés Olivier.

Doncs bé, guanyar “a la búlgara” es fa servir quan un candidat determinat aconsegueix la majoria si no per un 100%, almenys per un 99,99%. Aquestes majories, si bé indiscutibles, poden tanmateix semblar sospitoses. El problema no seria que hi haguera frau o tupinada, sinó més aviat que podria respondre a alguna disciplina suggerida de vot no sempre positiva, sinó sovint fonamentada en la por, interessos determinats o possibles represàlies.

Aquesta expressió apareix amb els Congressos del Partit Comunista Búlgar, on guanyava sempre amb majoria aclaparadora Todor Zhikov, allà pels anys 60 i 70.

El llavors PCB va passar a anomenar-se “Partit Socialista Búlgar” després de caure l’URSS, ara bé, en aquests temps ja no tenia les majories habituals del flamant Todor. Devia ser un home totalment amable i estimat amb el seu 100% (si no es feia estimar, ja s’encarregava ell que l’estimassen amb altres mètodes).

Espanya també ha tingut personatges similars, com el conegut referèndum de l’antic president d’honor del Partido Popular i ministre de la dictadura, Fraga. Pretenia aprovar la Llei Orgànica de l’Estat el 1966. Aquesta llei bàsicament representava un marc legal per a confirmar totes les barbaritats que feia el dictador. Segons l’historiador Paul Preston en alguns llocs d’Espanya Franco va obtindre fins i tot un 120% de l’electorat local. Ni Zhikov hauria somniat amb uns resultats així! Podríem encunyar, per tant, una nova expressió, aprovar “a l’espanyola”.

En realitat, no m’agradaria en cap cas seguir cap d’aquests exemples, ni a l’espanyola, ni a la búlgara, ni molts menys a la russa. Preferisc un estil propi, valencianista i democràtic, el de la Plana Baixa. Jaume Moreno, nou president de l’executiva de la comarca, ha aconseguit una àmplia i decisiva majoria amb dos terços del total dels vots, un 70% ni més ni menys, que deixen ben clar que tants militants no podien equivocar-se. Per tant, en conseqüència amb el resultat, aquesta executiva serà oberta, plural i real, com han estat els seus resultats.

Estic convençut del tarannà democràtic, obert i jovial del Bloc Nacionalista Valencià i per això no tinc cap dubte que ara, que coneixem la decisió de la majoria dels militants de la Plana Baixa seguirem remant, tan dur com calga, cap a la direcció que ens ha encomanat la nostra societat, que és l’únic anhel de tot el nostre esforç. No poden ser en cap cas les motivacions els personalismes, ni els èxits o fracassos d’uns o els altres, sinó la professionalitat, el treball eficient i la responsabilitat.

En eixe sentit, no podem ser com altres partits i posar per davant altres valors que no són els nostres. Si ho férem, trairíem la memòria dels que des de moltes diverses plataformes del valencianisme polític han lluitat per fer de la nostra terra la prioritat en totes les decisions polítiques. De fet, nosaltres, el Bloc, practiquem la pluralitat i l’acord des de dins, d’una manera pluralista, que és justament la clau de l’èxit d’aquesta aliança electoral. A Compromís som alguns partits més i al mateix temps tenim un únic cor políticament parlant, com ara és fer del nostre poble l’única prioritat, la qual cosa mai ha fet el sistema bipartidista encara vigent.

Com que conec el nostre nou president, Jaume Moreno (aquest sí que és amable per naturalesa i no pas com Todor o Fraga) no tinc cap dubte en absolut que és una persona oberta, dialogant, molt treballadora i metòdica en tot allò que fa. Tinc plena confiança en ell i el seu equip i sé que ens portarà més lluny, com diu l’adaptació que fa Llach sobre una versió catalana de Carles Riba dels textos originals del magnífic poeta d’origen grec Konstandinos Petru Kavafis.

La Plana Baixa té moltíssims reptes, entre els quals està l’oblit permanent en les infraestructures que ens porten cap a Europa per part del gran bipartit dinàstic. Les necessitem i coneixem que sols nosaltres, el Bloc i ningú més porta molts anys reivindicant-les. Perquè aquestes mancances comprometen el futur del nostre poble i de la nostra comarca. Les demana des de sempre el nostre empresariat i són l’única via de desenvolupament garantit que tenim. Amb Jaume Moreno ho aconseguirem i es farà de l’única manera honesta que conec, “a l’estil de la Plana Baixa”.