La flama que s’escampa

Santi Cortells. Regidor de Normalització Lingüística i Tradicions de Compromís per Vila-real

Vila-real porta ja molts anys organitzant el Correllengua. Enguany l’hem tornat a fer, amb bona acollida i la col·laboració de Xarxa Teatre, la Colla Gegantera, els dolçainers i tabaleters d’El Trull i el concert acústic de Mireia Vives i Borja Penalba. És un acte festiu del tot necessari, perquè una llengua que no s’ensenya i es mostra en realitat no existeix. Fa temps, una coneguda meua em va dir, no sense un cert sentit, que en realitat en l’època de la dictadura el valencià igualment es parlava. Això és ben cert, ara bé, tenia els àmbits restringits: la llar, la família i els amics; mai l’administració i molt menys actes públics, si és que es permetia fer cap acte públic.

Clar, en ta casa podies dir allò que considerares, mirant les parets. Mentre això no isquera dels murs, res no passava. Una cosa semblant passaria amb l’homosexualitat, es podia tindre l’opció sexual que cadascú considerés, sempre i quan no isquera del més íntim secret. La flama del Correllengua simbolitza sobretot la llibertat d’expressar-se obertament quan es considere, sense pors ni limitacions.

O mostrem la nostra llengua en públic, als mitjans, al carrer, a coneguts i desconeguts, en l’escola, cantant, fent teatre, davant d’un jutge, adreçant-nos a l’administració, etc. o és com si no estiguera. Us assegure que queda moltíssim per fer, no val amb què ens la “deixen parlar”, cal anar molt més lluny.

Per això, encara necessitem treballar molt, per fer que la flama de la nostra llengua es mantinga viva. Necessitem comprometre’ns i protegir-la, perquè és un patrimoni immaterial del nostre poble, però no pot viure sense nosaltres i el nostre compromís.